Article publicat a Revista Cambrils el mes d'agost de 1971
La Mare de Déu del Camí, la torre i la seva història
Agost 1971 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Agost 1971
La festa anual de la Mare de Déu del Camí, que dintre d'uns dies celebrarem a Cambrils, és sempre un motiu de ressò en el nostre cor de cristians i de cambrilencs, perquè en aquest cas concret de la nostra devoció a la Mare de Déu tots entenem com dirigides a cadascú de nosaltres les paraules de Jesús a la Creu: "Aquí tens la teva Mare!" És, em penso, amb aquest sentit que ha perviscut al llarg de molts segles aquest amor entranyable i extraordinari dels cambrilencs a la Mare de Déu del Camí, manifestat de mil maneres i en mil ocasions.
Des de l'aparició de la nostra revista l'any 1953, precisament un mes de setembre, he anat escrivint sobre temes relacionats directa o indirectament amb la Mare de Déu del Camí tots els anys a l'entorn de la seva diada, i això fa que estigui pràcticament esgotat l'aspecte històric, que és el que jo acostumo a tractar. De totes maneres, la "Carta al Director" apareguda el mes passat en les pàgines de la nostra revista i firmada per l'amic Joan Serra i Dalmau em dóna peu a tractar el tema, sempre interessant, de la Torre de l'Ermita que, si bé en realitat no té res que veure amb el santuari marià ni amb la venerada imatge, els cambrilencs sempre l'associem amb l'advocació de la nostra patrona celestial.
Cambrils, per desgràcia, conserva pocs monuments històrics que parlin de passades grandeses, d'amargueses dels cambrilencs i de fets de tota mena que han servit per a emplenar pàgines sempre glorioses del nostre passat com a poble
La Torre ha estat objecte, aquests darrers anys, de petits treballs de restauració efectiva i de profunds estudis per a una restauració total i definitiva. L'han visitada eminents personalitats relacionades amb l'arqueologia i la restauració de monuments, que han donat les seves opinions valuosíssimes i han marcat el camí a seguir en aquesta obra, per tants anhelada, de la reconstrucció i posada a punt d'utilització del monument. Per moltes i diferents circumstàncies les coses han anat molt més poc a poc del que tots hauríem desitjat, mes sembla que les coses ara estan ben enfocades; l'arquitecte municipal, Sr. Coll Capella, ha pres la cosa amb tot l'interès i és d'esperar que el 1972 vegi realitzada aquesta aspiració de molts cambrilencs. Cambrils, per desgràcia, conserva pocs monuments històrics que parlin de passades grandeses, d'amargueses dels cambrilencs i de fets de tota mena que han servit per a emplenar pàgines sempre glorioses del nostre passat com a poble. Bé val, doncs, la pena de conservar el que ens queda, encara que sigui a base de dispendis econòmics considerables que, per altra part, l'Ajuntament ben bé pot avui suportar. Déu vulgui que aquesta bona disposició sigui ben aviat una realitat certa.
I anem ara per la lletra del senyor Serra. És veritat que l'Ajuntament va convocar l'any 1969 un concurs d'investigació històrica instituint, per recompensa, el Premi Josep Serra i Dalmau, destinat a promocionar "el millor treball d'investigació sobre les característiques històriques de la Torre". Dissortadament, el concurs, la difusió pública i privada del qual va ser realment notable, no va merèixer l'atenció que l'Ajuntament desitjava i no es va presentar més que un sol treball, que és al qual fa al.lusió el senyor Serra. El jurat reunit va considerar que el treball no aportava llum nova a allò que ja se sabia (que dit sigui és ben poca cosa) i, per bé que no hauria estat admissible si hagués estat fet per professionals, es podia donar el premi als autors, tota vegada que eren simples aficionats i que havien actuat amb il.lusió i esperit de cambrilenquisme, més que com a tal premi, com a estímul, si es feien unes certes modificacions al treball i, sobretot, si es posava la cita bibliogràfica d'on s'havien tret els documents que se citaven i la resta de detalls complementaris. Segurament, això no es va fer i la cosa va quedar com en el primer moment. Espero que l'amic Serra quedi satisfet amb la resposta a la seva lletra, que vaig trobar molt bé, amb l'únic inconvenient que potser és millor emprar les pàgines de la nostra revista amb altra mena de treballs, ja que l'objecte de la lletra podia ser contestat a tota hora amb conversa personal.
Que la celebració de la ja propera festa de la nostra patrona, Santa Maria del Camí, renovi la nostra devoció a la dolça Mare, estimuli l'afecte de les nostres coses, ens les faci viure més intensament i ens doni valor per aportar cadascú el seu gra de sorra al millorament cultural i social del nostre Cambrils.
