Ahir al vespre, al Centre Cultural, es va presentar la novel·la "L'Alquímia de la vida" de l'escriptora reusenca Coia Valls. Emmarcada en el programa Dies de Llibres, la presentació va anar a càrrec de la pròpia autora i de la bibliotecària, Rosana Andreu.

En la seva novena novel·la, Coia Valls s'endinsa en el segle XV. Aleshores, el món està canviant però la medicina es troba ancorada en la vella fórmula de la triaca establerta en l'antiguitat clàssica. Amb aquest punt de partida, segons va explicar Coia Valls, a revistacambrils.cat "el títol de la novel·la ja és ben bé una declaració d'intencions; per una banda tenim l'alquímia que està en mans d'un alquimista del segle XV, és un savi que està treballant en una fórmula que es diu la triaca. La triaca és una reunió d'elements simples del món vegetal, mineral i animal que va creuar la història de la Humanitat des del segle II a.C fins el 1950; era un conjunt de 70 a 100 elements. Aquesta triaca era com una panacea universal, es feia servir per a curar tot. Hi havia alquimistes i pseudocientífics que, amb aquesta matèria base, miraven de curar altres malalties i fer una tasca d'investigació. D'altra banda, a la història també hi ha un altre grup de personatges que el que fan és un enriquiment personal –tenen el poder i tenen la fórmula de la triaca–. Aquesta és una part important de la novel·la i, per altra banda, tenim a la protagonista que és la Beatriu  Montells que, des de l'inici fins al final travessa la novel·la per diferents escenaris –Vallbona de les Monges, Barcelona i Llívia– i ella el que fa és una transformació alquímica a nivell de la seva manera de fer i de sentir. Comencem amb un personatge que està enfadat amb el món i que no accepta el seu guió de vida –no es permet ni que l'estimin ni estimar perquè té por i no vol patir– i, a poc a poc, va fent les paus a través de la seva història fins arribar a Llívia sent una dona diferent".

Història ambientada al segle XV i a poblacions com Vallbona de les Monges, Barcelona i Llívia

De fet, la història ambientada al segle XV també transcorre per diferents poblacions. Tal com comentava l'escriptora reusenca, "quan arriben a Llívia, perquè surten de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, el que es troben és una vila que està en guerra amb el rei de França. El rei de França envaeix la Cerdanya i, primer Llívia es manté neutral, però després tota la població ha de refugiar-se perquè el rei vol conquerir el territori i estan 18 mesos aguantant l'assetjament fins que no els guanyen –el castell segueix sent inexpugnable– però, el rei francès els fa baixar del castell perquè el castlà traeix el poble i ven el castell i amb les pedres d'aquell castell fan la primera farmàcia de Llívia. Aquella farmàcia és una mica l'inici de la farmàcia; els primers alquimistes, els primers apotecaris. De fet, en un capítol del llibre s'explica l'elaboració de la triaca a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i allí anaven els apotecaris de màxim prestigi, hi anava el bisbe com a màxima figura eclesiàstica, hi anaven els prohoms de la ciutat,... es feia una crida al poble i s'elaborava aquesta triaca que, diguéssim, era la que tenia 'valor' i era la 'regulada'. Malgrat que alguns elements de la triaca eren elements veritablement màgics com la pols d'unicorn. Hi havia trossos d'escurçó, d'escorpí... era com un antídot; hi havia opiacis, per tant, apaivagava el dolor...però després hi havia elements molt discutibles".

"Estem parlant del segle XV i és un segle molt interessant; perquè agonitza l'Edat Mitjana i comencen a mirar cap el Renaixement"

La novel·la, podríem dir que és una barreja de realitat i ficció. "Els personatges principals, la Beatriu, és una figura inventada de ficció, però està dins d'un context històric molt treballat. Estem parlant del segle XV i és un segle molt interessant; perquè agonitza l'Edat Mitjana i comencen a mirar cap el Renaixement. Hi ha situacions com, per exemple, els hospitals que són frontisses; fins aleshores, els set hospitals de Barcelona, eren un lloc per anar a morir. Als rics, els metges els hi anaven a casa, mai anaven a l'hospital; l'hospital era pels pobres, on els acompanyaven a morir però no els curaven. En aquest període ja va començar la idea que fos un lloc de sanació i els metges van començar a visitar els hospitals –fins aleshores només se'n feien càrrec els religiosos–. Els personatges estan en un context per mostrar l'esperit de l'època. També hi ha un capítol que van a visitar una impremta; és la primera vegada aquí a casa nostra i això vol dir la democratització de la lectura. Tot plegat mou molts fils i dona molt de joc. També és un homenatge a tots els apotecaris i tota aquesta gent que va ser una veu dissident en aquell moment i que ho va pagar car –quan algú es decideix a dir una cosa que no és la veu oficial–, però gràcies a això s'avança". 

Una tasca de documentació històrica molt important

La tasca de documentació històrica ha estat molt important en aquesta novel·la. Coia Valls afegia que, "sempre és important per donar solvència a la novel·la i per aconseguir una atmosfera que sigui creïble i que pugui acollir al lector; que se senti transportat i faci un viatge. Des de Vallbona de les Monges hi ha molta documentació de l'hospital de la Santa Creu; la triaca també va ser un gran descobriment que em va permetre tramar un fil conductor entre els personatges. I, a Llívia, encara queda molta documentació per arxivar, però van ser molt amables a l'hora de facilitar-me l'accés".

Durant l'acte de presentació també es va comptar amb la participació de l'actriu Lila Urbano que va fer un monòleg. Posteriorment, els assistents van escoltar una ficció sonora, com les ràdio-novel·les d'abans i tot amb un fons acústic per endinsar-se en la pròpia història.