Estampes cambrilenques / Juny 1963

No és la primera vegada que des d'aquestes pàgines, dedicades al més pur 'cambrilenquisme', hem parlat dels noms i dels homes que han estat el motiu de retolar certs carrers de la nostra vila. Cambrils té carrers que, al llarg de la seva vida, han tingut un nom sol i d'altres, sobretot al nucli antic, carregats d'anys i d'història, que n'han ostentat molts, i quasi tots fonamentats en motius, coses, costums i homes de l'època respectiva, molts dels quals perduren avui per respectables i dignes.

Tampoc és la primera vegada que, des d'aquestes pàgines, demanem al consistori municipal que dediqui un carrer a tal o qual personatge, sempre amb relació directa amb el nostre poble en totes les seves manifestacions o facetes possibles.

Mentre quedin a la nostra vila homes per honrar, fets històrics per commemorar, coses per enaltir, deures de solidaritat i cortesia per atendre, demanem que no es donin als carrers noms ambigus i sense sentit

Creiem sincerament que hi tenim un cert dret, pel fet que hem passat hores i dies estudiant les gammes més variades de la història local i, això és obvi, ens n'ha facilitat un coneixement ampli i profund; i també dels seus homes, les seves gestes i les seves proeses, que sovint s'escapen de l'observació dels digníssims edils atents a la resolució de tants problemes que, cada cop més, graviten sobre un poble com el nostre amb un creixement i una puixança extraordinaris. El fet de no reconèixer-ho seria falsa, hipòcrita i ridícula modèstia per part nostra. Aquesta és la veritat.

Per això no ha d'estranyar ningú, i menys els membres del magnífic Ajuntament, si un cop més i davant del fet que hi ha força carrers cambrilencs en sectors de nova urbanització quasi acabats, gosem demanar, amb tota la senzillesa del món, que alguns d'ells rebi el nom de l'insigne general Juan Luis Courten y Chermont, heroi de la Guerra de la Independència, defensor aferrissat de Tarragona i comarca, i especialment de la nostra vila, que va alliberar el març de 1811, després d'una batalla en què van caure més de 400 francesos; o de l'il·lustre actor, glòria de l'escena espanyola i especialment de la catalana, Antoni de Gimbernat Ballvé, que va ser director i titular de la companyia, escriptor fecund i col·laborador genial de les figures més importants del teatre espanyol contemporani, al qual la crítica periodística mai no va regatejar els elogis més encesos, i l'amor a Cambrils del qual, demostrat tantes vegades, va culminar en disposar que el seu cos fos enterrat al cementiri de la vila; o de l'ínclit comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que el 5 de febrer de 1154 concedia a Cambrils la 'carta-pobla', amb la qual podríem dir que va posar els fonaments del Cambrils actual.

A l'hora de donar noms als nostres carrers (tasca més important del que pot semblar a primera vista, ja que la retolació pot donar fàcilment la tònica i el nivell de la nostra cultura), per imperatius de convivència, amistat i cortesia, hauríem de tenir en compte les ciutats com Reus i Tarragona, amb les quals convivim tant i amb les quals, potser ben aviat, formarem pràcticament una unitat; o Barcelona, la capital de la nostra regió, a la qual ens uneixen tants llaços d'història i amistat, que va tenir molts anys un carrer dedicat a la nostra vila; o Montserrat, expressió màxima de l'espiritualitat i del sentir del nostre poble.

No exigim res, només demanem que, a l'hora de decidir, es tinguin en compte els valors i els imperatius de la justícia, de la gratitud, de l'amistat, i tants d'altres; i que, mentre quedin a la nostra vila homes per honrar, fets històrics per commemorar, coses per enaltir, deures de solidaritat i cortesia per atendre, no es donin als carrers noms tan ambigus i sense sentit com ara carrer de la Lluna, de l'Oest, del Mar, dels Núvols, o de 'les rebanisses', que dirien molt poc a favor de la nostra cultura i del nostre esperit cambrilenc.

No ens oblidem mai que, honrant, ens honrarem.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques