Estampes cambrilenques / Juliol 1978

De cap manera ens agradaria que passés per alt, almenys en aquesta mínima esfera que és la nostra revista, el centenari del naixement del Dr. Alexandre Frías i Roig, persona molt vinculada a Cambrils, on tenia ascendents familiars, i que estimava molt la nostra vila, i que consti que d'això en puc ser un bon testimoni pels molts i profitosos contactes personals que vaig tenir la sort de mantenir amb ell.

En aquest estiu el Dr. Frías acompliria els cent anys: 20 de juliol?, 20 d'agost? Sembla que hi ha alguna contradicció de dates que no he tingut temps d'esbrinar amb seguretat, atès que he hagut d'escriure aquest article a correcuita. Però el que sí que és cert és que el Dr. Frías va néixer a Reus l'estiu de 1878.

Jo el vaig conèixer ja a edat avançada, però valent encara. Era un home no massa alt d'estatura, amb tot el cabell blanc i d'aspecte venerable, una mirada clara i diàfana, bon conversador, si bé de tant en tant deixava anar algun estirabot, i de gest viu. Per damunt d'aquest retrat físic podria destacar-se sempre el retrat moral d'un gran home; bondadós, extremadament treballador i estudiós, entregat en cos i ànima a la seva vocació mèdica, preocupat constantment per fer avançar la ciència, abnegat i infatigable en l'exercici de la seva especialitat, la puericultura, bon escriptor (tenia, a més del doctorat en Medicina i Cirurgia, la carrera de Magisteri); va escriure més d'un centenar d'obres de divulgació, sobre guarderies infantils, ensenyament, profilaxi i prevenció de malalties, especialment infantils.

Va morir també a Reus, el 26 de febrer de 1963, ha fet enguany quinze anys, i en el número de març de la nostra revista jo mateix escrivia un article recordatori, on el lector a qui pugui interessar (núm. 111, març 1963) podrà trobar, més que res, els lligams que unien el Dr. Frías a Cambrils, la seva admiració pel nostre Gimbernat i la gran estima en què tenia la nostra vila. De Gimbernat em va regalar una biografia en dos volums, exhaurida fa anys, i em va donar suport, a mi, amb un article que es va publicar en aquestes mateixes pàgines, quan jo, l'any 1957, ja em feia engrunes perquè el Dr. Gimbernat pogués tenir a Cambrils un monument digne.

Abnegat i infatigable en l'exercici de la seva especialitat, la puericultura, va escriure més d'un centenar d'obres de divulgació, sobre guarderies infantils, ensenyament, profilaxi i prevenció de malalties, especialment infantils

La cosa es va aconseguir uns quants anys més tard, quan ja el Dr. Frías no ho va poder veure (tan content com hauria estat!). I a ell mateix, ja un cop mort, com quasi sempre passa al nostre país, se li van començar a reconèixer les seves virtuts humanes, la seva vàlua científica i la fervent entrega a l'apostolat de la medicina, especialment infantil. L'Ajuntament de Reus va posar el seu retrat a la Galeria de Reusencs il·lustres i va donar el seu nom a un carrer, molt a prop de la casa on havia viscut i mort.

També Cambrils va dedicar-li, ben escaientment, un carrer. El Dr. Frías era un home que sentia per Cambrils un afecte gran i una estima cordial, com si fos el seu poble. Què menys podíem fer per pagar-li?

D'origen humil, va haver de treballar per pagar-se les carreres i el seu oncle, Carles Roig i Rovira, va haver de redimir-lo monetàriament, com en aquell temps podia fer-se, del servei militar. Va exercir de metge titular a l'Ametlla de Mar, on va estar set anys. E1 1909 es traslladà a Reus d'on, d'una manera estable, ja no es va moure fins morir. Metge de la Creu Roja  i de la Companyia dels Ferrocarrils del Nord, a Reus, va fer cursos i viatges d'estudi a l'estranger (França, Suïssa, Alemanya i Bèlgica); fou tresorer de la Societat Econòmica d'Amics del País, metge de la Beneficència Municipal de Reus, i també de l'Associació d'Artistes Lírics i Dramàtics de Barcelona. Va fundar l'Institut de Puericultura de Reus, que va ser el primer d'Espanya, les revistes "Puericultura" i "Vidriola de l'Infant". També va assolir importants càrrecs referits a congressos nacionals i internacionals, on també va presentar ponències. Recordem d'aquestes intervencions el I Congrés de Sanitat Municipal de Madrid, l'any 1927; el Congrés Nacional de Pediatria de València, l'any 1928; el V Congrés Nacional de Pediatria de Granada, l'any 1933, i d'altres. També va ser-li atorgada la Comanadoria de l'Ordre Civil de Sanitat i altres condecoracions, de què certament no era molt amic, potser per la seva innata senzillesa.

Un home caritatiu, desprès i benèvol, que sempre va viure per als altres, que es va donar del tot a tots, amb entrega i amb amor, com a bon cristià que era, que va tenir moltes contrarietats en aquest món, que va haver de superar la pèrdua dels fills i de l'esposa fins quedar sol, a l'empara dels seus germans polítics que, per cert, l'estimaven molt; per sobre de tot, va fer de la medicina un apostolat viu i actuant, sacrificat i generós fins a l'extrem. Bé val la pena que el recordem amb afecte en la commemoració del centenari del seu natalici. Ho mereixia.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques