L’equip d’arqueòlegs treballant en un dels sectors del jaciment del Cavet

Un equip del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari de la Universitat Rovira i Virgili, dirigit per Marta Fontanals, va dur a terme una intervenció programada al jaciment del Cavet, del 25 d’abril al 6 de maig. Robert Benaiges –alcalde de Cambrils– i les regidores Neli Queral –Cultura– i Ana López –Turisme– van visitar el jaciment del Cavet el passat 3 de maig. Amb motiu de la visita, l’alcalde va deixar clar que aquest jaciment està catalogat en la revisió del POUM i que la difusió de les troballes es farà des del Museu d’Història de Cambrils. Gerard Martí –director del Museu d’Història de Cambrils– va anunciar que es preveu fer una campanya anual programada en aquest jaciment, fruit del conveni signat entre la URV i l’Ajuntament de Cambrils, el 2002, per promoure la investigació, docència, divulgació i promoció arqueològica i patrimonial de Cambrils.

El jaciment del Cavet

El jaciment del Cavet es localitza entre la riera de Riudoms i el barranc del Regueral, a tocar de la urbanització Molí de la Torre. Les restes d’aquest jaciment pertanyen al neolític. Tenen entre 5.000 i 3.000 anys d’antiguitat, i són les més antigues que s’han localitzat en una excavació a Cambrils. De manera fortuïta, el 1996 alguns membres del Centre d’Estudis Cambrilencs van localitzar aquest jaciment al terme de Cambrils. De llavors ençà s’hi han dut a terme diverses campanyes d’excavació, en les quals s’han trobat dues estructures de combustió, les primeres del neolític que es localitzen al Camp de Tarragona. A partir de l’estudi de totes les troballes del jaciment es podrà documentar la cultura material dels habitants del jaciment: “és aventurat dir-ho, però al Cavet hi hauria pogut haver un poblat estructurat d’uns 500 habitants, amb cases, camps de sembrats i tancats per als animals”, diu Fontanals.

Cinc sitges

L’equip dirigit per l’arqueòloga Marta Fontanals ha treballat en el sector del jaciment del Cavet més proper a la riera de Riudoms, on hi ha localitzats quinze punts d’interès d’un total de cent vint en el conjunt de tot el jaciment. En concret, s’han excavat cinc sitges que possiblement s’haurien utilitzat com a rebost per guardar-hi els excedents de gra: “en el neolític ja s’era productor; per tant, era bàsic poder conservar el gra per fer pa, que era un aliment bàsic. Si en un primer moment es van utilitzar per guardar-hi el gra, més endavant es van fer servir per dipositar-hi els rebutjos”.

Les troballes

En aquest jaciment s’hi ha trobat, bàsicament, sediments i materials (sílex, petxines, caragols marins, carbons, ceràmica, llavors i fustes) i estructures d’emmagatzematge (entre elles, una base de sitja ibèrica del segle VI aC). No obstant, per Fontanals el material estrella del jaciment és la ceràmica: “els neolítics són els primers a fer ceràmica i la decoració de les restes de ceràmica ens ajuda a concretar el període”. Dels materials extrets i els sediments, se’n faran estudis paleobotànics, de residus orgànics i micromorfològics.