Estampes cambrilenques / Abril de 1965

La magnífica processó del Sant Enterrament a la nostra vila, amb centenars d'assistents, va ser el motiu d'una meditació seriosa per part meva sobre el desenvolupament importantíssim de Cambrils els darrers anys; i també em servirà de tema en aquesta pàgina que ja és habitual que dediqui a exaltar o recriminar tot el que hi ha hagut, o hi ha, de bo i de dolent al nostre Cambrils.

La meva imaginació, sempre desfermada quan es tracta del passat del poble, va fer un salt per retrocedir un parell de segles, i em vaig plantar a la cinquena o sisena dècada del mil set-cents per quedar-me com a espectador d'aquesta mateixa processó, cap als albors de l'actuació de la congregació de la Puríssima Sang que, tal com saben els nostres lectors, es va fundar el 1754. Aleshores, Cambrils era una vila important com a plaça d'armes (dins de la importància relativa de les places d'armes d'antany), però era ínfima quant a extensió urbana i a cens demogràfic. Closa per les seves muralles seculars, que no gosava trencar per por als pirates barbarescos que infestaven els nostres mars i també per por a les sedicions i aixecaments que embrutaven de sang tan sovint la nostra pàtria, Cambrils devia veure desfilar la processó nocturna de Divendres Sant amb dotzenes escasses d'assistents, envoltats pel crepitar fantasmagòric de les teies que, espurnejant, ben just feien llum als carrers estrets i al cant sever del Miserere. Les imatges petites que recordaven els moments crucials de la Passió del Senyor, envoltades per la penombra tan sols esquinçada pel llum groguenc de les atxes, es balancejaven sobre les espatlles dels que les portaven, tot donant a la processó un encant misteriós i profund, molt d'acord amb la memòria de l'enterrament de Jesús, allà al pendent del Gòlgota la nit d'aquell primer Divendres Sant de la història.

Avui, i continuem parlant de la processó del Sant Enterrament, del centre de Cambrils, sense voler treure importància a les processons del port, amb la bellesa incomparable de les imatges sagrades emmirallant-se en les tranquil·les aigües del Mare Nostrum, crec que els cambrilencs podem estar orgullosos d'aquesta processó que, per la concurrència extraordinària d'assistents, la seriositat i la bellesa estètica dels diferents misteris, sens dubte es troba al mateix nivell de les millors, tenint en compte evidentment el grau d'importància de les poblacions.

A meitats del segle XVIII Cambrils devia veure desfilar la processó nocturna de Divendres Sant amb dotzenes escasses d'assistents, envoltats pel crepitar fantasmagòric de les teies que, espurnejant, ben just feien llum als carrers estrets i al cant sever del Miserere

Naturalment, la tècnica moderna, amb la potent de les places i els carrers, projectada des de l'enllumenat públic i des de les cases particulars, ha fet perdre aquell aire de misteri de què parlàvem abans; la tracció mecànica dels passos també ha restat vida al 'caminar' de les santes imatges. Però el que és indubtable és que el que s'ha perdut potser en emoció estàtica i en intimitat s'ha guanyat en grandiositat de concepció i de recorregut i en una bellesa més gran dels grups escultòrics que hi participen, els quals, esplèndidament il·luminats, permeten la seva contemplació a plaer.

Malgrat tot, propugnem, sense desviar gens el nostre objectiu de buscar el millor per a Cambrils, uns quants punts de vista amb la seguretat que la majoria de cambrilencs els compartiran; són els següents: un ajut més gran i eficaç a la congregació de la Puríssima Sang en l'organització d'aquesta processó, que, de la mateixa manera que ens omple d'orgull, també ens obliga; una participació decidida de la Congregació Mariana i de l'associació d'antics alumnes de La Salle, que fins ara només l'han contemplat passivament. Jo vull brindar a ambdues associacions l'exemple de les veïnes ciutats de Reus i Tarragona, les congregacions marianes i de La Salle de les quals participen activament i plena en l'organització i desenvolupament de les processons respectives. Crec sincerament que aquestes entitats, per religioses i per cambrilenques, no poden ni se n'han de mantenir al marge. De la mateixa manera, propugnem un estudi apassionat i objectiu sobre la conveniència de donar més amplitud al recorregut processional. L'any passat es va fer una petita prova que enguany es va eliminar, em sembla, a causa del vent tan fort que feia; malgrat tot, estic segur que les possibilitats de la nostra població i la seva ampliació urbana constant i decidida aconsellen un recorregut més ampli; fins i tot, considero possible i encertada la fusió de les processons d'ambdues parròquies, naturalment sempre que, a l'hora d'organitzar-la, regni el criteri de la comprensió, l'enteniment i la bona voluntat. I, finalment, més participació musical. Sens dubte, una banda de música no és suficient, atesa la longitud de la processó; indiscutiblement, en falta una altra o, si no, una bona massa coral, que no és tan difícil d'aconseguir si es busca amb temps i és ben pagada. Hem de ser conscients que una processó del Sant Enterrament digna del que és avui Cambrils requereix esforços i diners, però estem convençuts que per a allò que volem hi ha tant una cosa com l'altra. Només cal posar-ho a disposició.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques