Tengo solo una guitarra, tengo solo una canción. Para poder explicarme hice una banda de rock. Així resumeix Loquillo el seu propòsit vital i musical en un fragment de la cançó Sonríe, pertanyent al seu darrer àlbum Diario de una tregua, i així ho va demostrar ahir a la nit al Festival Internacional de Música de Cambrils, acompanyat de la seva banda i del seu públic més fidel. El rocker barceloní va irrompre amb força a l'escenari del parc del Pinaret quan faltaven pocs minuts per les 22.30 h amb Los buscadores, que va precedir altres temes com Planeta rock, La libertad o Creo en mí. 

Amb els assistents ja immersos en el seu particular estil Rock and Roll, Loquillo va anar encadenant una cançó rere l'altra constatant que els seus més de 40 anys de carrera artística l'erigeixen com un dels grans referents del rock espanyol actualment. El cantant va presentar a Cambrils el disc Diario de una tregua, estrenat l'abril d'enguany, però al concert tampoc hi van faltar altres temes dels seus àlbums anteriors, com és el cas de Salud y Rock and Roll, del disc Viento del este, o Cruzando el paraíso de Balmoral, el segon àlbum que va publicar en solitari, després de la dissolució de Loquillo y Los Trogloditas. 

Un repertori amb èxits dels seus més de 40 anys de carrera

El repertori del barceloní, nascut al Clot, va seguir amb algunes de les seves cançons més conegudes: El hombre de negro, El rompeolas, que va aconseguir revolucionar i desfermar el públic i El último clásico. Així, amb Carne para linda, Loquillo va baixar a cantar amb els qui es trobaven a la pista, i amb el Rey del Glam, una versió de l'original de Dinarama i Alaska, va tancar la primera part del concert. Però el cantant i la seva banda -quatre guitarres, un bateria i un teclat- van tornar a trepitjar l'escenari del festival cambrilenc per entonar Memoria de jóvenes airados i evidenciar que, si alguna cosa no els falta, és Rock'n'roll actitud. 

Alguns dels darrers hits que van sonar al recinte del parc del Pinaret van ser La vampiresa del Raval, El Rey, single que dona nom a aquesta gira amb la qual està recorrent el territori espanyol fins a finals d'any, i La mataré, del disc Mis problemas con las mujeres, el qual va portar a la fama la banda encapçalada per Loquillo. El rocker es va acomiadar del públic cambrilenc amb un trío de cançons memorables amb les quals els assistents van vibrar i saltar, com són El ritmo del garaje, que per un moment va fer creure a tothom que era l'estrella d'una banda de Rock'n Roll; Feo, fuerte y formal, l'himne que va marcar a tota una generació i la mítica Cadillac solitario, que va cloure apoteòsicament una nit farcida de rock a Cambrils.