Estampes cambrilenques / Abril, maig i juny de 1977

Va ser per l'acció decidida d'un bon grup de joves que es va començar la campanya per demanar a l'Ajuntament que els noms dels carrers de Cambrils fossin retolats en català. La recollida de signatures va ser promocionada massivament i a bon ritme, i el gruixut nombre de plecs fou presentat al municipi. L'Ajuntament, en la sessió del ple municipal del dia 13 de gener proppassat, aprovà la petició i acordà la retolació catalana de les vies urbanes cambrilenques, i encomanà als joves promotors la formació d'una comissió que fes correctament la traducció dels noms, de la llengua castellana a la catalana.

La comissió quedà formada a primers de febrer i, després d'una bona colla de reunions de treball, redactà un document amb les conclusions que havia tret de l'estudi de la problemàtica del nomenclàtor urbà cambrilenc, document que fou presentat a l'Ajuntament a mig mes de març passat i que ens plau de reproduir a les planes de la nostra revista per al coneixement dels cambrilencs.

Aquestes són les conclusions que expressa l'esmentat document:

"Primera.— La llista de noms en les vies urbanes i la seva traducció correcta és la següent:
RAMBLES

• José Vidal y Barraquer > Josep Vidal i Barraquer
• Jaime I > Jaume I
• Regueral > Regueral

PASSEIGS

• Alberto > Albert
• San Juan Bautista de la Salle > Sant Joan Baptista de la Salle
• Miramar > Miramar

AVINGUDES

• Màrtires > Màrtirs
• Independencia > Independència
• General Mola > General Mola
• Luis de Ballester Nolla > Lluís de Ballester Nolla
• Juan XXIII > Joan XXIII

PLACES

• Diputación > Diputació
• Actor Gimbernat Ballvé > Actor Gimbernat i Ballvé
• General Casas Morà > General Casas i Morà
• España > Espanya
• Marqués de Marianao > Marquès de Marianao
• Concepción > Concepció
• Carlos Roig > Carles Roig
• Pósito de Pescadores > Pòsit de Pescadors
• Sardana > Sardana
• Cataluña > Catalunya
• Aragón > Aragó
• Cruz > Creu

CARRERS

• Mayor > Major
• Parras > Parres
• Carlán > Castlà
• Soldado > Soldat
• San Pablo > Sant Pau
• Trinquete > Trinquet
• Cruces > Creus
• Horno > Forn
• Rovira > Rovira
• Antonio Lloveras > Anton Lloveras
• Fàbregas > Fàbregas
• Iglesia > Església
• Cardenal Vidal y Barraquer > Cardenal Vidal i Barraquer
• Gracia > Gràcia
• Municipalidad > Municipalitat
• Capitulación > Capitulació
• Caballeriza > Cavallerissa
• Gimbernat > Gimbernat
• Borràs > Borràs
• Generalísimo Franco > Generalíssim Franco
• Ntra. Sra. del Camino > Mare de Déu del Camí
• Barón de Rocafort > Baró de Rocafort
• San Plàcido > Sant Plàcid
• Calvo Sotelo > Calvo Sotelo
• Foix > Foix
• Sindicato > Sindicat
• Jacinto > Verdaguer
• Jacint > Verdaguer
• Pedro III > Pere III
• San José > Sant Josep
• San Jorge > Sant Jordi
• San Antonio > Sant Antoni
• San Pedro > Sant Pere
• Pescadores > Pescadors
• Carmen > Carme
• 15 de Enero > 15 de Gener
• José Antonio > José Antonio
• Barcas > Barques
• Astilleros > Drassanes
• Ancora > Àncora
• Mar > Mar
• Monasterio de Scala Dei > Monestir de Scala Dei
• Monasterio de Poblet > Monestir de Poblet
• Viñols > Vinyols
• Montroig > Mont-roig
• Vilaseca > Vila-seca
• Ametlla de Mar > Ametlla de Mar
• Montbrió > Montbrió
• Riudoms > Riudoms
• Riudecañas > Riudecanyes
• Tarrasa > Terrassa
• Lérida > Lleida
• Gerona > Girona
• Amadeo Vives > Amadeu Vives
• Luis Millet > Lluís Millet
• Enrique Granados > Enric Granados
• Enrique Morera > Enric Morera
• Monseñor Higinio Anglés > Monsenyor Higini Anglès
• Felipe Pedrell > Felip Pedrell
• Tomàs Luis de Victoria > Tomàs Luis de Victoria
• Juan Sebastiàn Bach > Johann S. Bach
• L. Von Beethoven > L. Van Beethoven
• Manuel de Falla > Manuel de Falla
• Dr. Fleming > Dr. Fleming
• Dr. Jaime Ferrán > Dr. Jaume Ferran
• Dr. Alejandro Frías > Dr. Alexandre Frias
• Antonio Gaudí > Antoni Gaudí
• José Anselmo Clavé > Josep Anselm Clavé
• Francisco Moragas y Barret > Francesc Moragas i Barret
• Joaquín Roca y Cornet > Joaquim Roca i Cornet
• Jaime Balmes > Jaume Balmes
• Mariano Fortuny > Marià Fortuny
• Juan Maragall > Joan Maragall
• Francisco Pérez Dolz > Francesc Pérez Dolz Àngel
• Angel Guimerà > Guimerà
• General Prim> General Prim
• Santa Joaquina de Vedruna > Santa Joaquima de Vedruna
• Alfonso I el Casto > Alfons I el Cast
• Ramón Berenguer IV > Ramon Berenguer IV
• San Isidro > Sant Isidre
• Barcelona > Barcelona
• Reus > Reus
• Tarragona > Tarragona
• Corona de Aragón > Corona d'Aragó
• Ntra. Sra. de Montserrat > Mare de Déu de Montserrat
• Roger de Lauria > Roger de Llúria
• Roger de Flor > Roger de Flor
• Colón > Cristòfol Colom
• Narciso Monturiol > Narcís Monturiol
• Juan Sebastiàn Elcano > Juan Sebastiàn Elcano
• Hugo de Montcada > Hug de Montcada
• Luis de Requesens > Lluís de Requesens
• Antonio Barceló y Pont de la Terra > Antoni Barceló i Pont de la Terra
• Galcerán Marquet > Galceran Marquet
• Lepanto > Lepant
• Maestro Miguel Planàs > Mestre Miquel Planàs
• Baleares > Illes Balears
• Valencia > València
• Extremadura > Extremadura
• Andalucía > Andalusia
• Vascongadas > País Basc
• Galicia > Galícia
• Cavet > Cavet
• Ntra. Sra. del Pilar > Mare de Déu del Pilar
• Ntra. Sra. de Nuria > Mare de Déu de Núria
• San Antonio Mª Claret > Sant Antoni Maria Claret
• San Salvador de Horta > Sant Salvador d'Horta
• Beato Buenaventura Gran > Beat Bonaventura Gran
• Venerable Casimiro Barello > Venerable Casimir Barello

RAVAL
Arrabal de Gracia > Raval de Gràcia

Segona.—

La Comissió, després d'un conscient estudi de l'actual nomenclatura urbana, ha arribat a la conclusió que és causa de greus inconvenients donar als carrers noms de persones o fets lligats amb la política de la classe que sigui, perquè, evidentment, la política és canviant i això porta aparellat que el nom d'aquests carrers vagi canviant-se al compàs dels esdeveniments polítics que es van succeint en el país, cosa sempre molesta i enfarfegadora. Per tot això es proposa canviar el nom dels següents carrers: Generalísimo Franco, Calvo Sotelo, Màrtires, General Mola, 15 de Enero i José Antonio pels d'Hospital, Immolats del Setge, Baix Camp, Ramon Llull, Pau Casals i Consolat del Mar, respectivament.

Tercera.—

La motivació per la qual es proposen els noms abans esmentats és la següent, breument resumida: Hospital: És el nom tradicional d'aquesta via urbana, d'ús multisecular (probablement des del començament del segle XVI), perquè en aquell carrer hi havia l'edifici destinat a Hospital Municipal, ubicat dins del clos emmurallat i que estigué en ús pràcticament fins a l'inici de la darrera Guerra Civil.

Immolats del Setge: Cal recordar que el fet més rellevant de tota la història de Cambrils és la heroïcitat dels fills i dels defensors de la vila que, el desembre cle 1640, fou assetjada per les forces, immensament més grans que les dèbils dels defensors del poble, del comte-duc. La necessitat d'honorar degudament la memòria gloriosa d'aquells cambrilencs fa creure convenient dedicar-los un carrer (i potser caldria fer quelcom més).

Baix Camp: És la comarca natural en què és inscrit el nostre poble i es creu prou adient i natural que una avinguda en porti el nom.

Ramon Llull: Escriptor i filòsof català, nascut a Mallorca; és una de les figures més notables de la cultura medieval catalana. La producció lul·liana, molt copiosa, comprèn les zones més diverses de la vida i de la cultura humanes. Escriví unes 240 obres en català, llatí i àrab, i fou el creador del català literari i el primer que escriví llibres de filosofia i ciència en una llengua romànica, en català concretament, i en una prosa de perfecció total.

Pau Casals: S'ha dit d'ell que ha estat el català més universal de tots els temps. Músic eminent, se l'ha considerat el millor violoncel·lista del món; ha passejat per tots els països del món el seu art, la seva bonhomia, la seva catalanitat i un desig pregon de pau i fraternitat.

Consolat de Mar: Antiga institució de govern mercantil, a meitat del segle XIII, autoritzada pels comtes-reis, que concediren al Consolat molts privilegis. La seva legislació fou codificada en el "Llibre del Consolat del Mar'', que va esdevenir una compilació del dret marítim vigent al Mediterrani, efectuada a Barcelona a la segona meitat del segle XTV. Redactat aquest llibre en català, fou enormement difós per tota la Mediterrània, traduït ja en el segle XVI a la majoria de les llengües europees, i va romandre vigent fins al segle XIX.

Quarta.—

La necessitat i conveniència de ressaltar i honorar la memòria del gran filòleg Pompeu Fabra, a qui tant deuen la llengua i la cultura catalanes, fa semblar oportú demanar el canvi de nom de l'actual carrer de Manuel de Falla, a la Perellada, per de Pompeu Fabra, i donar el nom del músic gadità a l'actual carrer Nord de Cambrils-Badia. Amb aquest canvi, no massa molest per la poca edificació que encara hi ha en aquests carrers, poden cobrir-se dos objectius: el que en Manuel de Falla tingui el seu carrer inserit en un sector que té totes les seves vies dedicades a músics eminents i que Pompeu Fabra el tingui en el sector que té totes les seves vies dedicades a destacades personalitats de la cultura catalana en les seves més amples manifestacions: arts, ciència, lletres...

Cinquena.—

La Comissió ha fet un detingut estudi d'aquelles persones o fets que mereixerien tenir un carrer a Cambrils i que encara no el tenen. Per això proposa a la Comissió de Cultura de l'Ajuntament la llista dels següents noms, amb el prec que es tinguin en compte a l'hora de retolar els nous carrers que vagin sorgint en el continuat increment de l'expansió urbana de la vila:

P. Salvador Gené.— Il·lustre cambrilenc, nascut el 1880, ingressà com a religiós en la congregació de pares de la Sagrada Família, on arribà a ser superior dels Col·legis de Vilafranca del Penedès i de Reus. El 1913 fou destinat com a missioner als Estats Units, concretament a Durango (Colorado) i més tard a la parròquia de la Santa Creu, que comprenia 24 pobles i una tribu de pellroges. Allí va estar trenta-cinc anys com a rector, i construí, a més de l'església de la Santa Creu, les de Pajarito, Santo Nirio, San Pedro, Jojoaque, Nambé (centre de pellroges), El Rancho, La Puebla i Espariola. Construí també escoles i centres parroquials. En la seva demarcació parroquial va veure funcionar el Centre Atòmic de Los Alamos, primer centre del món d'aquesta especialitat. De retorn d'un viatge a Espanya, el desembre de 1956, en arribar l'avió a Nova York, es sentí indisposat i, assegut en una cadira, morí en el mateix aeroport. El cadàver fou traslladat a la seva demarcació de Santa Creu i al seu enterrament hi assistí un arquebisbe i diversos bisbes.

Abat Oliba.— Nascut vers el 971, comte de Cerdanya i Besalú, pertanyia a la família més important de la Catalunya del seu temps: la de la Casa de Barcelona. Va governar els seus dominis en companyia dels seus germans Bernat i Miró. Tenia uns trenta anys quan renuncià a la vida de magnat i es féu monjo benedictí; va entrar al monestir de Ripoll, que havia fundat el seu besavi Guifré el Pelós. Sis anys més tard fou elegit abat d'aquest monestir, on reposaven les despulles de quasi tots els comtes de Cerdanya i que, a més, era el centre cultural més important de l'època, amb una biblioteca considerada com la més rica d'Espanya. Dos anys més tard era elegit també Abat de Sant Miquel de Cuixà, i governà alhora els dos monestirs. Féu dos viatges a Roma per afers de la seva jurisdicció eclesial i de retorn del segon viatge (1018) fou elegit bisbe de Vic. Pràcticament fou el fundador del monestir de Montserrat, filial del de Ripoll. L'abat Oliba va dedicar bona part de la seva vida a unes missions ben concretes com a civilitzador de la Catalunya del seu temps. Home d'una cultura extraordinària, contribuí a la difusió del saber influint fins i tot en l'estil arquitectònic de Catalunya a causa de les grans construccions religioses que realitzà. Escriví en llatí, en prosa i vers, i és també considerat com el gran pacificador de les diferències dels magnats de les cases comtals de Cerdanya, Besalú, Empúries i Barcelona. Morí el 1046.

Països Catalans.— En memòria de la unitat de destí i d'origen dels pobles de parla i cultura catalanes, d'una arrel comuna i que conserven encara els lligams que els varen fer en un temps una mateixa cosa.

Renaixença.— Època de la història de Catalunya caracteritzada per un conjunt de fets culturals i polítics (en línia amb altres que, amb ordre a la mateixa cronologia, els dos darrers terços del segle XIX, tenen lloc a Itàlia i Alemanya), formats per un intens contingut patriòtic, literari i musical. En aquest segle, la Renaixença catalana significa el deixondiment de Catalunya després de tres segles de decadència cultural i política, i el començament d'una època brillantíssima en el món polític, en les lletres, en l'art, en el periodisme, en l'economia i en d'altres aspectes de la vida nacional catalana.

Josep Trueta.— Cirurgià català, nascut i mort a Barcelona el 1897 i 1976, respectivament. Professor auxiliar de cirurgia de la Universitat de Barcelona, fundador de l'Associació Ortopèdica Espanyola, director del Servei de Cirurgia de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona, cirurgià de l'Orthopaedic Hospital d'Oxford i professor de cirurgia de la Universitat d'aquesta ciutat anglesa. És famós per la seva tècnica sobre el tractament oclusiu de les ferides, que aplicà als ferits de la Guerra Civil espanyola, i que fou perfeccionada per ell mateix a Anglaterra i adoptada amb èxit pels cirurgians militars anglosaxons. Ha deixat escrites moltes obres, sobretot tècniques, en francès, anglès i espanyol.

Miguel de Cervantes.— El més famós dels literats i nove•istes espanyols. Conegut en tots els països del món, les seves obres han estat traduïdes a totes les llengües.

Sisena.—

La Comissió, entenent que ella només representa la veu del poble que es va fer sentir donant la seva signatura a la petició que la retolació dels carrers es fes en català (recollida de signatures que amb tant d'entusiasme portà a terme la joventut del nostre poble), prega a l'Ajuntament de la vila que aquest canvi en la retolació de les vies urbanes no es demori indefinidament, sinó que es realitzi com més aviat millor.

Cambrils, 17 de març de 1977

Aquest és el text íntegre del document que va redactar la comissió i que va tenir entrada a l'Ajuntament el dia 26 de març. Informat convenientment per la Comissió de Governació, el document passà al ple celebrat per la corporació el 14 d'abril que, sobre aquest, va prendre el següent acord:

"PROPUESTA RELATIVA A LA ROTULACIÓN DE LAS CALLES EN CATALÁN.—

Se da cuenta del informe emitido por la Comisión encargada de estudiar el cambio de nombres del castellano al catalán. Dicho informe incluye una relación de los nombres de las calles con sus equivalentes en catalán.

Visto asimismo el informe de la Comisión de Gobernación, el Ayuntamiento Pleno, por unanimidad, adopta los siguientes acuerdos: P.— Que de forma prioritaria, por la Brigada Municipal, se lleve a cabo la rotulación de las calles y numeración de los edificios en aquellas vías públicas que carezcan de dichos indicativos.

2.— Se acepta el cambio de nombres de calles al catalàn. No obstante, si hubiera algún nombre que al traducirlo se desvirtuase, se mantendth en el idioma originario."

Fins aquí l'acord, acord amb què lliguem a mitges i no a senceres per les següents raons: primera, perquè no indica quan es portarà a terme aquesta acció prioritària de la brigada municipal. Tots sabem que una cosa és acordar i l'altra és fer, i d'acords, a la Casa de la Vila, en dormen cents i cents de totes les èpoques, sense que això vulgui dir ni que es varen realitzar ni que es realitzin mai. Hem passat quasi tres mesos i fins ara no es veu ni el més mínim intent de fer realitat l'acord, encara que només sigui en aquesta acció prioritària que, almenys, serviria per donar senyals de vida i mostra de la bona disposició a dur-lo endavant.

En segon lloc, tampoc podem admetre la segona part del punt segon de l'acord municipal, ja que la traducció de les paraules ha de ser feta de la manera que regeixen els cànons de la nostra llengua, encara que, de moment, se'ns facin una mica estranyes a les orelles per manca de costum, per exemple, els mots `castlà' o `drassanes'. Evidentment, no tindria sentit de canviar San Pedro per Sant Pere o Mayor per Major, mots fàcils i que no porten cap problema. Ens hem d'acostumar a dir les coses pel seu nom i a parlar com cal. Per desgràcia, el nostre català és cada vegada més deficient a causa de la promiscuïtat quasi massiva amb altres parles, malgrat els esforços que fan uns quants per mantenir i depurar l'ús correcte de la nostra llengua; per això és del tot inacceptable que l'Ajuntament ens vulgui fer dir: carrer Astilleros, poso per exemple, quan a Catalunya tenim una altra paraula per expressar el nom d'aquesta mena d'establiments. És tan mal dit com demanar una mica de pa amb 'jamón' o un gelat de `fresa', i perdoneu els símils, potser una mica infantils, però que tant es donen avui en la nostra parla corrent. Crec que les raons són prou de pes perquè l'Ajuntament reconsideri el punt 'impugnat'.

I continuem esperant que el fet de veure els rètols dels nostres carrers en català sigui prompte una realitat.

NOTA.— Ja en premsa el treball precedent, ens hem assabentat que, almenys, han estat encarregades (i ja s'hi està treballant) les plaques per posar els noms dels carrers en català, començant per aquells que encara no en tenen, tal com està indicat en l'acord municipal. És just de fer-ho públic; ens n'alegrem i esperem que continuï la tasca.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques