En el marc del dia d'Àfrica que es commemora el 25 de maig, les entitats i ONGD de la diàspora senegalesa del Camp de Tarragona van realitzar, amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, una jornada al Centre Cívic de Torreforta amb l'objectiu donar a conèixer les accions de cooperació internacional que han dut a terme diverses entitats a les seves zones d'origen durant les dues darreres dècades. La jornada va comptar amb la presència de diverses ONG's del territori, entre les quals va participar la cambrilenca Amics del País Bassari.

La diàspora senegalesa és un dels principals col·lectius en el lideratge d'accions de codesenvolupament a Catalunya, ara bé, hi ha un important desconeixement de què fan i què han fet les entitats del Camp de Tarragona. Per posar en valor aquest treball i visibilitzar-lo la jornada, a través de les entitats de la diàspora com a protagonistes, van presentar una retrospectiva històrica d'aquestes dues darreres dècades estructurades en tres moments: els inicis entre els anys 2003 i 2010; la seva evolució cap a una concepció més tècnica i menys assistencialista a la segona dècada, i els reptes que han d'afrontar en l'actualitat les entitats de la diàspora senegalesa.

La regidora de Nova Ciutadania i Centres Cívics de Tarragona, Paula Varas, va felicitar la iniciativa i va destacar la importància de donar a conèixer aquesta trajectòria i tasca que fan les entitats de la diàspora senegalesa al Camp de Tarragona en l' àmbit de cooperació internacional al Senegal.

L'any 2005 i 2006, primeres associacions de cooperació al Camp de Tarragona

Banda Couta, de l'Associació cultural Senegalesa de Salou per a la integració i Moustapha Ndiaye, de l'Associació Amics Senegal-Salou, van exposar els inicis de les seves entitats -les dues primeres de cooperació al Camp de Tarragona-  a l'any 2005 i 2006 respectivament, en un moment de creixement important del nombre de persones de la diàspora que arriben a la Costa Daurada. Per la seva part, van destacar el fet de concentrar persones de la mateixa àrea geogràfica ja que serveixen per a donar suport a les persones que anaven arribant i d'altra banda, per a promoure accions -a través de les cotitzacions dels seus membres- per a millorar les condicions de vida a les seves poblacions d'origen.

Amb l'arribada de la crisi econòmica a l'any 2008, s'atura l'arribada de nous membres i canvien també les prioritats de la diàspora. Igual que el conjunt de la societat catalana, han d'afrontar un context de difícil accés al mercat laboral, fet que comporta una important mobilitat geogràfica del col·lectiu a la cerca de feina, així com dificultats per la regularització dels membres de la diàspora arribats a partir del 2006 al trobar-se en serioses complicacions per accedir a contractes de treball per a procedir amb els seus processos de regularització. 

Noves entitats malgrat la crisi econòmica

Malgrat això, en aquest context de crisi sorgeixen algunes entitats, com l'Associació Senegalesa de Lluita Contra la pobresa (ASLUP) i Cooperació Activa al Camp de Tarragona, que es distingeixen de les anteriors per un enfocament més tècnic en les seves intervencions i busquen fugir de la tendència clàssica a la transferència de recursos o enviament de contenidors, per a focalitzar-se en la posada en marxa de projectes sostenibles per a la transformació i millora de la situació a les seves zones d'origen. 

Ambdues entitats van descriure a la jornada, de la mà de Ndella Diouf de l'ASLUP i Demba Couta de Cooperació Activa, com treballen a través de programes i projectes basats en processos més llargs amb contraparts locals -habitualment entitats veïnals i/o grup d'interès econòmics (GIE)- que s'encarreguen al Senegal de les tasques d'identificació de necessitats, dinamització comunitària i gestió d'aquests projectes. Ndella Diouf va explicar el procés mitjançant el qual van promoure explotacions agrícoles a la zona de Boulel (Regió de Kafrine), facilitant-los l'accés a maquinària agrícola, però sobretot impulsant un projecte de cessió de terra a productors locals per a posar en marxa nous cultius i millorar les estratègies de comercialització d'aquests. Possiblement la primera acció a escala provincial que, distanciant-se d'un enfocament més assistencialista, fica l'èmfasi en la posada en marxa de projectes productius i sostenibles al Senegal.

Tres àmbits d'intervenció: sanitari, educatiu, i emprenedoria

Quant a Cooperació Activa al Camp de Tarragona, en Demba Couta va descriure la definició a l'any 2014 de tres programes d'intervenció en els àmbits sanitari, educatiu, i d'emprenedoria i sobirania alimentaria que han anat concretant-se al llarg dels darrers 8 anys; passant de la posada en marxa d'un petit ambulatori a gestionar actualment un Poste de Santé (CAP), també encapçalant la mobilització d'un Programa de Lluita contra l'abandonament escolar fins a acabar la secundària amb l'Inspecció d'Educació Provincial als 15 nuclis del departament de Mbacke on està més accentuada aquesta problemàtica i, en l'àmbit de l'emprenedoria, constituint la cooperativa més gran de la regió -18 poblacions i més de 1100 unitats familiars- i engegant en el marc d'aquesta les primeres explotacions d'horticultura i ramaderia d'engreix de boví.

Agenda 2030, enfocament en problemàtiques de gènere i drets humans

La darrera fase abordada a la jornada es correspondria amb l'actual canvi de paradigma en la cooperació internacional que prioritza l'enfocament de gènere i basat en drets humans. Aquest promou -a través de l'Agenda 2030 i els ODS- processos més amplis de transformació mitjançant aliances i un treball conjunt entre societat civil i administracions que condueixi a una major justícia social a escala global i igualtat efectiva entre homes i dones. 

De la mà de l'entitat Amics del Pais Bassari, van ajudar a apropar-nos al nou context i integració de intervencions en aquest enfocament de gènere i basat en drets humans. El seu president, Ithiar Boubane, en primer lloc, va reivindicar una presència més activa dels membres de la diàspora a la societat d'acollida per impulsar l'intercanvi cultural, per a passar després a contextualitzar la zona de Kédougou, -on intervé la seva entitat- descriure la violació de drets que pateixen algunes comunitats de Pais Bassari i la necessitat de visibilitzar aquestes injustícies i garantir els drets de tota la població senegalesa. Més enllà d'aquest al·legat en defensa de la globalització de la justícia social, Ithiar també va exposar les intervencions que té en marxa actualment l'entitat, amb el suport de l'Ajuntament de Cambrils, per a la rehabilitació d'un pou d'aigua i l'habilitació d'un centre de Salut a Egath, dins del Pais Bassari.