Xerrada
Luis Gonzalo Segura, extinent de l'exèrcit: «L'estat espanyol és irreformable, no té solució»
L'extinent de les Forces Armades Espanyoles, Luis Gonzalo Segura, va ser el protagonista de la xerrada-col·loqui que es va celebrar ahir a la tarda al Centre Les Basses
L'extinent de les Forces Armades Espanyoles, Luis Gonzalo Segura, va ser el protagonista de la xerrada-col·loqui que es va celebrar ahir a la tarda al Centre Les Basses, un acte que va estar organitzat per Podem Cambrils. L'extinent, que va ser expulsat de l'exèrcit espanyol el juny de 2015 per denunciar públicament la corrupció, els abusos, l'assetjament i els privilegis anacrònics de la institució armada, va centrar la seva primera part de la xerrada en denunciar les mentides que s'han dit des de la suposada premsa "progressista", centrada en diaris com El País o eldiario.es al voltant de la guerra entre Rússia i Ucraïna. També va tenir temps per posar el focus sobre els casos d'espionatge a través del programa Pegasus i assenyalar els poders reals de l'estat espanyol i en aquest sentit va llançar una contundent crítica, "l'estat espanyol és irreformable, no té solució. És prou evident que Espanya no és una democràcia i ni està prop de ser-ho". En aquest sentit va dir que hi ha unes elits que ho controlen tot i, referint-se al cas de l'espionatge amb Pegasus, va dir que el que havia passat era gravíssim però el pitjor d'aquest cas "és que no ha passat res, només s'ha fet dimitir una persona. Que hi ha espionatge i que és freqüent us ho puc assegurar. És normal dins l'estat espanyol" i va afegir que tot i el que ha passat, amb un espionatge que fins i tot ha afectat el president del govern i altres càrrecs "no hi ha la intenció de regenerar els serveis d'intel·ligència".
Luis Gonzalo també es va referir al fet que a l'estat espanyol encara existeix la justícia militar a diferència de la resta de països europeus en els que només hi ha la justícia ordinària, "no hi ha hagut manera de derogar-la ja que el PSOE, entre d'altres, s'hi oposa" i va assenyalar que un dels grans errors que han comès governs d'esquerres, assenyalant el PSOE a Espanya o bé, repassant la història, el govern d'Allende a Xile o el d'Evo Morales a Bolívia, és que "aquests governs no reformen els exèrcits, els compren momentàniament però els exèrcits que provenen de dictadures continuen sent un exèrcit de dictadura". En aquest sentit va assenyalar que dins l'exèrcit espanyol, que es pot xifrar en uns 120.000 efectius, hi hauria uns 30.000 amb mentalitat d'ultradreta "i que corresponen a gran part dels comandaments" per uns 10.000 que es podrien considerar progressistes i amb una resta que "tant els hi fa" però que tenen clara la filosofia que impregna aquesta institució.
Denúncies judicials reiterades
Luis Gonzalo Segura ha escrit uns quants llibres de denúncia. El darrer es titula "El ejército de Vox". El primer que va escriure és "Un paso al frente", al que van seguir "Código rojo", "El libro negro del ejército español" i "En la guarida de la bestia". L'extinent va explicar que actualment col·labora amb una columna que escriu al setmanari El Jueves i que, de manera contínua, li plouen denúncies, "n'he tingut de Maria Dolores de Cospedal, de Margarita Robles, de la Guàrdia Civil, ... no han guanyat ni tenen intenció de guanyar sinó que el que busquen és erosionar. Ara tinc un judici arran d'una de les columnes d'El Jueves". Gonzalo va dir que tot i que guanyi, a ell li costa diners mentre que els que fan les demandes, tot i que perdin, els hi surt de franc, "a més aconsegueixen el que busquen, quan em fan la demanda ho recullen els mitjans de comunicació mentre quan surt la sentència a favor meu, llavors ja no surt la notícia".
La guerra de Rússia i Ucraïna
Una part important de la xerrada va estar dedicada al conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna i, també, a la geopolítica i ho va centrar en la desinformació que han promogut mitjans com El País i eldiario.es, deixant a banda els diaris de dretes que han fet afirmacions molt més greus, quan des de diferents col·laboradors d'opinió s'han difós idees com que "Putin és Hitler, o Stalin, o que Putin està boig o que Rússia té un interès expansionista dient que l'exèrcit rus vol arribar fins a Berlín o fins a Lisboa. També s'ha dit que l'escenari d'aquest conflicte és igual que el que hi havia abans de la Segona Guerra Mundial". Gonzalo va afirmar categòricament que tot això és una fal·làcia i que no s'aguanta per cap lloc, "primer que tot, l'exèrcit rus no té la capacitat humana per fer-ho ja que és un exèrcit de 900.000 soldats, una part dels quals no són professionals i per fer una invasió a altres països es necessiten tres soldats atacants per cada soldat del territori i si el conflicte arriba a desenvolupar-se en escenaris urbans, com ara, la proporció arriba a sis o deu soldats atacants per cada soldat defensor. A banda que Europa té 1,4 milions de soldats professionals i que Europa gasta quatre vegades més en armament militar que Rússia, "Rússia no pretén expandir-se, més que res perquè no pot i també hi ha un condicionament econòmic que ho impedeix". Gonzalo va dir que en cap cas defensava el que havia fet Putin i que podia ser titllat com a criminal de guerra de la mateixa manera que ho haurien de ser considerats els darrers presidents dels EEUU per tots els conflictes bèl·lics que han protagonitzat des del segle XX fins ara.
Gonzalo també va criticar expressions fetes des d'aquests mitjans de comunicació quan han dit que no hi ha guerra entre Rússia i l'OTAN, "sí que hi ha guerra, és una guerra híbrida"; i també quan es diu que "l'OTAN és una organització defensiva, "això és una mentida, l'OTAN és una organització militar". Gonzalo també es va referir a que la culpa d'Europa és que ha contribuït a perllongar la guerra a Ucraïna "ja que la proposta russa per l'alto al foc era força coherent i no es va acceptar ja que demanava una autonomia o independència del Donbass, que Ucraïna no entrés a l'OTAN i que un seguit de països forts de l'OTAN s'encarreguessin de ser els garants d'aquests acords". Gonzalo també va recordar que Ucraïna ha estat el 12è país mundial que ha exportat més armament i que part d'aquest armament ha fet cap a la zona del Sahel, a l'Àfrica, un dels punts estratègics i de conflicte dins la geopolítica mundial.