El reportatge sobre l'atac naval a Cambrils, fa referència al que va passar el 16 de febrer de 1799, un dia en què tres naus de guerra angleses es van presentar davant la platja de Cambrils i, després d'un atac des del mar, hi desembarcà un destacament d'homes que s'apoderaren dels canons que hi havia a la Torre del Port, capturaren diverses embarcacions i calaren foc a unes altres. Aquest episodi va estar emmarcat en el conflicte obert entre Espanya i Anglaterra en el marc de la guerra que va tenir lloc entre 1796 i 1808. Primer que tot, Manel Tarés es va encarregar de posar en context aquella època. Tarés va explicar que després de la Gran Guerra contra França, Espanya va signar-hi un acord l'agost de 1796. Aquesta aliança franco-espanyola va comportar que la Gran Bretanya, sempre en pugna amb França. Tarés també va explicar que l'atac naval contra el barri mariner de Cambrils obeïa, també, a la lògica del corsarisme que fustigava la mar Mediterrània. Els vaixells anglesos solcaven la Mediterrània on en aquell moment hi tenien un territori propi, l'illa de Menorca. Els episodis de corsarisme tenien com a objectiu provocar pèrdues econòmiques a l'enemic i quan es presentava l'ocasió s'actuava.

D'altra banda, la crònica de l'atac naval anglès a Cambrils la va recollir The London Gazette a través d'una carta que va enviar John Markham, el comandant de l'esquadrilla anglesa que va protagonitzar l'atac i que estava al capdavant de la fragata Centaur, que juntament amb les naus Argo i Leviathan, van ser les que van assetjar Cambrils. Posteriorment, l'atac a Cambrils també va quedar recollit en el periòdic italià Gazzetta Universale, a meitats de març de 1799. D'altra banda, les tres embarcacions que van protagonitzar l'atac comptaven amb una gran potència de foc repartides en les seves bateries de canons, i amb un important contingent d'homes.

Pirates i corsaris

Pedro Otiña, per la seva part, va incidir en el fet diferencial entre el concepte de pirata i de corsari. El pirata és el que actua per apropiar-se de bens amb benefici estrictament propi, més semblant al que es coneixeria com un delinqüent, mentre que el corsari actua sota el vistiplau de les autoritats pertinents i comparteix o no els botins obtinguts. En aquest sentit va destacar l'acció de 25 cambrilencs amb el patró Josep Torralba al capdavant, quan el 12 de juliol d'aquell mateix any van capturar un llaüt de pesca que acompanyava una embarcació, místic, de Maó que navegava prop de la costa. Es va iniciar una persecució de sis hores entre el llaüt cambrilenc i el llaüt maonès fins que el van atrapar i el van conduir fins a la platja de Cambrils.

Otiña, a més, va donar dades de la Matrícula de Mar de diferents dates del segle XVIII, el que venia a ser el cens d'embarcacions i de persones que es dedicaven a la mar. Segons això, en l'any de l'atac naval a Cambrils hi havia un total de 23 embarcacions.