Pep Barrabeig Prim, gerent de l’empresa Verdcamp Fruits va néixer a Cambrils el 6 de juliol de 1971. L’equip directiu de Verdcamp està format per 5 persones: ell mateix junt amb dos germans més; el Jordi, responsable de producció i el Francesc, responsable del canal on line, a més d'una germana, l’Anna, responsable de l’Administració i un cosí l’Ernest Mas Barrabeig, responsable tècnic i enginyer agrònom.

Verdcamp Fruits és una empresa familiar, de 30 anys de vida, que ha sabut aprofitar el valor que dóna l’experiència i la tradició juntament amb un treball basat en l’agricultura sostenible i que innova constantment en tecnologia. Verdcamp Fruits és una empresa cambrilenca compromesa amb el medi ambient que actualment compta amb més de 200 treballadors i treballadores i és una referència europea en el sector agrari.

-Verdcam Fruits va néixer l’any 1989. Com van ser els inicis i què us va portar a crear aquesta empresa?

Els inicis són fruit d’una trajectòria de moltes generacions dedicades a l’agricultura. L’any 1990 ens vam plantejar sortir de la Cooperativa Agrícola per una sèrie d’inquietuds que hi havia al sí de la família. La generació actual ja començava a estirar del carro i ens vam plantejar una sèrie d’iniciatives, amb una empenta inicial molt forta. Aleshores vam fer el pas de construir el magatzem, constituir la S.A.T. i emprendre el camí.

-Una de les empreses més actives de Cambrils, especialment en els darrers anys, és Verdcamp Fruits.Quina estructura empresarial teniu i quantes referències treballeu?

Verdcamp Fruits és una SAT que a dia d’avui està constituïda per cinc socis, tots amb la mateixa participació. Els pares ja no estan dins l’accionariat de la companyia. Ens dediquem bàsicament a la producció i comercialització de fruita i verdura. També tenim col·laboracions arreu d’Espanya amb altres productors que ens ajuden a complementar alguns productes que aquí no es poden cultivar en períodes determinats. Això ens permet tenir un ventall més ampli de referències en moments puntuals. Treballem unes 20 referències.

-Quina evolució ha seguit l’empresa al llarg dels últims anys, tant en estructura com en facturació?

Portem una evolució positiva, l’embranzida forta l’hem tingut en els últims 12 o 14 anys. Actualment estem en una facturació al voltant d’uns 15 milions d’euros per campanya, depenent també de com estigui el mercat en un exercici determinat. Tractem un producte fresc, en el que el preu pot variar força d’una campanya a una l’altra. Per tant, una mateixa producció pot fer incrementar o reduir la facturació, segons els anys.

“ Actualment facturem uns 15 milions d’euros per campanya”.

-Quina és la vostra principal característica? Teniu molta competència i com us diferencieu?

De competència en tenim i molta. En el tema de la verdura, Catalunya dins del marc espanyol, no és molt puntera o molt representativa, però hi ha zones, especialment d’Alacant cap al sud, que són grans productores. Aquesta és la nostra competència principal.

Nosaltres hem anat evolucionant cap a una producció més enfocada a la proximitat, a poder oferir un producte sostenible, poc viatjat “de km. 0” i aquesta és la característica que ens diferencia respecte d’altres produccions que venen d’arreu de l’Estat. A part, actualment les petjades de carboni són molt potents i molt importants. En aquest sentit nosaltres podem oferir un determinat producte, bàsicament pel mercat català, amb una petjada de carboni molt inferior a la resta de la competència. Per a nosaltres aquest aspecte és una prioritat.

-Quins són els vostres principals clients?

Per una part estem exportant força producció, sobretot de gener a juny i per una altra part ens hem especialitzat en la distribució a grans supermercats.

“Hem anat evolucionant cap a una producció més enfocada a la proximitat”

Treballem per quasi bé tothom, amb un producte molt adaptat a les necessitats del client. A més, els hi oferim aquest plus de producte de proximitat, de producte molt fresc. El que es carrega a les 3 o les 4 del matí, cap a les 7 o les 8 ja està a les plataformes de distribució. Això per a nosaltres és un atribut molt important que també ens diferencia de la competència.

-Al llarg de la vostra trajectòria empresarial heu tingut molts reconeixement i premis. De quins us en sentiu més satisfets?

N’hi ha hagut molts i sobretot en els darrers quatre anys en què fem una aposta molt forta pel tema de desenvolupament: reducció de la petjada de carboni, de la petjada hídrica, de consum d’aigua, sostenibilitat en tot el procés, tant en el productiu com en el d’envasat, com en el de transport. Aquesta esforç que portem a

“Se’ns va reconèixer com l’empresa més sostenible a nivell europeu en el cultiu de la síndria”

terme se’ns ha reconegut en moltes ocasions. Un del guardons que per a nosaltres ha estat més representatiu va ser fa un parell d’anys a la Fira de Madrid, on se’ns va reconèixer com a empresa pionera a nivell europeu en la reducció de la petjada de carboni en el cultiu de la síndria i com l’empresa més sostenible a nivell europeu en la producció d’un determinat producte. Aquest és dels premis que han tingut més transcendència.

-Has comentat que exportàveu força. Quin percentatge dediqueu al mercat estatal, quin al mercat d’exportació?

El mercat d’exportació ha anat canviant en els darrers anys. El canvi climàtic comença a tenir efectes i productes que no es podien cultivar en determinades èpoques en països com Alemanya, Holanda, Bèlgica, o com en alguns països nòrdics, cada vegada tenen més opció de produir i allargar la campanya. I aquesta circumstància a nosaltres ens afecta. Si fa 10 anys nosaltres teníem una quota d’exportació del 50%, avui estem sobre el 30%. Actualment exportem a quasi bé tots els països europeus, també als Emirats Àrabs i a països nòrdics, entre d’altres.

-Després de la brillant trajectòria que heu dut a terme fins ara. Quins són els vostres pròxims objectius i projectes de futur?

El nostre principal projecte de futur és anar a màxims en el procés de producció, per a nosaltres és un dels valors afegits més importants que té la nostra empresa, a banda de la qualitat, que ja es dóna per suposada. Aquest és el gran repte que hem de tenir tots en el futur i que nosaltres ja hi estem treballant molt a fons. Actualment és la prioritat de la nostra companyia.

-Quina superfície conreada teniu i quants m2 tenen les instal·lacions?

Al cap de l’any venim a conrear de 350 a 400ha, depenent de la temporada, no sols aquí. També tenim produccions a altres zones d’Espanya, ja que hi ha productes que no els podem produir aquí en determinades èpoques i quant a instal·lacions de magatzem, de fred i d’altres, disposem d’un 6000 m2.

-Comercialitzeu els vostres productes només a majoristes o també al mercat minorista?

El nostre canal majoritari, que suposa un 75% de les vendes, va orientat a la gran distribució de supermercats, treballem pràcticament per a tothom. Després també hi ha un percentatge que és el mercat al major com per exemple a Mercabarna o a Mercamadrid entre d’altres. També tenim un canal que el vam començar a treballar fa un 15 anys a través d’una altra de les nostres empreses, “Disfruta Verdura”, que és un canal on line i a domicili. Aquest canal no és només nostre, estem associats amb una altra persona i vam ser dels pioners a Espanya en poder lliurar fruita i verdura a domicili, parlo dels anys 2007 i 2008 quan el canal e-comerç sonava a ciència ficció. Aquest és un canal que ha anat creixent, que té la seva quota de venda i que a nosaltres ens dóna molta informació, especialment de com et veu el client final, o com et valora o quina percepció té del teu producte i del teu servei. Aquesta informació ens permet, d’alguna manera anar projectant el nostre tipus de producte, el tipus de “packaging” , el tipus de servei que realment espera el client final a casa seva.

-A quines ciutats es distribueix “Disfruta Verdura”?

Amb aquest sistema de canal on-line estem molt implantats a Madrid, amb un 65% de les vendes, també hi estem força a Barcelona i a Andorra. Aquesta distribució es fa amb furgonetes pròpies i després també arribem a través de missatgeria a qualsevol punt d’Espanya.

-Darrerament estem veient com qualsevol conflicte internacional afecta totes les economies a nivell global. Com us pot afectar la guerra entre Rússia i Ucraïna, sent que teniu una forta implantació a l’estranger?

Els resultats i els impactes del que ens pugui passar jo crec que els estem vivint tots en persona. Una de les principals preocupacions que tenim avui és l’increment de costos que estem tenint en els darrers mesos, diria que especialment l’últim any i mig, molt agreujats ara pel tema de la guerra, però realment la situació que pugui comportar aquesta confrontació crec que no ens afectarà massa a nivell de lliurar producte a l’estranger. El que sí que incidirà de manera important són els costos d’aquestes exportacions. A més, pot passar que països que possiblement no tenien molta implantació es plantegin, en un futur proper, incrementar la producció i convertir-se en grans competidors.

-El sector de l’agricultura és un dels més sensibles i crítics de l’economia. Per on creus que passa el futur de l’agricultura?

El futur de l’agricultura passa per plantejar un model de producció que sigui molt sostenible. Tots plegats hem de prendre consciència que els recursos són limitats, que som molta gent al planeta i que hem de cuidar-lo al màxim. Estic convençut que hi ha d’haver un canvi a nivell de model productiu on tot estigui més enfocat al voltant del territori. Té poc sentit que si es poden fer tomàquets en aquesta zona a l’estiu, ens vinguin tomàquets des d’Holanda. I això està passant. Hi ha molt producte que al llarg de l’any entra a diferents mercats per un tema de preu, per un tema de cost de producció inferior, sigui subvencionat pel govern de torn, o no, això ho desvirtua molt tot i fa que regions i àreesque són productores, o que podrien produir per abastir un determinat nucli, no ho puguin fer.

Crec que el model passa per regular o intentar definir o determinar que cada àrea sigui autosuficient en la producció dels productes que es poden fer en aquella època, i els que faltin lògicament els portarem, però si en èpoques determinades aquell territori és capaç de produir certs aliments, els ha de poder produir i els ha de poder abastir a la població del costat de casa i no haver de viatjar 2000 km, cremant gasoil, etc.

“El futur de l’agricultura passa per plantejar un model de producció que sigui molt sostenible”.

Per una altra part,també passa que l’agricultura és una moneda de canvi de moltes coses i hi ha exemples que sonfragants i que sembla que no puguin ser. Els companys d’Almeria, que en hivernacles eren grans productors de tomaca a l’hivern i grans productors de mongeta, pràcticament ara no en fan, han abandonat el cultiu perquè entren productes de països no comunitaris com Marroc, etc. que no entenem massa bé el perquè, ho fan a uns costos molt inferiors i provoquen, per aquesta raó, que la gent del territori no pugui produir, respecte a una sèrie d’importacions que al final, com deia, són moneda de canvi d’altres coses i això fa que es desvirtuï tot el que tindria sentit.

-Vosaltres sou persones joves que heu prosperat i que sou un referent en el sector agrari. Què ha de passar o què han de fer els joves per mantenir-se o treballar a l’agricultura?

Jo crec que hi ha una oportunitat important per gent que s’hi vulgui incorporar, no et dic que sigui fàcil, perquè és un negoci sacrificat, és un negoci que no coneix d’hores, que no coneix de campanyes, és dur, però penso que sí, que hi ha una oportunitat en el camí de la sostenibilitat, de la proximitat del producte, del km 0. És una oportunitat per agricultors que puguin produir per abastir a pobles o ciutats o regions relativament properes. Crec que és el camí que s’ha de seguir.

La pagesia en aquesta zona nostra no es composa de grans empreses, de gran operadors. La mitjana d’explotació per a un pagès pot ser de 8 o 10 ha, on pots arribar a fer moltes coses. El conjunt d’aquesta mitjana de producció que hi ha té molt de valor si l’encaminem correctament i també si l’encarem realment cap on es pugui valorar, però tot va una mica lligat en funció del que et deia abans. És a dir, si aquí som capaços de produir tomàquets a l’estiu i ho fem bé, ens hauríem de guanyar la vida, ho hauríem de poder fer, ara, si tenim tomaca que ve de 3000 km i els costos de producció són un 70% més baixos , ja ho podem fer bé, que no ens en sortirem.

-Vosaltres veniu d’una forta tradició agrícola en les vostres famílies. Quina influència han tingut en el vostre cas?

Nosaltres ho hem “mamat” des de petits. Els meus records i els dels meus germans a l’estiu són al mas. Quan fèiem vacances a l’estiu l’avi ens agafava amb el cotxe i ens hi pujava i ens hi passàvem tot el dia, jugàvem, ens banyàvem a la bassa. Tant els pares com els avis ens han marcat molt en aquest sentit. Són persones que han viscut de la terra, nosaltres també vivim de la terra, amb tot el que comporta i això realment un no ho pot arribar a sentir si no ho viu , si no ho viu des de baix i des de petit. Jo em comparo moltes vegades amb els pescadors en el sentit que no ets capaç de sentir el que ells senten quan van a la mar, el que viuen i el que han viscut. Igual passa amb la ramaderia. Són oficis i empreses que necessiten de molta dedicació i molt d’esforç i si no t’agraden, doncs no acaben de funcionar.

-La transició del negoci de pares a fills ha estat ordenada o hi hagut discrepàncies en el model a seguir?

He de dir, i ho fet sempre, que vull reconèixer la generositat dels nostres pares en deixar-nos fer. Jo vaig ser el primer dels germans que va entrar a treballar, just amb vint anys i des del primer moment se’m va donar autonomia absoluta. Vam poder fer i construir el que és avui dia Verdcamp Fruits, amb molta llibertat, amb molta autonomia, fent el que crèiem que havíem de fer. De vegades ens hem equivocat, però a base d’equivocar-nos hem anat aprenent, hem anat veient el que es pot fer i el que no es pot fer. En aquest sentit ho hem tingut molt fàcil, i és molt d’agrair.

-Ells com ho veuen, quan venen aquí a Verdcamp Fruits i sobretot el teu pare, que ha estat un lluitador del món de la pagesia. Quina sensació té quan veu la prosperitat i èxit de l’empresa?

El pare se sent molt content, pera ell la pagesia i el crear l’empresa fa més de trenta anys ha estat la seva vida, el seu pal de paller, on s’ha aguantat i se sent content i satisfet, de vegades ens critica, no cal dir, perquè el pare és com és, però sempre des d’una vessant positiva, des d’una vessant d’entesa i molt satisfet.

-Quina superfície conreada teniu i quants m2 tenen les instal·lacions?

Al cap de l’any venim a conrear de 350 a 400ha. depenent de la temporada, no sols aquí. També tenim produccions a altres zones d’Espanya, ja que hi ha productes que no els podem produir aquí en determinades èpoques i quant a instal·lacions de magatzem, de fred i altres, disposem d’un 6000 m2.

-Tot aquest èxit que heu aconseguit no es fa sense una bona implantació de I+D. En aquest cas, quina importància té per vosaltres?

Ha estat un dels pilars que ens ha fet avançar i una de les primeres preocupacions de l’empresa. Des de fa més de 15 anys que estem treballant amb cultiu ecològic, vam ser uns del primers de Catalunya en produir verdura. Estem en constant evolució. A banda de l’ecològic ara comencem a pensar en biodinàmica, amb una producció encara més sostenible i amb tot el procés de tècniques de cultiu que facin que el producte sigui el més sostenible possible i tingui una petjada de carboni inferior. Això requereix que constantment estiguem provant noves tècniques en els camp d’assajos que tenim. Ara treballem amb els encoixinats vegetals per determinats productes.

-Vaig veure en un mitjà de premsa que parlàveu també d’un tema innovador amb les abelles. Què ens en pots explicar?

Efectivament, el tema de les abelles és un projecte que es diu “Bee Happy”. És un projecte que s’està treballant juntament amb l’IRTA des de fa tres anys per implementar tota l’abella natural de manera contínua a les explotacions. Ens havíem trobat que per pol·linitzar una sèrie de cultius, com pugui ser el carbassó, la síndria, la carbassa o d’altres, si no era amb l’ajut de les abelles, sense utilitzar productes químics, no es pol·linitzaven bé. Vèiem que cada vegada hi havia

Amb el projecte “Bee Happy” hem comprovat que tenim més abelles que mai”.

menys abelles. I per tant necessitàvem transportar moltes arnes de molts apicultors, instal·lar-les al mig dels cultius, perquè aquestes abelles ens ajudessin a pol·linitzar-los. Vam mirar de buscar una solució i l’Ernest Mas, que és un fanàtic d’aquest tema i a més en té molts coneixements, juntament amb l’IRTA, va proposar instaurar de manera fixa les abelles a dins l’explotació. L’abella quan no té flor marxa. Ara el que hem aconseguit és tenir un nivell de flor durant tot l’any a totes les finques per tal que l’abella no marxi. Això comporta espais que no són productius o inclús intercalar-los al mig del cultiu molt abans, trasplantar tota una sèrie de flors perquè l’abella es mantingui allí i no marxi. Amb aquesta iniciativa hem comprovat que tenim més abelles que mai. Estem molt satisfets.

-Ets partidari de regular les importacions de productes?

Total i absolutament. Si volem que un sector com l’agrícola, el ramader o el pesquer, acabin funcionant donant teixit al territori, hem de procurar que no s’arruïnin treballant. Ens trobem en moltes èpoques de l’any que ens ve producte d’un país tercer a la meitat del que costa fer-lo aquí. Jo entenc que a

“L’Administració hauria de regular les importacions”.

l’Administració li interessa que la gent quan vagi a fer la cistella de la compra, no se li dispari i no sigui car, però tots plegat hem d’entendre que això tampoc té recorregut. Si importem productes de l’estranger i aquí a poc a poc es deixa de produir ja és molt difícil que es torni a recuperar. Al final, si el pagès tanca una explotació difícilment hi tornarà i el territori s’anirà quedant sense producció primària i s’anirà despoblant.

A 10 anys vista la gent que ara té 50 anys quan es jubili no tindrà continuïtat perquè no es guanyarà la vida, no podran viure de l’explotació. No és fàcil, jo entenc que no és fàcil i a nivell polític hi had’haver els acords que hi hagi d’haver, però hauríem de mirar de protegir el teixit productiu, sinó tard o d’hora acabarà desapareixent.

-Tot sovint es parla del poc suport de l’Administració en el sector agrari. En què haurien d’ajudar les diferents a administracions?

Crec que el que dèiem abans, regular les importacions, més que les subvencions, que crec que no són necessàries. Una empresa ha de funcionar perquè realment els processos són eficients, són productius, i els marges surten i no hem de viure de subvencions, no és el camí. Hem de viure d’un mercat que estigui més regulat. Els sectors primaris productius tant l’agrícola, com el pesquer o com el ramader ho estem posant sobre la taula constantment. Arriba un moment que la gent plega perquè no surten els números. Trobem a faltar la regulació del mercat, perquè competim sovint amb productes que venen de països on els sous són deu vegades més baixos, i on no hi ha massacontrols a nivell de certificacions, però que estan allí, que competeixen amb nosaltres. Si es tingués més sensibilitat enaquest tema, jo crec que el sector es podria refer i tenir per davant uns anys de recorregut interessant.

Tot i això, estem satisfets i hem d’elogiar les campanyes de venda de proximitat que fa l’Administració, aquest és un punt molt important per a nosaltres, perquè es promociona el producte autòcton, però el més important és la regulació del mercat.

-La qualitat d’aquests productes que venen de l’estranger és comparable amb la que es té aquí?

Sí. La qualitat és comparable, el que passa és que sovint països tercers potser no tenen el grau d’exigència per el compliment de normatives que pugui tenir un producte cultivat aquí. A nivells detractaments fitosanitaris, a nivells d’explotació de la gent que ho està produint”, etc. Estem parlant de països subsaharians, on els controls van com van, però el producte arriba igualment aquí. Qualitativament el veus i penses que és molt semblant, menys fresc això sí, però porta tota una sèrie de factors intrínsecs al producte, que potser quan tu vas a comprar no hi caus, però que no tenen garanties de producció a nivell social.

-Vols fer alguna aportació més?

Com a última cosa el que voldria remarcar és que si es cuida el sector productiu català, en el context del mercat en el que estem, podríem tenir teixit productiu per a un futur, sinó serà complicat. Crec que és la única manera que tant el territori, com el país, acabi sent sostenible, que no es despobli, que hi hagi gent als pobles, i que la gent pugui viure de l’activitat.