Avui és el Dia internacional de la Visibilitat Transgènere, una data important que es va establir a l’any 2009 amb la finalitat de crear consciència i sensibilitzar a la població per acabar amb la discriminació a les persones transgènere. Les persones 'trans', per desgràcia, estan invisibilitzades, estigmatitzades i la seva realitat és desconeguda. El 80% es troba en situació d’atur i/o ha patit alguna agressió al llarg de la seva vida. Avui seran molts els actes, marxes i espectacles que es realitzaran arreu del món per donar suport i visibilitat a aquesta comunitat. Sense anar més lluny, avui es realitzarà una concentració a les 19:30 hores a la Plaça del Mercadal de Reus. 

Donar visibilitat al Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere

Cada any aquesta data és una oportunitat per a que aquestes persones facin valdre els seus drets en un món que, desgraciadament, encara els hi posa obstacles per a que puguin desenvolupar-se lliurement. És per això que des de la Revista Cambrils hem volgut aportar el nostre gra de sorra visibilitzant el Dia Internacional de la Visibilitat Transgènere conversant amb la Willa Wells, una dona transgènere cambrilenca de 24 anys que ens explica com és ser 'trans' avui dia i a les dificultats a les quals s'ha enfrontant tant abans com després de donar el pas al procés de transició.

"No eduquen sobre la identitat sexual, en canvi, sobre la orientació sexual sí; amb 12 anys, amb els recursos d'ara com Internet o la televisió em vaig adonar que el meu cas era diferent, no era un tema d'orientació"

Ella es defineix com una dona lluitadoraa, valent, perseverant i el més important de tot, una bona persona. Lamenta la falta d’educació d’identitat sexual que s’imparteix a les escoles, tant que no va saber fins els 12 anys, mitjançant recursos com Internet o la televisió, que no se sentia un noi homosexual, sinó que la cosa anava més enllà: se sentia una dona. "No eduquen sobre la identitat sexual, en canvi, sobre la orientació sexual sí; amb 12 anys, amb els recursos d'ara com Internet o la televisió em vaig adonar que el meu cas era diferent, no era un tema d'orientació", explicava.

Tot i sabent que rebria el recolzament dels seus familiars i amics, la precarietat laboral; els assassinats; la discriminació i la societat en general van ser les principals barreres que van provocar que trigués en donar el pas. "Donar el pas, quan ho sabia des de feia tant de temps, em va ser 'súper' difícil tot i tenir el suport de tota la meva família i tots els meus amics, el problema és la societat [...] però hi va haver un punt on ja em sentia "morta en vida", i quan els vaig explicar als meus pares i vaig veure la seva reacció, vaig plorar d'emoció".

Por a les reaccions

Una situació tan complexa i difícil també ho és amb els amics que, de tota la vida, el coneixien com un noi anomenat Willie Wells. Segons explica, la primera vegada que ho va explicar a les seves millors amigues, ho va fer a través del telèfon per por a enfrontar-se cara a cara a la situació, "per sort, van reaccionar meravellosament, fins i tot el seu germà gran va ser la primera persona que la va començar a anomenar Willa".

Situacions de transfòbia a l'entorn laboral

Actualment es troba cursant un Màster en advocacia laboral a la Universitat Complutense de Madrid, i es troba molt a gust amb els seus companys; el problema ve a l'hora de realitzar les pràctiques, on segons ens explica, ha patit molt a les entrevistes, fins el punt de patir situacions de transfòbia a l'entorn laboral. "El problema van ser les pràctiques; crec que en tractar-se de lleis la gent no és tan oberta com d'altres disciplines a belles arts per exemple, en aquest món laboral, si en una entrevista veuen "Willa Wells" en comptes de "Willie Wells", trastoques la ment de l'empresa... afortunadament, ja n'he trobat unes a Tarragona per fer a l'estiu", explicava.

A més de patir a l'àmbit laboral, moltes persones que també s'han d'enfrontar als problemes legals i administratius. Actualment ella es troba en procés de canvi de nom, un tràmit llarg i complexe. Segons ens explica, li va semblar totalment "fora de lloc" que se li demanés un informe psicològic per saber si és "apta" o no pel canvi. Lamenta aquests tipus de situacions que parlen molt malament d'una societat que en certs moments, segons les seves paraules, és molt "retrògrada". 

"I als meus germans 'trans' que no hagin fet el pas encara: Doneu-lo! Vida no n'hi ha més que una"

Són moltes les dificultats, prejudicis i discriminacions a les què s'enfronten cada dia les persones 'trans' i de tot el col·lectiu LGTBI+, i des de la Revista Cambrils hem volgut donar suport i veu a aquest tipus de persones. Per acabar, us deixem amb aquest missatge que vol enviar per a totes aquelles persones que encara no s'han atrevit a "donar el pas" per por o inseguretat: "El missatge que vull enviar és que som persones humanes; tan aptes, tan intel·ligents, tan emocionals, tan sentimentals, tan professionals, tan bones persones, tan lliures com qualsevol, i així ens hauria de tractar i veure'ns el món perquè se'ns brindi l'oportunitat de demostrar-ho sense que hàgim d'obrir-nos pas en la societat. A la meva ningú no m'ha d'obrir pas; tinc el meu lloc i és el de qualsevol persona que s'ha matat per aconseguir allò que ha volgut, tant personal, com acadèmica i professionalment. I als meus germans 'trans' que no hagin fet el pas encara: Doneu-lo! El pitjor del món és viure una mentida... Vida no n'hi ha més que una, i perquè sigui falsa... La gent que t'estima veurà que és una qüestió de necessitat, de llibertat, de ser... Qualsevol persona que rebutja això no mereix ni la teva presència, ni el teu afecte, ni viure el meravellós viatge amb tu que és la transició".