Sergi Saladié, doctor en Geografia per la URV, va fer una extensa exposició al voltant de les energies i de "la transició energètica justa i democràtica", en la xerrada que va protagonitzar aquest passat divendres al vespre al Casal Popular El Polvorí. Primer que tot, Saladié va repassar el procés d'implantació de les energies renovables i en va situar els seus inicis ara fa vint anys. Concretament va ser l'any 2002 quan es va fer un pla territorial en què es va dividir el territori en tres àrees. Posteriorment, del 2006 al 2012, és quan es van posar en marxa la major part de centrals eòliques i actualment hi ha 1.200 Megawats instal·lats. Del 2013 cap aquí el procés d'instal·lació de centrals eòliques s'ha alentit.

Saladié va explicar com s'havien repartit aquestes centrals eòliques en el territori i va explicar que el 80% es troben ubicades a les comarques del Camp de Tarragona, Ebre i el sud de les comarques lleidatanes i va posar el cas de la comarca de la Terra Alta, que aglutina el 25% dels parcs eòlics de tota Catalunya. A part, a les comarques de l'Ebre, entre les eòliques, les centrals nuclears, la hidroelèctrica de Riba-roja,... es produeix el 75% de l'energia de Catalunya i va exposar la paradoxa que el consum majoritari a Catalunya no es troba precisament en aquesta zona sinó que és l'àrea urbana de Barcelona. També va explicar que el 65% de les centrals eòliques es troben en mans de 5 empreses, a tot l'estat. Saladié també va fer aquesta reflexió, "mai com ara hi havia hagut tanta producció d'energia renovable i mai com ara havíem pagat l'electricitat tan cara".

Sergi Saladié també va explicar com les grans empreses eòliques han incomplert els convenis subscrits amb els petits pobles on s'han instal·lat, "totes les promeses fetes de què generarien llocs de treball i que dinamitzarien la zona no s'han complert. Als parcs eòlics només hi treballa un 1% de la gent del territori, no són llocs de feina qualificats i no han solucionat cap dels problemes del món rural". Saladié també va explicar que en la majoria de casos no paguen als Ajuntaments les quantitats que s'havien acordat inicialment i fins i tot va explicar el cas de Batea, un municipi de més de 2.000 habitants, que va iniciar un contenciós contra les eòliques del seu terme municipal, per aquest incompliment. Segons Saladié "com que molts municipis on s'incompleixen els convenis són molt petits, no tenen capacitat de reacció davant aquests incompliments. El municipi de Catalunya que cobra més per tenir centrals eòliques al seu terme municipal cobra mig milió d'euros l'any."

Petites instal·lacions i situades a prop dels llocs de consum

Sergi Saladié va defensar el model de les instal·lacions de producció d'energia renovable que siguin petites i no les grans centrals actuals i que s'ubiquin prop dels llocs de més consum i estiguin en mans d'altres tipus d'empreses, "s'han de fer servir, prioritàriament, espais que ja estan alterats per l'activitat humana com són les teulades de les cases, els aparcaments,.... com a llocs idonis per a posar-hi plaques fotovoltaiques". D'altra banda, Saladié va criticar el fet que la Generalitat no vol fer el pla territorial d'aplicació de les renovables, "anem de la llei al projecte sense que hi hagi un pla territorial". A més, Saladié va explicar que en el decret de 2019 es va establir que si un Pla General d'un municipi no especifica expressament que no s'hi poden instal·lar centrals eòliques s'entén que sí que s'hi poden posar, "volen aprofundir els desequilibris territorials ja que els nous projectes continuen anant on ja hi ha els actuals". En aquest sentit Sergi Saladié va mostrar un mapa de Catalunya que queda partida en dos, la Catalunya productora d'energia i menys poblada i la Catalunya receptora d'energia i amb molta més població i va incidir en el fet que s'ha de construir un model alternatiu, lluny de les grans instal·lacions.