Ahir al vespre, al Centre Cultural, va tenir lloc la conferència titulada "Dones, història i patrimoni a la comunitat pescadora de Cambrils" a càrrec de la historiadora d’Aïda Sánchez Martínez. L'activitat, organitzada pel Campus Extens de la URV i el Museu d'Història de Cambrils, estava inclosa dins de les Jornades per la Igualtat de Gènere. L'acte de presentació va anar a càrrec del director del Museu d'Història, Gerard Martí.

Segons va explicar Aïda Sánchez a revistacambrils.cat, la informació presentada ahir, "forma part d'una tesi doctoral; això seria una petita part del cas de Cambrils, on parlem de la dona dins de la comunitat pescador del Mediterrani occidental. El que estem fent és escollir alguns ports, un d'ells Cambrils –un port refugi molt integrat–, amb una sèrie de requisits com tenir un port històric, tenir gent que encara s'hi dediqui, que tingui un patrimoni material i immaterial viu i els analitzem amb una perspectiva de gènere, amb ulls de dona; analitzant unes tasques que tradicionalment han estat assignades a les dones i que no s'han reconegut".

"La peculiaritat més important que té Cambrils és que encara és viu"

Tal com afirmava Sánchez, "la peculiaritat més important que té Cambrils és que encara és viu, encara hi ha dones que s'hi dediquen o que s'hi havien dedicat i són vives; que és un patrimoni molt ric i tenim una riquesa impressionat tant material com immaterial i és una pena que si no es conserva, si no es cuida i no es busca com retenir-ho a la societat, s'acabarà perdent. Al port de Cambrils encara hi ha una desena de dones, crec que dels ports que he visitat és el més ric en nombre perquè en alguns en queden molt poques i en d'altres cap. Malauradament anem tard i s'està perdent, però el cas de Cambrils és molt peculiar, perquè aquest recull l'hem fet abans que arribi aquest moment crític".

Alguns dels oficis més representatius i identitaris del paper de la dona dins de la comunitat pescadora, tal com va apuntar Sánchez, és "el de les remendadores que han de reparar i fer sàrcies, tot i que això també s'està perdent per altres motius; el d'armadora també estava molt valorat i també la venda del peix; era una tasca que feien les dones i no només era anar a vendre el peix sinó que tot tenia un ritual i unes maneres de fer. A més, elles es quedaven soles; els homes marxaven a la mar i, hem de pensar, que els vaixells no tenien la seguretat que tenen ara. Si ara encara hi ha accidents marítims, imaginem-nos com havia de ser en segons quines èpoques. Elles es quedaven soles i aquí al barri del port també hi havia una xarxa de solidaritat, de famílies". 

Treball històric i antropològic

La historiadora Aïda Sánchez està realitzant aquest treball amb el suport del Museu d'Història i l'Arxiu de Cambrils. Segons va detallar, "hem fet entrevistes, hem fet treball de camp, hem fet buidatge de documentació, hem tirat d'arxiu, les fotografies també ens han donat molta informació; un treball molt complet i molt transversal. Parlem d'història i també d'antropologia. La meva intenció és poder fer la tesi doctoral i tinc molt clar que tot el que ve de la societat ha de retornar, per tant, això ha d'estar a Cambrils; tot el que jo creï és quedarà a Cambrils –no puc dir quan serà–, però segurament hi haurà alguna publicació o monogràfic per fer-ho més proper i adaptar-ho a la gent".