Estampes cambrilenques / Abril de 1975

No hi ha dubte que darrerament els aires del món han canviat molt, però també és cert que durant el mig segle llarg de la seva existència, la Congregació Mariana cambrilenca va omplir de forma pràcticament completa la vida espiritual masculina i juvenil del nostre poble durant la primera meitat del segle actual. Perquè a l'ombra del seu pendó s'aixoplugà de sempre tota la joventut sana de Cambrils i la congregació forjà homes íntegres disposats a totes les tasques que els assignés la jerarquia de l'Església o la mateixa Junta de la congregació.

La congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonçaga, aquest era el seu nom oficial, modesta en els seus inicis, esdevingué ben aviat una obra d'una empenta colossal a nivell local.

Aquesta va néixer el 21 de juny de 1907, sota l'impuls de Mn. Carles Espinach, rector de Santa Maria, i del germà Anselm Feliu, de les Escoles Cristianes. Només feia set anys que els germans de La Salle eren a Cambrils i en aquell temps, en què encara tardaria vint anys a arribar el reconeixement de l'Acció Catòlica com a organització oficial de l'Església per als seglars, les Congregacions Marianes eren la nineta dels ulls del papa i dels prelats diocesans. Els jesuïtes en foren els grans promotors i, allà on el moviment apostòlic era vivent, allà hi havia una congregació mariana.

La congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonçaga, aquest era el seu nom oficial, modesta en els seus inicis, esdevingué ben aviat una obra d'una empenta colossal a nivell local. Els sacerdots i els germans encarregats abocaren en ella tot el zel apostòlic, i els dirigents seglars saberen donar-li necessari perquè tingués una vida pletòrica. I així arribà l'any 1932, vint-i-cinquè aniversari de la seva fundació. La congregació estava llavors en un gran moment. Tenia les seccions de pietat, caritat, propaganda, catequística i musical, i tenia al seu càrrec la Creuada Eucarística i l'Obra dels Exercicis Espirituals. Mn. Isidre Fàbregas, Mn. Ramon Quintana i el germà Anselm portaven la congregació, que comptava amb 7 congregants il·lustres, 21 honoraris, 107 congregants numeraris de la Secció Major, 75 de la Secció Menor, 31 de supernumeraris, 38 aspirants. Comptava també amb 120 socis protectors, que amb una quota mensual la sostenien econòmicament.

Per celebrar-ho, Mn. Ramon Quintana edità un llibre, La Congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonçaga de la vila de Cambrils, 1907-1932, en què es feia història de la congregació en aquest primer quart de segle de la seva existència. S'organitzaren també una colla d'actes solemníssims, que començaren el mes de maig i es clausuraren el desembre, encara que els més importants foren els celebrats el 19 de juny, sota la presidència del Sr. cardenal Vidal i Barraquer amb l'assistència de més de 2.000 persones, moltes d'elles congregants vinguts de tots els indrets de Catalunya. El nostre cardenal digué la Missa de Comunió de la parròquia i més tard es celebrà un solemne ofici cantat al santuari de la Mare de Déu del Camí, en finalitzar el qual el Sr. cardenal beneí la nova bandera de la congregació que, salvada providencialment de la crema de l'any 36, ha arribat fins els nostres dies. El dia 27 d'aquest mes, festa de la Mare de Déu de Montserrat, aquesta bandera serà oferta a la Mare de Déu del Camí, per quedar-se ja per sempre en el seu santuari. L'ensenya fou apadrinada pel senyor Baldomer Cariellas i la senyoreta Montserrat Vidal. A la tarda es celebrà la gran assemblea, en què parlaren els congregants cambrilencs Benet Rigual i Josep Rovira, el tarragoní Josep M2 Melendres, i Santiago Udina i Martorell i Feliu Mor de les congregacions barcelonines.

Vingué després la guerra, que va esventar-ho tot. Però després d'aquell mal moment, que va durar tres anys, la congregació ressorgí amb nova força. Les llistes dels congregants resultaren encara més nodrides i els actes setmanals dels diumenges a la tarda eren extremadament concorreguts, fins el punt que, molts diumenges, s'havien d'entrar bancs de l'escola a la capella.

També el 1957 es celebrà solemnialment, si bé no amb tanta eufòria com el 1932, el cinquantenari de la fundació de la congregació. Els actes es desenvolupaven els dies 20 al 23 de juny i, resumint molt perquè és obligat atès el caire d'aquest treball, consistiren en una Missa de Comunió en la diada del Corpus, dia 20, un concurs de catifes de flors i la processó de la tarda, que presidí l'actual bisbe de Sigüença —Guadalajara— Dr. Castan Lacoma, llavors bisbe auxiliar de Tarragona. E1 dia 21, diada de Sant Lluís, es celebrà una solemne missa vespertina a la capella del Sagrat Cor, oficiada pels sacerdots cambrilencs i antics congregants Rnds. Miquel Marié, Albert Espolet i Josep Colom, i seguidament un homenatge als fundadors en el Teatre de la Congregació. El dia 22, a la nit, es celebrà un solemne funeral a la parròquia en sufragi dels 57 congregants difunts, i el dia 23, els actes de clausura, que foren presidits pel Sr. cardenal arquebisbe de Tarragona Dr. Benjamí de Arriba i Castro. Es celebrà una Missa de Comunió a la parròquia i un solemne ofici a l'ermita de la Mare de Déu del Camí, seguit de l'Assemblea de Congregacions Marianes de Catalunya, amb representacions de Reus, Tarragona, Valls, el Vendrell i Barcelona. Parlaren Josep M2 Vallés, de Cambrils; Carles Giró, de Reus; Josep Jané, del Vendrell; Jesús P. Calderón, de Tarragona i Ildefons Valls, de Barcelona. Clausurà l'assemblea el Sr. cardenal de Arriba i Castro. Entre altres actes es celebraren també exposicions, teatre, festes infantils i esports.

En la dècada dels seixanta, les coses canviaren de tal forma que es va creure oportú desfer aquella Congregació Mariana tan estimada, de la qual tants bons records guarden els que tingueren la sort de viure'n els seus dies de plenitud.

Aquella bandera preciosa que un dia beneí el cardenal Vidal i Barraquer, i que tants anys s'ha mantingut desada, és una veritable obra artística realitzada per les mares Oblates de Tarragona. És de seda blanca, folrada de seda blava; en el centre, brodada amb fils d'or, argent i seda, apareix la imatge de la Immaculada entre bromes celestials i ornada amb roses i lliris; coronen la imatge de Maria multitud d'estrelles de plata amb un fons blau cel; la inscripció "Congregació de Maria Immaculada i Sant Lluís Gonçaga", formant mitja circumferència i, a sota, el nom de Cambrils amb les dates 1907-1932 i l'estrella de La Salle. Des d'avui aquesta ensenya gloriosa farà companyia per sempre a la Mare de Déu del Camí en el gran casal dels cambrilencs, i per sempre restarà als ulls de tothom, d'aquells que un dia foren els seus congregants i de tots aquells que es glorien de considerar-se fills de la Mare de Déu.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques