Estampes cambrilenques / Juliol 1975

Escrivint entre la diada de Sant Pere i la de la Mare de Déu del Carme és gairebé obligat parlar de temes mariners. Si bé no amb massa coneixement de causa ja que el que es troba escrit sobre el nostre port és ben poca cosa: algunes notes soltes i espaiades i res més. No obstant, és ben segur que 'alguna cosa' hi hauria quan ja el 1229 una bona part de la flota catalanoaragonesa que sota el comandament del rei Jaume I havia de conquerir Mallorca estava ancorada en el port de Cambrils, segons ens conten les cròniques.

Amb el temps el port de Cambrils es convertí en un port de cabotatge d'una certa categoria, per on sortien una bona part dels productes i de les collites del Baix Camp i fins i tot del Priorat

De tots és conegut com entre els anys 1461 i 1462 varen arribar al màxim de virulència les diferències i fins i tot la rebel·lió de la Diputació de Barcelona contra el rei Joan II. La nostra vila tot seguit va prendre partit al costat de la Diputació barcelonina i del príncep Carles de Viana, fill d'aquell. Ens consta que el 23 de juny de 1461 la Generalitat de Barcelona ordenà als seus comissaris Rafael Julià i Miquel Prats que vinguessin a Cambrils per fer-se càrrec del partidari del rei, Joan de Palau, detingut a la nostra vila per ordre del batlle. I la referència ens conta com Joan de Palau havia arribat a Cambrils per mar en un llagut de tres rems.

Amb el temps el port de Cambrils es convertí en un port de cabotatge d'una certa categoria, per on sortien una bona part dels productes i de les collites del Baix Camp i fins i tot del Priorat. Quan al començament del segle XVIII s'inicià la construcció de l'actual santuari de la Mare de Déu del Camí, és prou conegut el fet que els mariners cambrilencs portaven la pedra necessària des de les muntanyes de Barcelona i no d'altra manera sinó com a llast, després d'haver descarregat al port de la Ciutat Comtal els productes embarcats a Cambrils.

L'any 1784 començà la construcció del nou port de Tarragona que, amb l'arribada del nou segle, conegué dies de gran expansió. I aquest increment en la utilització del port tarragoní portà aparellada la sentència de mort del comerç de cabotatge cambrilenc. Recentment hem tingut a les nostres mans un llibre de Patents de Sanitat que es guarda a l'Arxiu Municipal de la nostra vila i que és gairebé nou, ja que només s'hi troben inscrites vuit partides, segurament les darreres que es lliurarien en el port de Cambrils; així ens ho fa creure la situació espaiada de les dates de lliurament: un el 1889, una el 1890, tres el 1891, una el 1892 i dues el 1893, que són les últimes registrades.

Imprès en llengua castellana, els fulls de certificat diuen així, agafant com a model la Patent expedida el 1890:

"Patente de Sanidad. El Secretario de la Junta de Sanidad del Puerto de Cambrils, Certifica:

1º, Que hoy sale de este Puerto bien y debidamente habilitada y despachada la nave cuyas circunstancias se enumeran a continuación:

• Clase de buque: Laud.
• Nombre del mismo: Paquito
• De bandera: Española
• De la matrícula o puerto de: Blanes
• De porte, toneladas: siete
• Capitán: P.D.
• Cargamento: Obra de barro
• Con destino a: Benicarló
• Tripulación en todos: Tres
• Pasajeros: Ninguno

Estado higiénico del buque, salud de la tripulación, salud de los pasajeros, condiciones del agua y víveres: todo bueno

2º Que ni en este puerto, ni en sus cercanías, se padece enfermedad alguna importable.

En fé de lo cual libro esta patente hoy día 11 de Octubre de 1890 a las doce de la mañana."

La més important de les embarcacions de què ens parlen les Patents (1889) és un bergantí-goleta procedent del port de Felanitx (Mallorca), Prim de nom, de 124 tones, amb nou tripulants i un passatger, que portava carregament de vi sota el comandament del capità Francesc Mengual.

I les més senzilles són diversos llaguts de pesca de dues tones, amb tres o quatre tripulants, amb arts de pesca com a carregament, naturalment sense passatgers i tots amb destí al port de Castelló. Els noms dels patrons o capitans: Josep Fortuny i Piñol, Tomàs Cullet i Piñol, Joan Genís i Brull i d'altres; sembla que pels cognoms bé podrien ser els avantpassats d'alguns dels nostres pescadors actuals, ja que són cognoms que encara avui es conserven al nostre barri mariner.

Durant molts anys el port de Cambrils romangué en acusat estat de decadència. La construcció de l'actual port de refugi, obra de cabdal importància per al Cambrils d'avui, donà una nova empenta a la vida marítima de la nostra vila, i permeté l'actualització i subsegüent posada en marxa d'una flota pesquera que es pot qualificar d'una de les més importants del litoral català, i del qual encara ha quedat lloc per al port esportiu, que permet atendre les necessitats d'aquest aspecte turístic, prou interessant per posar de relleu una més de les nombroses possibilitats que d'aquest caire té Cambrils.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques