Estampes cambrilenques / Juny 1984

Que la manera de viure i el tarannà del nostre poble han canviat amb els anys, per prou sabut, no cal ja esmentar-ho. Tots els pobles estan canviant cada dia i molts per millorar, gràcies a Déu. Això sí, uns més que els altres. I Cambrils, cal adonar-se'n i alegrar-nos-en, és una població a la qual el canvi ha fet avançar en molts dels aspectes de la vida comunitària i, a més, de pressa i bé. La història de la vila, certament, és curulla de contratemps, adversitats, revessos i batzegades de tot tipus, però cal reconèixer que de tot se n'ha sortit, gràcies a les circumstàncies positives que han anivellat el platet de la balança i, especialment, al coratge, al caràcter, a la fermesa i al treball dels seus fills. Podríem afirmar d'una manera gràfica que Cambrils és un poble que mai no ha reculat i que, tot i les contrarietats i dels molts desgavells que ha hagut de suportar amb el pas dels segles, sempre ha anat endavant delerosament, i•usionadament.

Comparar el Cambrils dels nostres avis amb el Cambrils d'avui a molts pot semblar una quimera. I tanmateix ho és. Però si tan prim filem ens adonarem que el supòsit no és tan utòpic com sembla si analitzem acuradament les vies per què ha vingut aquesta prosperitat i com s'han anat succeint les pautes de vida, diverses com ha marcat el pas del temps, però tallades en un mateix patró original: els afanys d'avançar i la laboriositat del poble.

En podríem fer una anàlisi, sense pretensions, però efectiva.

Els primers reis de Catalunya, nascuts en l'època en què també el nostre poble caminava els seus primers passos en la història del país, van tenir bona cura de donar a Cambrils (que ja en aquells llunyans temps estava ben comunicat i reunia, ultra la bona disposició dels seus fills, tota una sèrie de condicionats positius) un ample ventall de disposicions que regulaven el mercat, el comerç, el transport i la indústria de la vila, tots ells novençans, si voleu, però ja amb força, com volent vaticinar l'empenta que amb els segles tindrien a la nostra vila.

Pere I de Catalunya, el 31 de maig de 1206, signa a Barcelona un dels documents més importants de tota la història de Cambrils, ja que a part de la promesa que "mai no us donaré, vendré, traspassaré o commutaré a ningú", afegeix: "Vull també que, qualsevol que vingui o pugui venir al vostre mercat de Cambrils amb tot el que porti amb ell, o pugui portar anant i tornant i romanent allà, estigui segur, i sota aquesta especial protecció meva, de tot gravamen i immune i protecció o intentés usurpar-la, en saber-ho, aquest incorreria en la meva ira i indignació, i a més a més seria castigat, pel dany i perjudici, primer a restituir el doble i després a la pena de mil monedes d'or a nosaltres, sense excepció."

La protecció reial al mercat cambrilenc és una bona prova de la relativa importància que ja tenia en aquell temps. Cinquanta anys després, i també datat a Barcelona, el 22 d'agost de 1258, és un document de Jaume I el que fixa els aranzels o taxes de la lleuda, espècie de tribut a pagar per les mercaderies que transitaven pels camins que menaven des dels castells de Móra i Garcia, a la Ribera d'Ebre, fins a la vila de Cambrils. És evident que el destí final de les mercaderies o, almenys, de moltes d'elles, era Barcelona, però Cambrils feia d'enllaç entre les poblacions de la vall de l'Ebre i la Ciutat Comtal, fet que sens dubte reportaria a la nostra vila feina per als seus homes i prosperitat al poble.

Durant els anys 1843 i 1844 entraren al port de Cambrils 351 vaixells, amb un moviment total de 2.838 tones i 1.606 tripulants, i un valor total de les mercaderies entrades de 359.200 rals de velló

Enlloc no hem trobat escrit que cap dels dos documents dels quals hem fet menció tingui relació amb la Fira; es parla només de mercat i trànsit de mercaderies però, tenint en compte que una fira no és més que un mercat de caire extraordinari, que el mercat de Cambrils tenia una certa importància i que les mercaderies que passaven per Cambrils donarien molta vida i moviment a la vila, és de creure que la Fira aviat s'institucionalitzaria i que a l'ensems prendria volada i relleu. E1 cas és que és molt antiga, ja que en el "Llibre de capbreus" de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de Cambrils ja es parla del "carrer de la Fira" l'any 1495, i aquest mateix carrer torna a aparèixer el 1628, el 1705 i no cal dir que al segle passat, senyal inequívoc de la perdurabilitat de la Fira i de la seva incidència en el camp econòmic i comercial de Cambrils.

Més tard pren embranzida el port, especialment gràcies al comerç de cabotatge, en relació primordialment amb Barcelona. A Cambrils s'embarcaven no solament els productes del camp cambrilenc, sinó també els de la comarca i fins i tot els del Priorat: oli, vi, cereals, garrofes i fruïts secs, que anaven a Barcelona i d'allí tornaven alguns productes manufacturats, molts menys, però, dels que hi anaven. Per això va poder produir-se el fet tan conegut de les barques que portaven de la barcelonina muntanya de Montjuïc la pedra que necessitaven els constructors del santuari de la Mare de Déu del Camí, al segle XVIII, senzillament perquè els servia de llast a les barques. Per corroborar aquesta opinió ens poden servir les dades que aporta Magaz en el seu "Diccionario": "Durant els anys 1843 i 1844 entraren al port de Cambrils 351 vaixells, amb un moviment total de 2.838 tones i 1.606 tripulants, i un valor total de les mercaderies entrades de 359.200 rals de velló. Per contra, el valor de les mercaderies sortides en aquells dos anys fou molt més elevat: 1.180.138 rals de velló, la qual cosa posa de manifest un saldo mercantil clarament favorable." Més tard, en la segona meitat del segle passat, el port de Tarragona prengué ja molta importància i això, dissortadament, va ser en detriment del port de Cambrils. Llavors, però, va ser quan va accelerar-se la indústria pesquera a casa nostra, indústria d'una notable categoria fins als nostres dies.

Al segle passat i al primer terç de l'actual, el comerç i la indústria cambrilencs van restar força apagats. Eren els anys de l'embranzida comercial reusenca i per adquirir qualsevol cosa els nostres pares es traslladaven a la capital del Baix Camp. A mesura que el fenomen turístic es va fer pas a la nostra vila, el comerç i la indústria locals van entrar en moviment, i s'accelerà fortament en els darrers vint-i-cinc anys, de manera que s'acosten avui al miler (951 el 1983), xifra molt elevada si tenim en compte la densitat de població de la vila (12.600 habitants el març d'enguany). És tot un índex de la prosperitat del nostre poble i com ens en fem responsables els seus fills.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques