Estampes cambrilenques / Agost 1977

Durant la primavera passada i l'estiu present i tanmateix a hores 'perdudes', ens hem entretingut a escorcollar i investigar l'Arxiu Parroquial de Santa Maria, la nombrosa i valuosa col·lecció de documents i llibres manuscrits del qual va ser respectada de la cremada general del 36. Gràcies a Déu, avui podem disposar d'aquesta documentació, part viva de la història i de la cultura del nostre poble. I entre la important col·lecció d'aquests llibres ens hem fixat en el de la Santa Visita Pastoral, curiós volum que reflecteix no solament la vida de la parròquia, sinó també l'estat del temple i el seu contingut i molt clarament també quins eren i com eren els costums dels temps a mida que s'escolaven els segles.

Potser hauria estat millor que primer hagués parlat del llibre en general, amb tota la seva càrrega de dades i de dates, del fet històric i religiós de la nostra vila. Tot i això, com que estem a les portes de la celebració de les festes de la Mare de Déu del Camí, la magna diada mariana que inclou la més autèntica professió de fe del nostre cambrilenquisme (i tots sabeu com m'agrada d'escriure de la Mare de Déu del Camí en aquests dies), he començat, com si diguéssim, la casa per la teulada i, abans d'escriure sobre el llibre en general, hi farem una espigolada de dades sobre la imatge i l'ermita de la Mare de Déu del Camí.

El llibre de la Santa Visita Pastoral és un curiós volum que reflecteix no solament la vida de la parròquia, sinó també l'estat del temple i el seu contingut i molt clarament també quins eren i com eren els costums dels temps a mida que s'escolaven els segles

Comença el llibre l'any 1696 amb la visita que va fer a la parròquia, el 6 de desembre, el senyor arquebisbe fra Josep Llinàs, i en el text explicatiu de la Visita, en parlar de la Mare de Déu, ens diu que: "... las Coronas de la Mare de Déu i del Niño són de plata i dita Mare de Déu té una palma de plata sobredorada." Remarca que existeix una confraria sota l'advocació de la Mare de Déu del Camí i que en la sagristia hi ha un calze de plata sobredaurada amb la seva patena, tres casulles de domàs blanc, una de tafetà groc i blanc, una altra de fosca de tafetà blau, tres amits de tela i un missal, unes tovalles de tela i tres llànties. Se'ns diu també que hi havia tres altars: el de Sant Josep, el de la Mare de Déu dels Desemparats i el dels Sants Apòstols. Segurament, el temple no estaria en massa bones condicions (recordem que encara es tractava de l'ermita vella, no pas de l'església actual, les obres de la qual no es començarien fins el segle següent) i així veiem que es fa constar que "hi plou y al paviment faltan moltas rajolas" i "mana als Jurats que dins dos mesos fassen acomodar la taulada i així mateix lo paviment" i també que "fassen reparar las parets ab guix blanch". Unes notes marginals diuen que: "Se repararen les parets i se va acomodar tot."

En una visita feta anys després pel canonge Hipòlit Puig, visitador general per Seu vacant (5 de febrer de 1712), troben que en parlar de l'altar del Sant Crist de la parròquia ens diu que: "... en dita Capella avem trobat collocada la Santíssima Imatge de la Mare de Déu del Camí per ocasió que se esta fabricant una Iglesia nova en sa propia casa o hermita del Camí", i en parlar de l'altar del Santíssim Nom de Jesús, diu que: "... en dita Capella avem trobat collocada la Imatge del Sant Christo que per aver collocada a Maria SSma. del Camí en sa Capella esta fora de la sua propria."

Les obres del santuari actual estaven en marxa i no acabarien fins el 1783, però, durant tot el temps que varen durar els treballs (quasi tot el segle XVIII), la imatge de la Mare de Déu no estigué sempre en la parròquia. I així, en la primera de les dues Visites Pastorals que va fer a Cambrils l'arquebisbe Pere de Copons (24 de novembre de 1732 i 3 de juny de 1738) veiem que ordena al senyor rector que faci posar pels administradors de l'ermita de Nostra Senyora del Camí la imatge de Crist senyor nostre a l'altar; a més, fa referència a altres altars i d'ells diu: "... posant igualment Ara en el Altar de Sant Joseph, mudaran el Sant Christo, enterrant en el Cementiri el que vuy si troba per indevot." Posa normes per tal que l'"obtentor de la Capellania en el Altar Major fundada, no pot en alguns dies cumplir promptament en la Celebració de la Missa en la hora de exir el Sol serralada per el fundador, per ocupar els Beneficiats los Ornaments y voler ells dir Missa. Essent just el que dits Beneficiats no embaracen al obtentor de dita Capellania la celebració de dita Missa quotidiana al exir el Sol: Ordenám y manám, al Reverent Rector y Comunitat, el que zelen ab tot cuydado el que ningun dels Beneficiats, ni altre qualsevol sacerdot de qualsevol estat y condició que sía embarace la celebració de dita Missa en la expressada hora: la qual deixaran libera al obtentor de dita Capellania". Queda, doncs, clar que en l'església vella de la Mare de Déu del Camí es deia cada dia missa a la sortida del sol.

Diu també l'acta de la Visita de l'arquebisbe Copons que comentem que: "Y tenint entés que dita Capella era antiguament Parrochia y que se hauria unit a la present Iglesia; no havent pogut constarnos de esta unió para continuar en la present Nostra Visita esta noticia per lo esdevenidor: Ordenám y manám al Reverent Rector el que fasse tota diligencia per si pot encontrarse el tal Acte de Unió, donantnosne avís..." És la primera vegada que llegim que l'ermita hagués estat parròquia.

Ens parla també de les rendes que l'ermita tenia "...resultants dels Arrendaments, ço es: del joch de Pilota, del Hort, de la fasina del Ayguardent, del Cup y Celler, de las tres pletas de Moltons y de la Casa...". Amb totes aquestes rendes i amb els donatius que anirien arribant s'aniria construint l'església actual.

I acaba l'apartat dedicat a l'ermita manant, entre altres coses: "que fassen fer una Casulla de seda blanca ab flors y guarnida ab galó de Or, per les festivitats de Nostra Señora". És tota una preocupació per l'esplendor del culte a la Mare de Déu del Camí, preocupació que s'ha vingut donant sempre en el curs dels segles.

Ens cal fer constar que entre les cometes s'ha respectat l'ortografia i la grafia catalanes en què estan redactats els documents.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques