Ahir al vespre, al Centre Cultural va tenir lloc la presentació del llibre "La vida judía en la corona de Aragón entre los s.XII y XV. La aljama judía de Monzón" de Francisco Andrés Lascorz, emmarcada en la programació de Dies de Llibres. Tal com va explicar Lascorz a revistacambrils.cat, "aquest llibre és fruit d'una tesi doctoral, és el resultat de més de 30 anys d'investigació. Porto gairebé 60 publicacions sobre els jueus de Catalunya i de l'Aragó. Va arribar un moment que em van recomanar sistematitzar totes aquestes dades de la vida quotidiana dels jueus catalans i aragonesos i valencians dels segles XII-XV. Per tant, aquest llibre és la culminació de 30 anys d'investigació sobre la vida quotidiana sobre els jueus i, sobretot, el call jueu de Monzó –a la franja de Ponent–".

El treball abordo tots els tres de la vida quotidiana

Francisco Andrés Lascorz, actual president de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel, fa un repàs de la vida quotidiana dels jueus  tant a Catalunya, com a l'Aragó, al País València, a les Illes Balears i la Catalunya nord "perquè teníem el mateix comte rei i les característiques són molt similars". Segons va afegir "abordo tots els trets de la vida quotidiana que he treballat –amb l'estudi de textos hebreus– sobre les llengües que parlaven, els barris on vivien, l'organització de les comunitats, què i com menjaven, el paper de la família i de la dona jueva, les sinagogues i les escoles, els tribunals jueus, els hospitals, les seves activitats econòmiques, la fiscalitat, la pregària –per comparar-la amb la pregària cristiana o musulmana–, el paper dels rabins, les festes, la música, la literatura, el tipus de vestimenta, el tipus de relacions sexuals –que venen molt marcades per la religió–, els banys jueus, els cementiris jueus, les tavernes, els prostíbuls, restes arqueològiques... Conèixer la vida quotidiana ens serveix per conèixer els pobles".

"La gent més humil va ser més fidel als orígens i a les tradicions de la religió i la cultura"

Segons va apuntar Lascorz, "també comento que hi havia una petita comunitat jueva a Cambrils –a la confluència entre els carrers del Cardenal Vidal i Barraquer i de Borràs hi van viure unes quantes famílies jueves durant un temps. N'hi havia per tot el Camp de Tarragona: a l'Aleixar, a Reus, a Tarragona... He intentat mostrar la vida quotidiana perquè així pots conèixer realment als pobles. També comparo amb l'Islam, el cristianisme...".

A més, el llibre conté una àmplia bibliografia sobre tot l'estudi realitzat. L'autor afegia que, "hi va haver comunitats jueves molt potents fins a l'expulsió, sobretot a Barcelona, Girona, Saragossa, Calatayud, Tortosa... molts jueus catalans i aragonesos van marxar, alguns cap al nord del Marroc, una bona part marxen cap a la Catalunya nord i cap a Itàlia; d'altres van anar als Balcans, a Israel, a Turquia... He fet aquest recorregut d'on van anar a parar aquestes persones que no van acceptar el baptisme, normalment era la gent humil; la gent adinerada va ser més pragmàtica i va decidir batejar i quedar-se i emparentar amb la noblesa catalana i aragonesa. La gent més humil va ser més fidel als orígens i a les tradicions de la religió i la cultura".