Estampes cambrilenques / Maig 1955

La nostra revista té la intenció de parlar de l'Hospital Municipal i, a més, de fer-ho àmpliament i clara, amb tota mena de detalls, esventant-ne els problemes i calibrant les possibilitats i conveniència del seu funcionament normal.

Malgrat tot, hem cregut oportú, perquè el present treball no s'allargui massa (la qual cosa no és possible en aquesta revista) donar-ne aquí només un avanç històric i deixar per a una altra ocasió el que hem anunciat més amunt.

No se sap del cert la data de fundació de l'Hospital. És bastant versemblant la hipòtesi que diu que es va fundar cap a finals del segle XV o començaments del XVI, perquè ja al "Llibre de les Ordinations" de la vila, escrit, segons Carles Clanxet, el XVI-XVII s'imposen algunes multes en favor de Tespitar. També hi ha la creença popular que aquest hospital es va fundar com a refugi dels pobres del poble o com a casa de caritat, afirmació que corroboren alguns goigs de sant Josep, patró de l'Hospital, dedicats a Josep Antoni Gimbernat i escrits cap el 1750 per un autor que es diu Sup. Padrell; no seria gens estrany que fos el pare superior dels frares agustins, que residien al convent de Nostra Senyora de Gràcia. Aquests versos o goigs són molt extensos. Tenen quinze estrofes, de les quals copiarem la 10, 11, 12 i 13, que són les que fan referència a l'antic patrocini del gloriós patriarca sobre la santa casa. Diuen:

La casa de caridad
con lisongero designio
llama vuestro Patrocinio
para su felicidad:
Depone todo temor
a vuestra sombra y recelo,
sed José nuestro consuelo,
abogado y defensor.
Cuando en letargo profundo
palpitan hielo las venas
y entre sudores y penas
agoniza un moribundo;
suaviza su temblor
vuestro Patrocinio bello,
sed José nuestro consuelo,
abogado y defensor.
Enfermos cobrad aliento
y al abrigo de su manto
cese el suspiro, el quebranto,
el dolor, el sentimiento:
No os zozobre el dolor,
no temàis el desconsuelo,
sed José nuestro consuelo,
abogado y defensor.
Vuestras dolencias y apuros
un Médico soberano
remediarà con su mano
para que estéis seguros:
recobraréis el vigor
haréis desprecio del hielo,
sed José nuestro consuelo,
abogado y defensor.

Segurament Gimbernat els va encarregar directament a Padrell, ja que la dedicatòria diu: "Muy Sr. mío: Van los Gozos quales han podido salir. Solo el nobilísimo objeto a que los consagro, pudo emperiarme en tiempo de muchísimas ocupaciones que me abruman. Quiera Dios que la devoción al S. Patriarca, crezca: y llene de bendición a sus promotores. Mande. —Sup. Padrell." (Està rubricat.)

Encara que n'estic convençut, no sé del cert si aquests goigs es cantaven a l'Hospital; però, suposant que sí, no van arribar fins als nostres dies, ja que recordem que abans de la guerra a la capella se'n cantaven uns, en castellà també, que començaven així:

Pues sois Santo sin igual
y de Dios el màs honrado,
sed José nuestro abogado
en esta vida mortal.

El 1886, quan Francesc Casas era el rector de la parròquia i Constantí Serret el vicari, es va obtenir el permís per a la benedicció de la capella de l'Hospital, que era sota l'advocació de sant Josep des de temps antics. La benedicció es va fer el dia de la festa del sant, el 19 de març del mateix any, i amb aquest motiu es va celebrar un ofici solemne cantat.

Un altre argument que demostra l'antiguitat de l'Hospital és el nom del carrer que, malgrat els noms diferents que les circumstàncies li han imposat, conserva, amb el rang de primeríssim carrer cambrilenc, el nom de l'Hospital, del qual els cambrilencs més vells que coneixem no han sentit mai cap altre nom.

Així doncs, defensem fermament la reconstrucció de l'Hospital i de la capella, i no tan sols per una qüestió de sentimentalisme o nostàlgia de les coses perdudes, sinó perquè estem convençuts que actualment és una qüestió de necessitat per a Cambrils.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques