Estampes cambrilenques / Juliol 1976

Fa poques setmanes, concretament el 27 de juny de 1976, s'acomplia el VII centenari de la mort a Alzira del rei Jaume I, que el món sencer coneixeria amb el sobrenom de Conqueridor. La seva gran personalitat, la seva vida tan plena d'activitats en la guerra i en la pau, la seva obra política, religiosa i d'eixamplament territorial proporcionen als estudiosos d'aquesta figura històrica, decisiva i bàsica en la formació del nostre país, un plaer i un interès difícilment igualables en una altra personalitat, no ja de l'època medieval, sinó de tota la nostra història.

Jaume I, com el seu pare Pere I, el seu avi Alfons I i el seu besavi Ramon Berenguer IV, influí decisivament en la formació incipient del nostre poble, i els documents reials d'aquell temps que es refereixen a Cambrils són nombrosos i importants

És gairebé segur que, a l'acabament de l'estiu, la nostra vila commemorarà amb uns actes adients aquest centenari de la mort del gran rei, l'actuació del qual va transcendir el seu temps per servar encara avui actualitat i vigència. La nostra revista ha parlat altres vegades del rei Jaume I. Fa poc temps, el mes d'octubre de 1975, exposàvem l'atorgament del document d'implantació a Cambrils de la lleuda per les mercaderies que anaven de l'Ebre a Barcelona. Avui explicarem com es preparà la conquesta de Mallorca en aquestes platges nostres, tema que ja vaig tocar molt lleugerament fa molts anys (maig de 1954) en aquestes mateixes pàgines. Potser podrem, més endavant, explicar encara més coses: Jaume I, com el seu pare Pere I, el seu avi Alfons I i el seu besavi Ramon Berenguer IV, influí decisivament en la formació incipient del nostre poble, i els documents reials d'aquell temps que es refereixen a Cambrils són nombrosos i importants.

Jeroni Zurita en els seus "Anales de Aragón", llibre III, impresos a Saragossa el 1562 i reeditats el 1967 per la Institució Fernando el Católico del Consell Superior d'Investigacions Científiques de la mateixa capital aragonesa, ens descriu amb cert detall els preparatius i l'aventura de la gesta que havia d'acabar amb la conquesta de Mallorca, punt clau en la història del rei Jaume I i en la posterior expansió catalana per tota la resta del Mediterrani.

Zurita, que fa moltes referències a anteriors escrits de Bernat Aclot, explica tot el procés de separació del rei Jaume de la seva muller Leonor i com després el rei vingué a Catalunya per organitzar la marxa; arribà a Tarragona el primer de maig de 1229, data prevista perquè tot estigués a punt. Sembla que devia haver-hi dificultats per aplegar les naus i la gent, ja que Zurita ens diu que el rei es retingué a Tarragona fins a primers de setembre. El rei Jaume aniria cuidant l'armada, repartida entre els ports de Salou, Tarragona i Cambrils. A Tarragona es reuniren una vegada més el rei, els prelats i els homes principals i ratificaren el que s'havia acordat a les corts de Barcelona quant a la divisió i repartiment de la conquesta. Van ser nomenats jutges d'aquest repartiment sis personatges: els bisbes de Barcelona i Girona, fra Bernat de Champans, comanador del Temple a Miravet, i els cavallers Nuño Sànchez, el comte d'Empúries i el vescomte de Bearne, mentre s'encarregava a Ramon de Plegamans, cavaller molt principal de Barcelona, posar en ordre les galeres i les naus, així com les màquines de guerra i l'assortiment de l'armada.

L'historiador aragonès, que fa novament menció d'Aclot, després de referir-se als alts personatges que acompanyaren el rei Jaume en la conquesta, explica també com era l'armada: vint-i-cinc naus grosses i divuit tarides, que eren embarcacions molt còmodes per a passar cavalls, i dotze galeres i galiotes; entre aquests i altres vaixells arribaven a més de cent, de tal manera que tota l'armada era de cent cinquanta-cinc naus grosses, sense comptar les barques, en què passà molta gent, i els aventurers que vingueren de Gènova i de la Provença per prendre part en l'empresa. Hi havia també una nau de tres cobertes, que causà molta admiració a tots els expedicionaris.

Tot estava a punt. Era el 5 de setembre de 1229. El rei havia previst l'ordre de sortida: a l'avantguarda una nau de Nicolau Bonet i a la reraguarda una altra nau de Carroz, i les galeres entorn les naus. El propi rei Jaume ens descriu el moment de la sortida en el seu Llibre dels Feyts: "E moguem lo dimecres al matí de Salou ab l'oratge de la terra, car per l'estatge lonch que havíem feyt, tot vent nos era bo sol que moure nos pogués de la terra. E quan viren los de Tarragona e'ls de Cambrils que l'estol movia de Salou feren vela." L'espectacle seria impressionant; el rei sortí el darrer en una galera de Montpeller, la seva ciutat nadiua. I ens diu el cronista que hi anaven amb tant d'ànim i alegria com si anessin a rebre el premi d'una victòria certa i no a una dubtosa guerra. Dificultats no en van faltar; només havien navegat vint milles i va començar a bufar un llebeig tan fort que molts van demanar de retornar a port, ja que tenien por de no poder desembarcar a Mallorca. Només la valentia i l'esperit de persuasió del rei feren que el viatge prosseguís a tota vela. Tota la nit i el dia següent. A la tarda, la fúria del vent encrespà la mar de tal manera que, per la tercera part de la galera del rei, cap a la proa, les ones passaven d'una part a l'altra.

Cap al tard tornà la calma i a la fi es pogué fer el desembarcament. La conquesta no fou fàcil; hi hagué molts morts, entre ells el vescomte de Bearne i els germans Moncada, els incondicionals que "el bon rei En Jaume" plorà molt. Mes la conquesta s'acomplí plenament el desembre i Mallorca queia a les mans del rei, que no tenia més que vint-i-un anys. Poc temps després, Menorca (1231) i Eivissa (1235) eren també conquerides. Les illes passaren a ser un nou floró afegit a la cada vegada més forta i puixant Corona d'Aragó.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques