Estampes cambrilenques / Agost 1961

En la sessió plenària del magnífic Ajuntament corresponent al dia 13 d'abril passat, el conseller Joan Serra Dalmau va proposar en una moció molt documentada, que el ple va acceptar per unanimitat, la retolació de quatre carrers nous i una travessia amb els noms de Jaume I, Roger de Llúria, Aragó, Dr. Fleming i Àncora. Perquè els nostres lectors s'il·lustrin, donem a continuació algunes dades biogràfiques dels personatges homenatjats i els motius que han impulsat l'Ajuntament de la vila a rendir-los aquest tribut d'honor.

RAMBLA DE JAUME I.— Sens dubte, va ser el monarca més gloriós de la federació catalanoaragonesa i potser el més destacat universalment de tot el segle XIII. Fill de Pere II d'Aragó, va néixer a Montpeller el 2 de febrer de 1208 i va morir a València el 27 de juliol de 1276. El 1216 va començar el seu regnat amb un lema: "Déu estima els reis que estimen el seu poble". Va conquerir els regnes de Mallorca (1229), València (1238) i Múrcia (1266). En l'ordre civil va instituir municipis i el Consell de Cent de Barcelona el 1257; va animar els gremis, va escriure la Crònica i el Llibre de la saviesa. També són seus el famós Consolat de Mar i els furs de València. Finalment, va col·laborar amb els sants Ramon de Penyafort i Pere Nolasc en la fundació de l'Orde de la Mercè per a la redempció dels cristians captius dels moros. Està enterrat a Poblet. Se sap del cert que Jaume I, el Conqueridor, va ser a Cambrils l'estiu de 1229 per implorar la protecció de la Mare de Déu (Santa Maria del Camí?, Santa Maria de Vilafortuny?) abans d'emprendre la conquesta de Mallorca amb la seva flota, una part de la qual estava fondejada a les nostres platges. (Vegeu "Cambrils", núm. 9, maig 1954.)

CARRER DE ROGER DE LLÚRIA.— Italià de naixement (1205), va estar sempre al servei dels reis d'Aragó. Pere III el va nomenar almirall de l'esquadra i se'l considera un dels mariners més grans de tots els temps, gràcies a les seves conquestes i proeses. I això és així fins al punt que una vegada va poder contestar al comte Foix, que el jutjava en nom del rei de França: "... us juro que en tinc prou amb elles perquè cap galera ni nau gosi solcar el mar sense el guiatge del rei d'Aragó; i no tan sols nau o galera, sinó que cap peix gosarà guaitar per damunt de l'aigua, si no porta gravat a la cua l'escut d'Aragó." Va morir a València el 1305 i està enterrat al monestir de Santes Creus, al costat del sepulcre del seu gran amic el rei Pere. Hi ha monuments i carrers dedicats a Llúria a quasi tots els pobles i ciutats del litoral mediterrani, el mar de les seves gestes.

CARRER DEL DR. FLEMING.— Molt encertadament, Cambrils ha retut tribut d'admiració a aquest gran benefactor de la humanitat. Aquest famós bacteriòleg anglès va néixer a Lochfield Farm (Escòcia) el 6 d'agost de 1881 i va morir a Londres l'll de març de 1955. Fill de pagès, es va traslladar a Londres de molt jove i va treballar quasi tota la vida a l'Hospital de Santa Maria, de la Universitat. Era molt donat a la investigació i va fer molts descobriments en el camp de la medicina, ja sol o amb els seus companys. L'any 1929 va ser decisiu a la seva vida perquè va descobrir la penicil·lina, però no va poder tirar endavant les seves investigacions fins el 1939 per falta de mitjans. El 1942, Fleming va fer servir la penicil·lina en un cas de meningitis i va obtenir resultats sorprenents. El 1944 se li va concedir el Premi Nobel de Medicina. El rei Jordi VI el va nomenar cavaller de l'Imperi Britànic i li va donar el títol de Sir. Els últims anys de la vida de Sir Alexandre Fleming van ser plens d'honors: tots els països del món van rivalitzar per concedir-li els màxims guardons, que ell sempre va acceptar amb la modèstia que el caracteritzava, mentre continuava la seva feina a l'Hospital de Santa Maria fins dos mesos abans de morir.

PLAÇA D'ARAGÓ.— És un homenatge merescudíssim a la regió germana, unida entranyablement a Catalunya des del segle XII amb el casament de Peronella amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer. I aquesta unió no s'ha desfet mai, sinó tot el contrari, cada cop s'ha fet més forta i més íntima, tal com cantava Clavé en les seves "Gales del Cinca"; històricament cimentada en camins paral·lels de glòria i esplendor, i modernament cultivada per la nombrosíssima i selecta colònia que conviu amb nosaltres any rere any, honrant les nostres platges i la nostra vila.

TRAVESSIA DE L'ANCORA.— Juntament amb els carrers de Barques, Pescadors i Drassanes, que ja existien, aquesta travessia de l'Àncora constitueix un tribut al tipisme del nostre barri Marítim, factor destacat i font d'atracció, que es renova cada dia per als nostres visitants.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques