La vida tant són cants com són laments. I la música, com a testimoni de vivències i de la quotidianitat però també de tot allò que ens passa per dins i ens remou, no deixa de ser un reflex d’aquesta dualitat. Tot això ho va demostrar el duet Xerrich aquest dissabte a la Cripta de l’Ermita, en un concert de presentació del seu EP debut, que han decidit titular Cants i laments.

Amb les entrades exhaurides i un pati de butaques a vessar, els germans cambrilencs Martí i Pau Senserrich van anar desgranant a partir de les 19.30 h les cançons que conformen el seu primer treball discogràfic, amb el qual arrenquen el seu projecte propi després de molts anys de formació instrumentística i vocal entenent la vida a través de la música. Però més enllà dels quatre temes que componen l’EP, produït i gravat per Pau Romero a l’estudi BeatGarden i masteritzat per Víctor García a Ultramarions Studio, el duet en va cantar i tocar molts d’altres que també formen part de Xerrich.

La música i els directes com a "espai per reflexionar i pensar"

A l’escenari, els Xerrich no van pujar sols. Ho van fer acompanyats d’una banda formada per quatre músics -Nil Canals a la bateria, Bruno Gil al contrabaix i Gerard Cucó a la guitarra elèctrica i al teclat- en la majoria de les cançons. En algunes, i de manera excepcional pel concert del seu poble natal, s’hi va sumar un cor de set cantants compost per alguns dels membres de la Coral Verge del Camí. I en d’altres, els dos germans van prescindir d’acompanyants per, amb el Martí a la guitarra i a vegades al teclat i el Pau al saxo i també al teclat, explorar la seva part més intimista.

Si alguna cosa va quedar clara al llarg del concert és que els Xerrich fan de les emocions melodies, dels temes vitals lletres honestes i dels seus directes un espai d’expressió artística on el temps s’atura. Al cap i a la fi, converteixen les pors de tothom en cançons on refugiar-s’hi. I res no s’allunya de la seva voluntat, que, com van explicar els cambrilencs, és la de “transmetre un missatge” a través dels seus temes, reivindicar que “la música també és un espai per reflexionar i pensar” i que, tot i ser joves, les múltiples dificultats que s’han trobat i acabar de llençar-se al públic, són capaços d’aconseguir-ho.

Els Laments, sobre les angoixes pròpies i els pensaments estancats, i els Cants, per meditar sobre allò que ocorre al món

Com que les notícies dolentes sempre van primer, els Xerrich van començar el concert amb els Laments, amb temes com “El món esclata”, “Sentir l’univers” o “Otro momento”, escrita durant la part més dura del confinament. Són cançons farcides de melancolia, preocupacions i sovint foscor, que parlen de la soledat, de no entendre què passa al nostre voltant o del vertigen de créixer.

Tot seguit, i sense abandonar la sonoritat nostàlgica que caracteritza el conjunt de l’EP, els músics van abordar els Cants, on el duet s’obre a l’exterior i es deixen “d’enfocar en nosaltres mateixos”, com van afirmar. Algunes de les cançons d’aquesta segona part més optimista són “Volem tornar a cridar”, “Tenim la mania” o, per últim, “Ocell”. Aprofitant que es tractava d’un directe de presentació, els Xerrich també van agrair a totes aquelles persones que han fet possible que aquest projecte autogestionat, que es distancia d’allò comercial i lliure de condicionants en la composició, acabés tirant endavant.

Al final del concert, els assistents van sortir amb la certesa que, si bé mai arribaran a comprendre tots els Cants i laments o, el que és el mateix, la complexitat i duplicitats de la vida, la música del Martí i el Pau Senserrich els pot ajudar a fer-ho. I que un projecte com Xerrich, que s’alimenta d’honestedat, talent de proximitat i tota la dedicació d’uns professionals que s’estimen el que fan, engrandeix la cultura cambrilenca.