Ramón García Mateos va presentar, el passat divendres al vespre al Centre Cultural, el seu nou llibre titulat "Comer, beber y contar. Historias arrimadas a la cocina de la necesidad", publicat per Arola Editors i que estava emmarcat dins de la programació de Dies de Llibres. Tal com va explicar García Mateos a revistacambrils.cat, "aquest és un llibre de contes, de ficció; no és un llibre de gastronomia, evidentment, no sóc un gastrònom ni un especialista. És un llibre de literatura que es vincula, d'alguna manera, amb la cuina popular, amb la cuina tradicional perquè en cadascun dels contes que apareixen al llibre hi ha alguna al·lusió directa o indirecta a plats, menjars i hàbits de la cuina popular. Al final de cada relat hi ha un afegit en el què es parla una mica del plat, del menjar i es tanca amb una recepta. Per un costat, hi ha una sèrie de dades que són reals –són les que fan referència a la història d'aquell plat en concret– però tot està emmarcat en un àmbit de ficció".

"A mi sempre m'ha agradat molt la cuina en els dos àmbits, tant en el de cuinar com en el de menjar"

El punt de partida d'aquest llibre, segons va comentar l'autor, "ve perquè a mi sempre m'ha agradat molt la cuina en els dos àmbits –tant en el de cuinar com en el de menjar– i, per altra banda, també forma part d'una altra de les meves passions que és la de la cultura tradicional. Quan parlem de cultura tradicional hi entenem la música, la cançó popular, els balls; però també hi ha una altra part que és la cultura material –els estris, els objectes, les cases, l'arquitectura o la cuina–. La manera com el poble ha estat capaç de fer meravelles amb l'escassedat, la necessitat o la pròpia fam; el poble ha estat capaç d'elaborar autèntiques meravelles gastronòmiques amb pràcticament res o amb el mínim per subsistir".

Receptes de la cuina popular

Al llibre hi ha diferents receptes de la cuina popular, els menjars de sempre com un arròs al forn, unes torrijas, unes carxofes farcides o unes patates meneás,... Tal com va afegir García Mateos, "el llibre no es planteja com un llibre de cuina sinó com un llibre de contes. Hi ha alguns contes que parteixen d'un origen popular, altres que fan referència a personatges... Són contes independents i el llibre s'estructura en tres parts: les dues primeres parts és la cuina dels pecats banals –els més lleugers–, després hi ha la cuina dels pecats mortals i, hi ha una tercera part que és la cuina dels pecats contra l'esperit sant, que segons l'Església són els que no tenen perdó, i serien els postres. També hi ha alguns ginys a la nostra tradició com per exemple, la consideració que l'Església té amb el menjar com la gola –un pecat– i es recullen alguns fragments del catecisme que parlen dels pecats..."