El Departament de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat feia pública, a finals de juliol, la seva revisió del planejament urbanístic del litoral català, en el tram costaner que va des de Malgrat de Mar i Alcanar –menys l'àrea metropolitana de Barcelona–. Segons aquesta revisió realitzada per la Generalitat, tal com va informar revistacambrils.cat, a Cambrils hi hauria una afectació d'unes 155,17 hectàrees, que suposarien la no construcció d'uns 4.352 habitatges aproximadament.

Aquesta revisió urbanística es divideix en tres apartats: Extinció –que s'eliminen els sectors–, Modificació – que es redueixen– i Manteniment –sense canvis–. A Cambrils, l'extinció afecta un total de 86,86 hectàrees i 2.910 habitatges, repartida entre els sectors: SUND-A, sector 16 El Mas Mateu, sector 18 El Mas d'en Buil i sector 7 l'Ardiaca Nord. La modificació afectaria un total de 68,31 hectàrees i 1.442 habitatges repartits entre els següents sectors: PMU 2 Riera de Riudecanyes, sector 1 Les Comes, sector 11 La Fontcoberta, sector 12 Camí del Corralet Sud, sector 19 Camí del Corralet Nord, sector 2 La Cava, sector 20 Riera de Riudoms, sector 24 Vilagrassa, sector 26 El Cavet i sector SUND-B. L'objectiu del PDU, segons la Generalitat, és afavorir una ordenació sostenible amb menys consum de sòl, fomentant pobles i ciutats més compactes i amb varietat d'usos, afavorint la connectivitat i reduint les emissions de CO2.

"Quan parlo de defensa és l'acció feta per l'Ajuntament en favor del seu planejament (POUM)"

Sobre aquesta revisió del planejament urbanístic del litoral català, el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Cambrils –Enric Daza– ha manifestat a Revista Cambrils que, "abans d'aquesta publicació ja vam lluitar perquè s'ajustés al màxim; vam muntar una defensa perquè tots aquests diferents sectors que estan en "vermell", en "taronja" i en "verd", n'hi haguessin molts menys en taronja o vermell. Quan parlo de defensa és l'acció feta per l'Ajuntament en favor del seu planejament (POUM). Entenem que, tècnicament, és un planejament perfectament actual i que, per tant, és una eina que encara ens serveix per gestionar la planificació urbanística de la ciutat. De fet, ens sentim una mica 'envaïts' quant a competències, però la Generalitat té aquesta potestat i ha fet aquesta revisió”.

"Ells proposen que alguns sectors no tenen possibilitats, però el que tenim claríssim és que al·legarem"

Enric Daza ha definit aquestes tres seccions: Extinció (vermell), Modificació (taronja) i Manteniment (verd) i ha destacat que, “per exemple, en els trams taronges hi ha bastant en els què poder al·legar. A més, des de la Generalitat tenen, d'entrada, una actitud d'escoltar i d'atendre a les al·legacions que puguem fer els diferents ajuntaments. A les al·legacions, l'Ajuntament de Cambrils és contundent a l'hora de defensar els interessos del POUM que també són els interessos dels diferents propietaris del sòl dels diferents sectors. Som un municipi referència, on no hi ha especulació purament turística ni urbanística. Combinem molt bé la segona residència amb les residències d'estades vacacionals. A Cambrils, tenim els habitatges de tot l'any, els de segona residència i d'altres purament vacacionals. A vegades es tendeix a barrejar la segona residència amb la vacacional i, a Cambrils, precisament tenim unes estadístiques que corroboren que aquestes segones residències estan ocupades per gent d'arreu –de l'Estat i d'Europa– més enllà de les estades vacacionals. Tenim dades de Comaigua que ho corroboren –una mitjana de 70.000 persones a l'any a les quals es dona el servei d'aigua–. Som un model diferent i haurem de fer la defensa del que som".

Quant als sectors "extingits", Daza també ha comentat que es podrà al·legar. "Ells proposen que alguns sectors no tenen possibilitats, però el que tenim claríssim és que al·legarem tots els sectors. Els diferents municipis de Catalunya hauríem de ser independents a l'hora de gestionar el futur de la nostra ciutat des del punt de vista de l'urbanisme i de l'habitatge".

"Serà un sòl que a l'hora d'impulsar qualsevol tràmit urbanístic o modificació del planejament ja tindrà la garantia que ha passat un pla director de la Generalitat i per tant, serà un sòl validat"

Pel costat positiu, el regidor d'Urbanisme ha remarcat que, "el resultat d'aquest pla director –si realment hi ha aquesta voluntat d'entesa– pot ser molt positiu perquè el sòl finalista serà un sòl que es consolidarà. Serà un sòl que a l'hora d'impulsar qualsevol tràmit urbanístic o modificació del planejament ja tindrà la garantia que ha passat un pla director de la Generalitat i per tant, serà un sòl validat per tirar endavant; serà un sòl molt potent i finalista, encara que estigui acotat. També he de dir que aquest pla director no és definitiu, amb els anys –sempre que estigui argumentat i es vegi la necessitat–, el sòl pot tornar a qualificar-se". El regidor d'Urbanisme també ha destacat que, "un dels punts més importants d'aquest pla director és que volen augmentar els percentatges de sòl comercial dels diferents sectors –normalment ronda entre el 10 i el 15%–. Augmentar el sòl comercial també dona llocs de treball, es crea unes zones urbanístiques de serveis".