Estampes cambrilenques / Agost 1975

En la vida dels pobles, al llarg de segles d'història i convivència ciutadana, els fets curiosos es van succeint i arriben també a formar part de la mateixa vida popular. És també evident que el terme de curiositat o estranyesa és quelcom molt relatiu, puix que allò que és avui natural o corrent, pels canvis que en tota cosa origina el temps, serà estrany d'aquí a pocs anys, igual que allò que avui és causa d'astorament o curiositat era d'allò més corrent en el seu moment. I això en tots els ordres de la vida, però especialment en els aspectes dels costums i de la sociabilitat.

He tingut ocasió de fullejar recentment un llibre de capbreus de la nostra vila, on es recullen moltes dades interessants, fets i detalls que fan referència a la vida comunitària cambrilenca dels segles XIV al XVIII; naturalment, d'aquell món al nostre hi ha diferències substancials. Fixeu-vos en la següent relació d'oficis predominants en el Cambrils d'aquell temps i compareu-los amb les ocupacions dels cambrilencs d'avui. Veureu com molts d'ells han sucumbit quan els canvis en les maneres de viure han fet desaparèixer les circumstàncies o utilitats que es produïen en les feines que feien aquells avantpassats nostres: esparter, pagès, espardenyer, fuster, teixidor de lli, ferrer, corder, boter, mariner, patró de barca, forner, serraller, sastre, negociant, candeler de cera, apotecari, sabater, rajoler, carreter, pastor i cirurgià (penseu que la referència d'aquest ofici és del 27 de març de 1628, quan faltava encara més d'un segle pel naixement d'Antoni de Gimbernat, un dels primers cirurgians com cal; serien barbers, ofici que no anomena la relació precedent, encarregats de posar sangoneres i realitzar 'operacions'). Sí, alguns resten encara, però observeu quants han desaparegut... Avui ja no hi ha esparters, espardenyers, teixidors de lli, corders, boters, candelers de cera ni carreters. I, dels que queden, com han canviat les formes de treball! Si els cambrilencs d'aquell temps aixequessin el cap i veiessin els tractors llaurant els nostres camps, els fusters amb màquines que ho fan gairebé tot, les barques amb motors potentíssims, i les maquinetes que cenyeixen soles, les `apotecaries' plenes d'específics i amb els pots i els morters arraconats com peces de museu...

En el llibre de capbreus de la nostra vila es recullen moltes dades interessants, fets i detalls que fan referència a la vida comunitària cambrilenca dels segles XIV al XVIII

Altres motius de curiositat recollits en el mateix llibre són les dates dels pagaments dels censals (en Dret Civil, l'obligació que té una persona de pagar indefinidament una pensió anual a una altra i als seus successors, en virtut d'un capital rebut per qui la contrau, essent aquesta obligació redimible per qui n'és titular). En les nostres temps, en què la lletra de canvi, els talons i tota mena d'efecte bancari són el nostre pa de cada dia, ens resulten estranys els vells sistemes de pagament, naturalment tots fets amb moneda contant i sonant. En una època en què la religió predominava en tots els fets de la vida, recollim de l'esmentat llibre com, en fixar les dates dels pagaments dels censals, en lloc d'anomenar els mesos corresponents es valen del nom de les festes religioses més significatives que s'esqueien en les mensualitats de referència; així, veiem com assenyalen diades de Sant Vicenç (gener), Carnestoltes o Cinquagesma (febrer), Santa Maria de Març (Anunciació), Pasqua (abril), Sant Joan (juny), Santa Maria Magdalena (juliol), Sant Miquel (setembre), 'Omnium Sanctorum' (Tots Sants, primer de novembre, segurament per octubre), Sant Andreu (novembre) i Nadal (desembre).

Avui no creiem que es paguin censals, però per sort o dissort nostra no necessitem pas saber el sant que s'acosta per pagar les lletres acceptades per fer front al pagament de les mil i una coses que comprem a terminis. Gairebé que, com cada dia hi ha el sant corresponent, hi ha família que també cada dia té preparada la corresponent lletra. I d'aquest mal viure, "libera nos, Domine"...

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques