1963 és el títol del darrer treball dels Pets i el 13è de la seva discografia. És un treball que va veure la llum a finals d'aquest passat mes d'abril i que des de llavors el grup de Constantí l'està presentant en la seva gira actual. Demà mateix Els Pets actuaran a Cambrils, en el marc del Festival Internacional de Música, i ho faran amb una gran càrrega emocional afegida, ja que el disc conté una cançó dedicada a un jove cambrilenc que va perdre la vida quan tot just havia complert els 16 anys, Jordi Puig. A més, la cançó porta per títol el nom del jove cambrilenc, Jordi Puig. El mateix Lluís Gavaldà ha explicat a revistacambrils.cat que "el concert de Cambrils no serà un concert normal. El fet de tocar a la seva ciutat, el fet que vinguin els seus familiars, el fet de saber que hi ha la seva mare al davant em fa respecte i, per altra banda, em dona una motivació extra per cantar la cançó i escampar-la. I, d'aquesta manera, contribuir, ni que sigui amb un petit gra de sorra, que el seu record perduri".

També cal precisar que aquesta entrevista tampoc ha estat "normal" ja que qui signa aquest article també era amic del Jordi Puig i el fet de parlar-ne amb el Lluís Gavaldà ha fet aflorar, mútuament, molts sentiments.

Qui era Jordi Puig?

Jordi Puig i Ortoneda era un jove cambrilenc molt vital. El mateix Lluís Gavaldà el recorda com "una persona amb un sentit de l'humor molt divertit. Era un belluguet, no parava quiet i era molt futboler". El Jordi va morir de forma sobtada dos dies després de complir els 16 anys, un fet que va succeir el 16 de febrer de 1978. Jordi Puig i Lluís Gavaldà eren amics i companys de classe. Gavaldà precisa que "ell tenia un any més que jo ja que jo anava un curs avançat" i explica que "jugàvem al mateix equip de futbol del col·legi. Rèiem molt, érem dels més trapelles i fèiem molta broma". Lluís Gavaldà afirma que "jo, al Jordi, l'he portat sempre a dintre i no deixa de ser sorprenent perquè no vull dir cap mentida, el Jordi i jo no érem íntims amics. Érem amics però no era el meu millor amic de la classe. El que passa és que aquesta mort sobtada del Jordi em va tocar molt en el sentit que va ser la primera patacada que vaig tenir sobre la fragilitat i sobre la mort, i sobre que no som eterns. Em va passar en una època que et penses que ets etern, invencible, i que duraràs tota la vida".

Lluís Gavaldà afegeix que "damunt d'aquesta patacada de realitat, el seu record em va quedar i sempre l'he tingut present, d'una manera o altra, fins al punt de que ja feia molts anys que volia fer-li una cançó però no sabia com enfocar-la i crec que si l'hem fet ara és perquè tenim el bagatge vital de tenir 60 anys i de poder veure-ho des d'una certa perspectiva. Aquest cop vaig tenir la clau per a poder desenvolupar la cançó, que era fer una cançó que no fos planyent, que no fos trista, que no anés al voltant de la mort del Jordi sinó que anés al voltant de la vida del Jordi i de la petjada que va deixar i, quan vaig tenir clar això, la cançó em va sortir bastant ràpida i bastant seguida". Gavaldà afegeix que "la idea del Jordi, per mi, és la idea d'un amic que viu encara, perquè viu a la teva memòria i el concepte aquest que la gent que deixa petjada no desapareix, continua existint encara que no els puguis veure, encara que no els puguis retrobar."

Els bongos del concert de Nadal i el videoclip

La lletra de la cançó parla d'un concert de Nadal en el qual el Jordi tocava els bongos. Lluís Gavaldà ho explica d'aquesta manera, "a part dels partits de futbol l'altre record que tinc més clar d'ell és un concert de Nadal al col·legi Turó, on anàvem. En un d'aquests concerts va sortir amb una perruca negra, lligada amb una cinta en plan hippy, i tocant els bongos. Jo no he vist mai una persona més feliç a la meva vida com el Jordi tocant els bongos en aquest concert. Va ser una imatge que m'ha quedat per sempre. Ho feia amb aquella presència, amb aquella xuleria de dir, aquí estic jo i ara mateix soc la persona més feliç del món".

El videoclip

A més de la cançó, Els Pets també han fet un videoclip de la cançó Jordi Puig. En aquest videoclip, Lluís Gavaldà va donar les instruccions ben clares al director, "li vaig dir que fos un cant a la vida. No volia que fos trist i que posés l'enfoc que el Jordi no és entre nosaltres sinó tot al revés. I l'Álvaro Sanz, que n'és el director, va agafar la idea de seguida i va fer un petit homenatge a les amistats d'infantesa, que són les que et marquen. Va quedar un clip preciós, molt emotiu".

La trucada a la germana del Jordi Puig

La cançó dedicada al Jordi Puig va ser de les darreres que van compondre Els Pets en aquest nou treball. Quan el grup ja tenia clar que entraria en el disc va succeir una altra situació molt especial. Tal com explica Lluís Gavaldà, "un dia em vaig despertar amb aquest punt que tinc jo de somiatruites artista i vaig dir; ostres, potser que ho diguis a la família. I aquí ve la part més curiosa del cas, jo no tenia cap contacte amb la família del Jordi fins al punt que no recordava si tenia germans, si els seus pares eren vius, no en sabia res. El primer que vaig pensar va ser posar-me en contacte amb algun dels meus companys de classe i va ser un del meu poble, Lluís Coll, qui em va dir que, per casualitats de la vida, era íntim amic de sa germana. Em va passar el seu contacte i la vaig trucar. Va ser una trucada que no oblidaré mai a la vida perquè li vaig dir sóc el Lluís Gavaldà dels Pets i ella es va quedar una mica parada. A continuació li vaig dir que volia parlar del seu germà. Em va dir que sí clar, l'Albert, que ara està d'entrenador de futbol al Japó. I li vaig dir, no, no, Àngels, no és de l'Albert de qui vull parlar, vull parlar del Jordi. I aquí hi va haver un silenci de tres segons. Es va quedar sense paraules. Va ser molt emotiu, em va dir que no s'ho esperava, que mil gràcies i que el primer que li va venir al cap va ser sa mare, que estaria tan contenta. I, coses de la vida, jo parlo de sa mare a la lletra de la cançó sense saber si encara estava entre nosaltres. A partir d'aquí tot va ser un tsunami d'emocions ja que es va posar en contacte l'Albert, nebodes, cosines,... tothom amb una generositat increïble, agraint el fet, donant les gràcies i, com a cirereta del pastís, no cal dir que els vaig enviar el disc i em van dir que vindrien al concert".

La tornada als escenaris després de la pandèmia

El nou treball, 1963, arriba després de tres anys i escaig de l'anterior treball, Som, un disc que Els Pets també van presentar a Cambrils en el marc del Festival Internacional de Música de l'any 2019. Tal com explica Lluís Gavaldà, "la gestació del nou disc ha estat molt plaent. Hem tornat a repetir amb el mateix productor, Joan Pons, el Petit de Cal Eril. Ho hem fet al seu teatret que té a Guissona, molt acollidor,... Ha estat una realització del disc molt ràpida, en un mes i mig ja l'hem tingut fet". D'altra banda, el cantant dels Pets destaca que "la resposta de la gent ha estat molt bona. Jo sempre sóc una mica pessimista ja que sempre penso que el nou disc que fem ja no es vendrà. I això, que pot semblar dolent, per a mi és bo ja que sempre tinc sorpreses agradables".

1963 va entrar a la llista dels discos més venuts a Espanya "tenint en compte que no en venem ni un a Espanya doncs, vam quedar bastant sorpresos", explica Gavaldà, qui afegeix que "les crítiques han estat molt bones i ara el que estem fent és girar-lo i ensenyar-lo arreu. Ara, ja que costa tant trobar un lloc on comprar el disc, tot el que puguis fer a base de tocar-lo en directe sempre ajuda".

Gavaldà confessa que el retorn als escenaris ha estat molt emotiu, "venim de la pandèmia i venim de tres anys amb els concerts amb la gent asseguda, sense poder-se moure,... i vulguis que no el més perjudicat són les persones que venen al concert. Per a nosaltres també és una afectació col·lateral, perquè no és molt agraït estar davant de la gent sabent que la gent no pot expressar-se, poder cantar, ballar,.. llavors aquesta gira ha estat com una mena d'exorcisme d'aquesta frustració d'aquests tres anys. Notem que la gent té moltes ganes de cantar, de ballar, de moure's... crec que, tot plegat, té un component emocional que potser no havíem tingut abans".

L'actual gira s'allargarà fins al proper febrer, com a mínim i posteriorment es pot allargar una mica més amb les actuacions a teatres i sales.

Lluís Gavaldà: "Hi ha Pets per molts anys, més que res, perquè tenim la millor feina del món"

Lluís Gavaldà reflexiona sobre què significa el contacte amb la gent, "quan puges a l'escenari estàs en un estat en el que tot passa molt de pressa i molt poc a poc al mateix temps. Després passa que ve gent i em diu que li ha fet gràcia el que he dit i jo no recordo el que he dit. A vegades em veig i em sento en concerts enregistrats i veig que xerro molt més del que em penso que xerro".

Com a resposta a la pregunta de si hi ha Pets per molt de temps, Lluís Gavaldà respon que "si una cosa ens ha ensenyat el temps és a no fer plans a llarg termini. El que hem de fer és viure el present i el present que tenim ara és un present molt engrescador; disc nou, gira nova, concert a Cambrils i la setmana vinent a Falset. Hi ha Pets per molts anys, més que res, perquè tenim la millor feina del món i no som tan rucs per no veure-ho. Si el públic ens aguanta, que crec que és el pilar i els fonaments que fa que encara puguem seguir treballant; si el públic encara té ganes d'escoltar-nos i encara ve als concerts i encara els omple, nosaltres no tenim millor feina ni cap altra cosa millor que fer".