Estampes cambrilenques / Juliol 1958

La posada en marxa dels comptadors nous actualitza, una vegada més, l'assumpte del proveïment d'aigua a la població. Per això, precisament ara, em sembla que serà curiós rememorar el dia en què la població cambrilenca va poder anar a omplir un càntir d'aigua a les fonts públiques per primera vegada.

Antigament, els cambrilencs, per fer servir el líquid preciós, aprofitaven l'aigua de les mines, que eren abundants als voltants del poble, sobretot de la mina del Brú i de la dels Tontos. També aprofitaven la Font de la Riera, les obres de canalització de la qual no se sap quan es van fer; i la Font de Lloberes, l'aprofitament de la qual va començar el 1726, encara que van passar uns quants anys fins que l'Ajuntament va acordar, a la sessió del 8 d'agost de 1734, construir la font i l'abeurador que tots hem vist al carrer de la Mare de Déu del Camí fins fa vint anys. Els terrenys on es van fer les obres, i se suposa que l'aigua també, eren propietat de Maria Lloberes, a la qual el consistori va pagar el terreny expropiat. Tant aquesta font com la de la Riera eren, naturalment, d'aigües procedents de mines.

A la sessió del 13 de desembre de 1873 es va aprovar el proveïment d'aigües a la població, fent-les portar de la mina del Brú, i per dotar la vila de les fonts necessàries.

Però, amb el pas dels anys i l'augment de població, l'aigua d'aquestes mines va resultar insuficient. A més, hem d'afegir a tot això els greus inconvenients que ocasionava als veïns el fet d'haver-se de proveir d'una cosa tan necessària en camp obert. Per tots aquests motius l'alcalde, Timoteu Bassedes, va proposar a la sessió del 13 de desembre de 1873 el proveïment d'aigües a la població, fent-les portar de la mina del Brú, i per dotar la vila de les fonts necessàries.

Es va acceptar la proposta, però no es va verificar la subhasta de les obres fins el 8 de desembre de 1878, quan era alcalde Pau Vidiella. Josep Mates, minador cambrilenc, es va quedar les obres i va cobrar 8,25 pessetes per "cada cana de mina" i 8 pessetes per "cada cana de beweda". Les obres van pujar a 8.429 pessetes, que es van pagar amb l'import dels terrenys que van sobrar de la via pública del barri Marítim, i 2.000 pessetes que es van consignar al pressupost.

L'any següent es van col·locar les canonades i les fonts, que van costar 4.908,17 pessetes i que es van pagar amb el que s'havia recaptat de la venda de l'aigua.

N'hi havia quatre, dues de monumentals i dues d'adossades a la paret. Avui encara en queden tres. La de la plaça de l'Església, tal i com es va col·locar el 1889. Les altres dues, reformades, són les de la plaça del Marquès de Marianao i la del carrer Major. La que falta era a la plaça d'Espanya i fou enderrocada fa uns quants anys.

Un cop col·locades, doncs, les fonts i a punt de fluir-ne l'element líquid, van ser beneïdes i inaugurades. Primer es va fer una missa a la qual van assistir les autoritats, presidides pel senyor alcalde. Mossèn Josep Sansa Castellarnau, de la congregació de la Sagrada Família, va explicar el significat de l'acte en un sermó magnífic.

A continuació, es va formar el seguici amb el clergat, autoritats, banda de música i una multitud de gent del poble que va anar cap a la plaça Major, on mossèn Josep Grau, que ja era molt gran, va beneir la font que havien instal·lat allí.

Després la comitiva es va traslladar a la plaça de l'Església, on es va fer una cerimònia idèntica.

Així Cambrils va començar a tenir aigua al poble. Uns anys més tard, quan l'aigua d'aquesta mina va minvar, es va fer el pou de la riera, després el del carrer de les Creus... Però això ja són coses més actuals.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques