Article publicat a Revista Cambrils el mes de març de 1981
La desamortització dels bens de l'església a Cambrils
Març 1981 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Març de 1981
No crec que sigui aquí i ara el moment de fer història de l'entorn polític i sociològic que, amb l'adveniment del règim liberal, portà el govern central a la publicació de tota un sèrie de documents i lleis en què successivament s'anava decretant la supressió d'alguns convents i monestirs, fins a arribar a la llei decretada per les Corts i sancionada per la Reina Governadora, del 29 de juliol de 1837, per la qual quedaven "extinguidos en la Península, islas adyacentes y posesiones de España en África, todos los monasterios, conventos, colegios, congregaciones y demás casas de religiosos de ambos sexos"; també es decretà la supressió de la contribució de delmes i primícies, així com la consideració de béns nacionals de les propietats del clergat secular i la seva venda. És el fet conegut per la desamortització de Mendizabal, en la dècada del 1835 al 1845. No és aquest el lloc per fer un estudi d'aquest tipus, ni per la seva complexitat ni per la seva dimensió. Per a aquells realment interessats en aquest tema, no dubtem a recomanar el llibre de Salvador J. Rovira Gómez La desamortització dels béns de l'Església a la província de Tarragona, editat per l'Institut d'Estudis Tarragonins Ramon Berenguer IV, el 1979, i del qual jo he tret les dades que es refereixen a Cambrils.
No és que fos massa gran el conjunt de les propietats que l'Església tenia a Cambrils. Hi tenia terres i cases, sembla que aquest conjunt era de 32,46 hectàrees de terreny, que es dividien en 2,37 de regadiu i 30,09 de secà, a més dues cases
En altres ocasions he comentat com a la nostra vila funcionava una comunitat de preveres, entre cinc i set, que fins i tot resaven o cantaven les Hores al cor de l'església de Santa Maria, com fan avui al cor de les catedrals. Normalment gaudien de benifets o capellanies (també en la nostra revista he parlat dels benifets i capellanies de la Mare de Déu del Camí) fundats amb deixes fetes a l'Església per gent del poble més o menys benestants que, en morir, llegaven els seus béns per a aquesta mena de fundacions. Això ajudava a viure els molts capellans que hi havia als nostres pobles molts anys enrere. I així s'anava formant i creixent el patrimoni de l'Església.
No és que fos massa gran el conjunt de les propietats que l'Església tenia a Cambrils. Hi tenia terres i cases, però no totes pertanyien a la parròquia de Cambrils. Sembla que aquest conjunt era de 32,46 hectàrees de terreny, que es dividien en 2,37 de regadiu i 30,09 de secà, a més dues cases. El total de les terres, encara que n'ignorem la proporció, eren de les religioses de l'Ensenyança, del Capítol de la Catedral de Tarragona, de la comunitat de preveres de la Catedral de Tarragona, de la parròquia de Vinyols i també de la parròquia de Cambrils i de l'ermita de la Mare de Déu del Camí. D'aquestes darreres, sí que sabem que la parròquia era propietària de 1,98 hectàrees de terra, i l'ermita de 0,74, aquestes potser provinents de les deixes del canonge Foix; tot plegat ben poca cosa, ja que la resta era de les institucions esmentades i les dues cases eren del Capítol i de la comunitat de preveres de la Catedral de Tarragona.
En la precedent relació ens estranya una mica no trobar cap classe de propietat de l'orde agustiniana, que durant el curs de segles sencers va mantenir una comunitat a Cambrils, en el convent de la Mare de Déu de Gràcia, a l'altra part de la riera d'Alforja. Tampoc en l'extensa relació de propietats de la Cartoixa de Scala Dei es fa menció per res de les que tenia a la partida de Vilagrassa quan aquesta era encara un municipi rural independent de Cambrils. Possiblement tant els frares de Sant Agustí com els de Sant Bru, de Scala Dei, les deurien haver venudes o canviades per altres propietats. Està clar que els agustins ja no eren a Cambrils quan l'exclaustració de 1835.
La quasi totalitat de les peces de terra i de les cases van ser venudes pel govern, per mitjà d'una junta que depenia de la Dirección General de Rentas y Arbitrios de Amortización. A Cambrils sembla que les finques venudes van ser quatre (o almenys aquestes són les dades que tenim), dues de rústiques i les dues cases; les primeres comprenien quatre jornals i mig la primera i dos jornals i un quart l'altra, i van ser venudes respectivament per 5.200 rals i 2.500 rals, i la casa per 4.100 rals; les terres pertanyien al rector de Vinyols i la casa al Capítol Catedral de Tarragona, cosa que ja hem fet notar més amunt, i no sabem el nom de qui va comprar-les.
En canvi, sí que coneixem el nom de qui va adquirir, per 22.000 rals, l'altra casa: era un tal Josep Vidal i era veí del mateix Cambrils, encara que, perquè ens falta el segon cognom, és difícil de poder saber la família a què pertanyia, atesa la proliferació del cognom Vidal a Cambrils. És de notar també la diferència de preu entre una casa i l'altra; evidentment, la segona seria més gran o estaria més ben situada que la primera. I quant a situació, em diuen les notes consultades que les dues cases eren: una, coneguda per la Casa del Degà; i l'altra, ubicada al carrer Morillo de l'Antoni. La veritat és que fins a nosaltres no ha arribat cap d'aquestes dues denominacions, ni mai hem llegit enlloc ni el nom de la casa ni el d'aquest carrer.
Però l'Església no ho va perdre tot, a Cambrils. Un dels capítols que comprenien els decrets de la desamortització eren les campanes, la subhasta general de les quals va ser disposada pel govern. D'acord amb aquest decret, la junta tarragonina d'alienació disposà la baixada de les campanes dels campanars dels convents d'on s'havien exclaustrat els religiosos, encara que aquesta feina es va fer molt difícil perquè en alguns llocs la gent del poble s'oposà al desmuntatge de les campanes. De totes maneres, l'esmentada junta va arreplegar a Tarragona més de cinquanta campanes, la majoria de les quals van ser venudes; vuit d'elles, però, van ser lliurades a diferents pobles per a ús dels seus temples parroquials. A Cambrils, el 14 de juliol de 1847, va ser entregada una campana de 300 lliures de pes, que segurament seria pujada al campanar de Santa Maria, on hi va haver tot un joc de campanes de diferent mida, fins a l'estiu de 1936, en què la majoria d'elles van ser trencades i utilitzades per a la construcció de material bèl·lic.
Per això dèiem abans que alguna cosa s'havia salvat de la crema de la desamortització. Ignorem què se'n va fer, de les petites propietats rústiques de la parròquia i de la Mare de Déu del Camí; segurament serien venudes, perquè, pel que nosaltres sabem, la parròquia actualment només té una petita peça de terra a l'Horta de Santa Maria, i sembla que aquesta propietat és d'època posterior a les dates de la desamortització.