Marc Fargas Mas, cambrilenc de tota la vida. Va néixer el 8 de desembre de 1963. Llicenciat en Ciències Químiques i Màster en Corporació MBA per Esade. És una persona molt coneguda a Cambrils per haver estat vinculat a moltes entitats. Professionalment ostenta un alt càrrec a l’empresa ERCROS, on treballa des de fa 32 anys. Actualment és Director Industrial de la Divisió de Derivats del Clor del grup ERCROS i coordina les fàbriques de Tarragona, Flix, Monzón, Sabiñánigo i Cardona. Als 39 anys ja va ser nomenat Director de la fàbrica de Tarragona. Dels 1200 treballadors que té l’empresa, 650 depenen de la seva Divisió, que fins el tercer trimestre del 2021 havia facturat un 58% dels 587M€ totals del grup. Amb aquesta entrevista volem entrar una mica més en el seu perfil personal i professional.

-Com recordes i què recordes de la teva infància i de la joventut?

La meva infància la recordo jugant als carrers del centre històric, que era la referència que teníem d’espai lúdic per poder desenvolupar tota la creativitat quan érem petits. Això i berenar al carrer. Agafar el berenar que em preparava la mare i anar a jugar. També recordo les sensacions de les olors, les olors de menjar, les olors de la roba, aquestes tres coses són les que més m’evoquen a quan era petit.

-Quines aficions has tingut al llarg de la vida?

Crec que he estat actiu en temes d’aficions. En la vesant esportiva vaig començar jugant a futbol, després a tennis de taula i després a bàsquet, que va ser cabdal a la meva vida, sent jugador, preparador i president durant 8 anys. Hi vaig estar implicat 20 anys. És una etapa en la que més he treballat, però també la que m’ha donat més satisfaccions. El club és una gran font de cultiu de generació de grups humans, més enllà del tema de l’esport i del bàsquet i això em va omplir molt.

“El teatre és una activitat que va molt més enllà de fer una representació.”

Quant a la part cultural he estat molt vinculat al món del teatre, i més concret al grup “Xerinola” i també en altres espais de cultura, com és el Carnaval de Cambrils, col·laboracions a Ràdio Cambrils o a la Revista Cambrils. El teatre m’ha permès tenir la capacitat d’aprenentatge per poder expressar-me davant del públic i això també m’ha estat útil a la meva vida professional. És una activitat que va molt més enllà de fer una mera representació de teatre.

-Per una altra part, has editat dos llibres. D’on surt aquesta necessitat d’escriure. I per una altra part, vols continuar amb altres publicacions en el futur?

El primer llibre “Dins una carpeta blava” va ser un deute que tenia. A la mare sempre li ha agradat escriure poesia, una poesia molt plana, una poesia molt simple, però que té uns fragments amb una càrrega emocional que crec que és valedora per ser llegida.

El segon llibre que vaig fer “Sóc un mentider” és un llibre de contes que volia fer feia molt de temps, són redaccions curtes i reconec que aquí sí que va ser un “divertimento”. Ara estic en procés de treure un tercer llibre, completament diferent, estil novel·la que espero que vegi la llum aviat.

-Es nota que tens una gran devoció per la teva mare, que per una altra part és una persona molt popular a Cambrils. Per a tu, qui és la Maria de la Botigueta?

A Cambrils antigament les persones que portaven un negoci eren dones, perquè els homes anaven a la mar o al camp. La mare era el cap i casal d’un establiment que durant 80 anys va donar un servei al poble a través de la botiga, sobretot en temps de guerra i postguerra. En aquells moments s’havien de fer molts favors. Per una altra part, crec que la mare va néixer massa aviat. Quan tenia 14 anys i en temps de guerra li agradava més que li regalessis un llibre que una faldilla i això deia molt d’ella. Aquesta afició la va autocultivar de forma que tenia una sensibilitat determinada perpoder-se expressar. En aquest moment té 95 anys i fins fa quatre dies seguia llegint llibres i escrivint poesia. A part, que és la meva mare. No tinc prous paraules per expressar el que sento per ella.

-Quin record tens de la Botigueta?

La Botigueta era el meu lloc de joc i esbarjo. Recordo que el pare sempre deia: “Ta mare ha nascut darrera un taulell”. Jo no vaig néixer darrera, però potser vaig néixer davant. A la Botigueta hi tenia tot el que podia necessitar, però sobretot era l’espai de comunicació amb la gent. A la Botigueta sempre n’hi havia, a tota hora. Les botigues d’abans eren el pal de paller de molts del problemes i circumstàncies, alegries i penes que pogués tenir el veïnat. Hi havia molta complicitat amb tothom.

-Com definiries la teva personalitat?

Sóc extravertit. Hi ha qui li pot donar la impressió que sóc una persona seriosa, no m’agrada donar aquesta sensació. A la feina també ho sóc d’extravertit, sempre tenint clar el “rol” de cadascú. M’agrada la complicitat amb la gent, intento ser molt empàtic i proper amb els treballadors i també molt responsable. Un gest que em pot definir és riure, perquè crec que és gratuït, baixa les tensions i un comentari apropiat en un moment determinat, en una reunió tensa, pot afavorir en situacions incòmodes.

-Quin paper ha jugat la família en la formació de la teva personalitat?

A mi el que m’ha faltat és la presència del meu pare. Crec que és la persona que més em va influenciar en la meva forma de ser, la mare també, però crec que el pare és el que em donava les quatre frases que em feien reflexionar, però sempre deixava les decisions al meu criteri. Jo sempre he dit que l’ensenyament es fa a l’escola i l’educació es fa a casa i crec que els meus pares em van educar bé. També em van ensenyar l’estima pel lloc on estàs i jo he estat sempre a Cambrils. Em considero talibà en la defensa del meu poble.

-Que és per a tu Cambrils?

Cambrils és l’espai on crec que tinc el dret de criticar-lo al màxim perquè és el lloc que estimo. Una població la configura el que volen els seus habitants i el que desitgen d’ell. No voldria que Cambrils perdés la condició de poble. No voldria un Cambrils de 80.000 habitants. Cambrils té unes condiciones especials. Hi ha coses que m’agraden i coses que no m’agraden, però va més enllà del que és un espai físic, es difícil de definir que és Cambrils per a mi. Cambrils forma part de mi.

“Cambrils forma part de mi”

-Quins consideres que són els punts forts i els punts dèbils de Cambrils.

Quedaria molt bé que digués que els punts forts són la gent, doncs no. Tenim una gent fantàstica i gent que no ho és tant, com a tot arreu. Cambrils és un indret molt bo, té un nivell associatiu brutal, crec que té un concepte de solidaritat important, segurament és un del pobles amb més associacions per nombre d’habitants. Segurament som de les poblacions més fortes en aquest sentit i això diu molt d’ell. Quant a punts dèbils podem dir temes com l’aparcament, la neteja, la seguretat, que sempre són millorables. Però em preocupa més el tema del sentiment. Em sap molt de greu que es perdi el pes que tenia al seu moment la Cooperativa, el pes que pot tenir la Confraria de Pescadors, em dóna la impressió que estem perdent aquestes essències que marcaven molt el tarannà de Cambrils, el de tenir un producte propi de casa que derivava en una gastronomia brutal, la qual s’ha vist tocada, tot i que hi ha gent jove que reprèn el tema gastronòmic amb força. Una altra cosa és què fem per millorar aquesta situació i aleshores ja entrem en temes de gestió de la pròpia població.

-Com veus el Cambrils de la dècada del 2030 al 2040?

Espero que millor, però espero que millor per valors, més que pel lloc, que també. Perquè la gent se senti de Cambrils. Molta gent s’hi sent, però d’altres potser no tant. A Cambrils ens hem de posar les piles per tenir-lo preparat i ser competitius com a poble respecte als que puguem tenir al voltant, sinó ho fem així altres emplaçaments propers ens poden passar davant. Com dic jo a la meva empresa. “Això és agafar un rem cadascú i que tots remem cap al mateix lloc”, tots, i de vegades això és difícil. És molt convenient que la gent s’estimi la població on viu.

“A Cambrils ens hem de posar les piles.”

En aquest sentit són molt importants les polítiques que es facin a nivell municipal. En les diferents eleccions municipals que hi ha hagut a Cambrils, el teu nom ha sortit recurrentment per anar en alguna llista.

-T’interessa la política municipal?

Molt, molt, moltíssim. Jo crec que totes les persones que han estat en un lloc de gestió a nivell municipal de petit format li pot interessar la política. A mi m’ha interessat sempre, perquè crec que és el mètode que tenim establert per poder gestionar els recursos que puguem tenir a la pròpia població i això és molt important, però de vegades sembla que no se li dóna prou rellevància i penso que s’han de fer les coses de diferent manera.

Jo crec que els polítics cobren poc. Això sí, jo els posaria un sou adequat, professional, però a mi per exemple no em passen comptes cada quatre anys, a mi me’ls passen cada any i si no ho fas bé, tu no pots fer aquesta feina. Per una altra part si m’han de gestionar 50, 60, 70 milions d’euros des de l’Ajuntament, jo vull que la gestió que es faci d’aquests diners, que són públics, la faci la gent que en sàpiga. Per tant, requereixo que la gent que pugui estar a l’Ajuntament, a part dels tècnics que tingui el consistori com a estructura pròpia, que siguin persones professionals i amb coneixements. I això es paga?, doncs sí, però vull gent preparada i amb coneixements. Si jo necessito una persona per fer una feina determinada, necessito que tingui uns requeriments determinats i per a ser membre d’un ajuntament no cal. I això ens ho tindríem que fer mirar tots.

-Et veus en algun moment de la teva vida gestionant un ajuntament?

Quan no depengui del meu sou, és possible, però potser llavors ja serà massa tard. Jo tinc una feina que m’encanta, amb els problemes que pugui tenir, però per estar en el món de la política municipal, en aquest cas de Cambrils, jo hauria de deixar la meva feina. No concebo estar-hi d’altra manera.

-Quina ha estat la teva formació acadèmica.

Sóc llicenciat en Ciències Químiques i Màster en Corporació MBA per Esade. Vaig començar a estudiar als “hermanos” i després vaig anar a estudiar a la Universitat Laboral, on vaig estar 4 anys, fins a COU. És un gran centre educacional. Després vaig començar a la Facultat de Químiques, però en realitat la meva vocació era la de ser metge i aquesta ha estat una frustració durant tota la vida. No vaig poder entrar a la facultat de medicina, perquè les notes que demanaven eren altíssimes, per això em vaig decantar pel món de la química, que no m’entusiasmava gaire, fins que a tercer de carrera va venir un professor, em va posar un plànol davant i em va dir que anàvem a dissenyar la part industrial de la química i aquí va canviar la meva percepció, això sí que m’agradava. Al cap de dos mesos d’acabar la carrera vaig començar a treballar a la mateixa empresa on sóc ara. Ja fa uns 32 anys.

-Quina ha estat la teva trajectòria professional?

Vaig entrar d’adjunt a un cap de planta a Tarragona, després em van passar a control i simulació de processos. A continuació vaig ser cap d’enginyeria de la fàbrica de Tarragona. Als 39 anys, em van nomenar Director de la fàbrica ERCROS de Tarragona, on vaig estar 4 anys. Després, per una reestructuració interna, vaig passar a ser director de la fàbrica de Flix, una població a la que li tinc molta estima. Vaig estar 6 anys a Flix i després vaig tornar a Tarragona per dirigir el complex de les tres fàbriques de Tarragona durant 5 anys. Actualment dirigeixo una de les tres divisions d’ERCROS, la Industrial, que és la més forta del grup. Això vol dir portar la coordinació de les fàbriques de Tarragona, de Flix, de Monzón, de Sabiñánigo i de Cardona, a part d’alguns emplaçaments determinats que no són productius, però que també depenen d’aqueta pròpia Divisió. El fet d’estar a la part corporativa del grup em va comportar treballar a Barcelona, a la seu central, on vaig romandre tres anys i l’últim any i mig he estat teletreballant des de casa, tot i que ho alterno amb un despatx al complex de Tarragona. L’adaptació pel tema de la pandèmia crec que la companyia l’ha fet molt bé.

-Quina importància té la indústria química en la societat actual?

Això ja són paraules majors. Cal separar la química de la indústria química. La importància de la química és vital. No hi ha res, absolutament res, que estigui al nostre entorn habitual que no hi hagi participat la química. Només cal pensar una cosa: en tot el que tingui color hi ha participat la química, si no té color, que sigui blanc o negre, també hi ha participat la química, però si és transparent, segurament també hi ha participat. Per tant, la química com a ciència és vital en l’entorn en el que estem vivint.

Una altra cosa és la indústria química i com podem desenvolupar els productes que estem fent per arribar a tot el que tenim al nostre voltant. En aquest sentit hi ha dos aspectes: un, ho estem fent molt millor que fa uns anys i dintre de 50 anys ho farem millor que ara, perquè en els reptes que tenim a la societat la química hi participarà, sense cap mena de dubte, com hem participat fins ara en els reptes que hem tingut.

Crec que és molt important que la gent sàpiga que gràcies a la química té moltes coses a casa seva que si no fos per la química no tindria

I l’altre és el tema comunicatiu i la informació. És vital. Crec que és molt important que la gent sàpiga que gràcies a la química té moltes coses a casa seva que si no fos per la química no tindria. Des dels cotxes, als electrodomèstics, a la roba o qualsevol part de la cuina. Si donem valor a que la química hi participa d’una forma determinada, li donarem més valor encara. També és important que s’obrin les fàbriques a la gent i expliquem el què fem i com ho fem.

Un altre tema és la visió o la percepció que la societat té de la indústria química. Aquí hem d’admetre que no és bona. Cada vegada intentem que sigui millor, però no és bona. Per què? Perquè representa que som dolents, afectem el medi, perquè som insegurs. Doncs no és així. A mi no em paguen tant perquè amb jugui la vida per venir a la indústria química. Jo vull viure a Cambrils i els meus vull que visquin a Cambrils i al seu entorn i vull que estiguin aquí al costat, molt a prop de la indústria química i no tinc cap mena de problema, perquè no hi és. És una indústria segura. Si una persona perd la vida en un accident, és un drama per a aquella família, però si passa a la indústria química hi ha un daltabaix. Les percepcions són completament diferents. Amb dades estadístiques independents, per exemple hi ha més baixes a la banca que a la indústria química. Però no ens podem conformar amb això. Hem de seguir treballant per fer-ho millor. Crec que cada dia hem d’explicar millor què fem a la industria química, cada dia l’hem de fer més sostenible, amb més respecte pel medi ambient i amb més seguretat. Estem complint, només faltaria, amb tots els requisits legals necessaris per poder desenvolupar una activitat, però encara podem millorar i ho fem constantment.

-Quantes fàbriques té ERCROS i on estant ubicades?

Les instal·lacions d’ERCROS estan ubicades bàsicament a l’arc Mediterrani , a Aragó, Catalunya i una altra a Aranjuez. ERCROS té una estructura formada per tres divisions. La de Farmàcia, que és la d’Aranjuez. És una fàbrica de síntesis de productes, fabriquem principis actius per altres companyies que tenen productes farmacèutics. En alguns som líders mundials en fabricació productes de base per medicaments.

Una altra divisió és Química Intermèdia, que ocupa les fàbriques de Cerdanyola del Vallès, Tortosa, i Almussafes, a València. Fabrica derivats del Metanol, bàsicament resines. En això també som líders mundials de fabricació.

La tercera Divisió, que és la que dirigeixo, és la més gran, és la que fem el clor i derivats a partir de la sal. Amb aquesta producció tenim les fàbriques de Sabiñánigo, Monzón, el complex industrial de Tarragona i Flix. La fàbrica de Cardona també, que és d’on traiem la sal com a matèria prima per fabricar el clor i derivats, tot i que ara no està en explotació. Aquí el principal derivat és el clorhídric, que és el salfumant i el clorhídric sòdic, que és el lleixiu. En aquest producte som els primers productors nacionals. Els 70% del lleixiu que es produeix a Espanya es fa a Tarragona. I un altre dels derivants és el PVC. En aquest cas som el segon productor a nivell espanyol.

-Quina importància té la indústria química de Tarragona en relació a l’Estat espanyol?

Quant a la importància de la indústria química de Tarragona hem de tenir en compte que el 50% de la industria química està a Catalunya i d’aquesta un 50% a Tarragona. És a dir, a la nostra demarcació hi ha el 25% de la producció química de l’Estat espanyol, per tant, és fonamental.

-Quin són els professionals més necessaris a la indústria química com per exemple ERCROS? I quins estudis acadèmics són més necessaris?.

Quan pensem quins professionals necessitem a la indústria química o a ERCROS es pensa en químics o enginyers. Això ha canviat. Evidentment que necessitem aquests actius, però també necessitem advocats, metges, graduats en infermeria, tècnics informàtics, especialistes en temes de digitalització, també de la vesant de control, economia, etc, etc., perquè la gestió que es pugui portar d’una industria passa per totes aquestes disciplines.

A part, també el que necessitem són oficis. Necessitem soldadors, mecànics, delineants, paletes, operadors de planta química, analistes de laboratori, enginyers en temes de seguretat, tècnics de sistemes de gestió, de ISOS, de medi ambient, de seguretat, de responsabilitat social corporativa, etc, etc.

Aquests oficis són importantíssim. D’això ja ens en vam adonar fa uns anys i ja hem anat fent contactes amb centres educatius per poder canalitzar aquestes necessitats que pugui tenir la indústria química de cara a aquests professionals.

-Tracteu també amb instituts de Formació Professional?

Sí, hi fem pactes. Nosaltres estem fent ja de fa molts anys el tema de la formació dual, de tal manera que hi ha una formació a l’Institut i una altra de l’empresa. Això és una forma de facilitar l’accés de treballadors una vegada hagin acabat la seva etapa formativa. Aquesta acció ens ha donat molts bons resultats.

-Es pensen fer noves inversions de la companyia a Tarragona?

La nostra companyia ha posat en marxa un pla d’inversions que anomenem Pla-3D, que contempla tres conceptes: Digitalització, Diversificació i Descarbonització, que es desenvoluparan en el període 2021 – 2025 i que implica una inversió de 69M€. A les seves fàbriques de la província de Tarragona ERCROS té previst invertir 40M€. Aquesta xifra quasi arriba als 70M€ si li sumem altres inversions en execució. Els 40 M€ es distribuiran de la següent manera: un 85% en nou projectes de descarbonització, que reduiran un 35% el conjunt de les emissions directes de CO2 de les cinc fàbriques de Tarragona. Un 13% serà per quatre projectes de digitalització i el 2% restant es destinarà a un gran projecte de diversificació. En els últims 15 anys, ERCROS ha invertit 177,5M€ a les fàbriques de Tarragona.