Article publicat a Revista Cambrils el mes de maig de 1955
En pro de la Fira
Maig 1955 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Maig 1955
Sens dubte les festes de l'Ascensió, amb la seva Fira ja tradicional, són les que tenen una projecció més intensa cap a l'exterior de totes les que se celebren a Cambrils. Els dies de la Fira, i sobretot el primer, és quan Cambrils rep més visitants forasters. Centenars de persones vénen a la nostra vila atretes per la fama de què havia gaudit en altre temps la típicament anomenada 'Fira dels raves' i que enguany, malgrat l'animació i la bullícia, lluita abrivadament per treure's de sobre aquesta mena de letargia en què es troba sumida d'uns anys cap aquí.
Els primers anys de la postguerra pensàvem, amb pena, que desapareixeria; gràcies a Déu no fou així, i any rere any ha anat ressorgint, encara que lentament i sense vigor.
La nostra Fira (1955) té relativament poca importància; es limita a la venda de quincalleria i a un més o menys ben assortit parc d'atraccions. Però... fa tres o quatre anys que hi ha uns quants tractants de porcs que hi acudeixen, i l'any passat vam veure també un nombrós i magnífic lot de cavalls
Potser mai tant com ara havien estat en voga les fires; des de les mostres nacionals i internacionals, fins a les provincials i comarcals d'agricultura, indústria i ramaderia. I no és gens estrany, perquè les fires són un corrent potentíssim vivificador de l'economia. Per tant, és molt comprensible aquest afany dels pobles i les nacions per mantenir-les, enfortir-les i fins i tot crear-ne de noves, ja que saben que al capdavall redunden en grans beneficis.
La nostra Fira té relativament poca importància; es limita a la venda de quincalleria i a un més o menys ben assortit parc d'atraccions. Però... fa tres o quatre anys que hi ha uns quants tractants de porcs que hi acudeixen, i l'any passat vam veure també un nombrós i magnífic lot de cavalls. Creiem molt sincerament que no s'hauria de desaprofitar aquest lleuger corrent, sinó tot el contrari. Em sembla un deure de tots, i de les autoritats municipals en especial, animar-lo i encarrilar-lo com cal.
No seré jo qui digui els mitjans ni la manera, però potser el millor seria que l'Ajuntament, en combinació amb la Germandat Sindical de Pagesos i Ramaders, establís uns premis als millors lots de bestiar presentats a la Fira, en les diverses classificacions corresponents, amb la qual cosa s'estimularia la participació dels ramaders de la comarca, ja que sabrien per endavant que si els negocis de la venda del bestiar no produeixen els beneficis desitjats, o si les transaccions no són prou nombroses, podria quedar tot compensat amb l'opció a un dels premis.
Un altre aspecte en què es podria treballar és el de les festes. Sabem que el municipi destina un capítol de despeses del pressupost a festes popular, que se celebren per la Festa Major, però de les quals queden excloses les festes de la Fira, quan potser convindria més tenir-les en consideració de cara a la captació de l'element foraster de què parlàvem més amunt. Una cobla de sardanes, amb una audició a les 12 i una altra a les 4 de la tarda, animaria molt el dia, sense resultar extremadament car. També estaria bé una carrera ciclista comarcal, un bon partit de futbol, etc., mil coses que criden l'atenció, alhora que donen nivell i categoria a la festa.
I per acabar, la propaganda. Caldria endegar una campanya publicitària interisa, amb car-tells amb textos al·lusius enviats profusament pels pobles de la comarca i exposats pels apa-radors comarcals i industrials de les ciutats veïnes, Reus i Tarragona, especialment. Alhora es podrien repartir fulls volants i fullets, fer algun anunci a la premsa i a la ràdio.
Estem convençuts que així es crearia aquest clima d'expectació i de curiositat; i d'una Fira sense pena ni glòria com la que tenim ara passaríem a una Fira de primeríssima importància dins les grans fires agropecuàries i d'indústria aplicada amb què avui compta Catalunya.