Aquest passat dissabte, en el marc de les activitats del Festival Tarraco Viva a Cambrils, es va organitzar la conferència "Dones a la romana", a càrrec de Meritxell Blay Boquera, professora de llatí i grec a l’institut Cambrils. Es van oferir dues sessions de la xerrada, una al matí i l'altra a la tarda. La presentació d'aquesta activitat –dins de la programació del Campus Extens de la URV i el Museu d'Història de Cambrils– va anar a càrrec del director del Museu d'Història, Gerard Martí.

"Tampoc sabem què pensaven les dones perquè els escrits de les dones són molt pocs"

Tal com va explicar Meritxell Blay a revistacambrils.cat, "fa 6 anys que col·laboro amb Tarraco Viva fent diferents activitats vistes des de la perspectiva de gènere, en aquest cas, centrant-nos en la figura de la dona. Enguany, aprofitant l'exposició "Fèmina, ser dona a Roma", vam decidir fer aquesta xerrada sobre les dones romanes". Segons va definir Blay, "les dones romanes han de ser honestes, han de ser virtuoses i han de ser fidels; això des de la visió del que volen els homes que siguin les dones. Però veritablement tampoc sabem què pensaven les dones perquè els escrits de les dones són molt pocs; hi ha dones que van escriure però molts dels seus petits textos no estan publicats. En el cas de dones romanes hi ha molt poca cosa: hi ha el discurs d'Hortènsia que es va atrevir a fer un discurs...".

En la seva intervenció, Blay va posar l'exemple d'una de les dones romanes que es posa com a model: Lucrècia. "Era una dona que va ser violada; un grup d'amics –entre els quals hi havia el fill de l'últim rei de Roma– van parlar sobre quina era la més virtuosa de totes les dones i Colatí va dir que la seva era la dona més virtuosa de Roma. El fill del rei va anar a la casa de la dona de Colatí i li va dir 'porto l'espasa desembeinada, calla o sinó moriràs' i la va violar. Ella ho va explicar al seu pare i al seu marit i es va treure la vida, es va matar. Van fer una professó per tot el fòrum amb el cos de Lucrècia morta. Ella és la dona virtuosa que no ha pogut aguantar la vergonya de ser violada quan la culpa no era seva, sinó de l'home. Es treu la vida perquè no pot suportar el deshonor d'haver estat violada".

"Tant a la civilització grega com a la romana, les dones no tenien veu pròpia"

Meritxell Blay va afegir que, "tant a la civilització grega com a la romana, les dones no tenien veu pròpia; sempre depenien del tutor ja fos el pare primer i després el marit. Si és veritat que, poc a poc, van anar adquirint rols de poder i hi ha dones a Roma i també aquí a Tàrraco molt poderoses, algunes vídues adinerades que tenen moltes terres aquí al Camp i que podien fer testament de les seves propietats, gestionar-les i tenir esclaus. Això és una de les innovacions que van aconseguir les dones cap al segle II d.C. Quan es considera com l'emancipació feminista de la dona a Roma i ja comencen a tenir una mica més de llibertats".

"Una de les principals tasques, la matrona –l'educació dels fills– sempre recau en la mare fins als 6 anys"

A banda, durant la conferència, Blay també va abordar d'altres qüestions com la vestimenta o la quotidianitat de la societat. De fet va vestir una dona del públic seguint els cànons i amb la vestimenta romana, tot explicant com era el dia a dia d'una dona rica: com es vestia, com es pentinava... "La dona a Roma ocupa una posició molt de consort; però sempre al costat d'un gran home. El seu dia a dia depenia de si era esclava o si era rica, perquè aquella societat era esclavista. També faig un llistat de totes les feines que feien les dones: llevadores, dida, mestra, gladiadora, actriu, prostituta... segons el rang que tenien. Una de les principals tasques, la matrona –l'educació dels fills– sempre recau en la mare fins als 6 anys. Com més culta sigui la mare, més cultes seran els nens".