Estampes cambrilenques

EL CANONGE FOIX, IMPULSOR DE LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU SANTUARI DEL CAMÍ (I) / Agost 1980

En la diada més representativa, diria jo, del calendari festiu cambrilenc, he mantingut, dins les possibilitats que m'ha permès la collita de detalls que sobre la història i la tradició de l'advocació mariana del Camí hem pogut anar atresorant amb el pas dels anys, el costum d'aprofitar l'avinentesa de la festa per anar glossant en aquesta secció de la revista, que té la pretensió de mantenir viva la flama del nostre més pur cambrilenquisme, fets i dades referits a la imatge o al santuari de Santa Maria del Camí. Quan aquest exemplar de la revista arribarà a les vostres mans estaran a punt d'encetar-se els actes festius en honor de la Mare de Déu: és per això que, una vegada més, ens plau de tocar, encara que d'una manera una mica indirecta, el tema de la Mare de Déu del Camí.

Andreu Foix és la persona que va fer possible o, almenys, que va anar al davant en la idea i en el finançament de l'obra, del santuari de la Mare de Déu del Camí

D'aquí poc temps, l'any 1983, se celebrarà el segon centenari de la conclusió de les obres del santuari on actualment venerem la imatge de la Mare de Déu del Camí, de l'església nova del Camí, com deien els nostres avantpassats del segle XVIII. Sempre he pensat que resultaria apassionant saber alguna cosa com era l'antic o els antics temples, perquè hi ha la possibilitat que n'hagués hagut més d'un, on en l'antigor era venerada la Mare de Déu, de tan remota història a Cambrils, però de la qual tants pocs detalls concrets en coneixem amb certesa.

No obstant això, deixarem avui d'ocupar-nos de les imatges (és també segur que n'hi ha hagut més d'una) i dels temps antics per parlar una mica d'aquest santuari que ara tenim i, més concretament encara, de la persona que el va fer possible o, almenys, que va anar al davant en la idea i en el finançament de l'obra, importantíssima com es pot deduir només observant la gran mola de l'edifici religiós i els seus annexos.

Aquesta persona no és altra que l'il·lustre cambrilenc Andreu Foix. Potser el fet que jo nasqués en el carrer que a Cambrils porta el seu nom des de les darreries del segle passat m'ha esperonat a ocupar-me en saber qui era aquest home i què havia fet perquè la vila li retés homenatge. Aquesta preocupació m'ha costat molts sacrificis i he de reconèixer que els resultats han estat molt migrats, perquè ha quedat poca constància documental de la seva vida i de les seves activitats.

Ens va proporcionar la primera notícia el no menys il·lustre cambrilenc senyor Serra i Dalmau quan, copiant-ho del "Llibre de Deliberacions" de l'Arxiu Municipal de la vila, ens diu que el dia 22 de febrer de l'any 1723 es va reunir "a so de campana" el batlle i els regidors amb el rector de la parròquia i amb el claver i el receptor, membres de la Junta de la fàbrica de l'església nova de la Mare de Déu del Camí; el rector els va llegir una carta del canonge de la Seu de Barcelona, Antoni Sayol i Cuarteroni, en què els donava la nova de la mort del canonge ardiaca d'aquella Seu, Andreu Foix, fill de Cambrils, i del que havia deixat en el seu testament.

Hem de dir en primer lloc que, encara que no s'han fet les degudes comprovacions sobre l'assumpte, creiem que aquesta dada de la mort del canonge Foix és equivocada, ja que, en investigacions fetes per mi mateix als Arxius Diocesà de Barcelona i Capitular de l'Església Catedral de la Ciutat Comtal, en diferents llibres consultats apareix que la mort del canonge es va produir el dia 20 de juny, essent enterrat el dia primer de juliol. De totes maneres, és fàcil de comprendre que aquesta divergència de quatre mesos en una data, segons procedeixi d'una o altra front d'informació, tampoc té massa transcendència, encara que no té per què ser-hi; és només una curiositat, com pot ser-ho també la relació de les despeses del seu enterrament, que és una altra de les coses intranscendents que vam aconseguir d'esbrinar en les consultes fetes als esmentats arxius barcelonins. Precisament per la seva curiositat anem a transcriure aquesta nota de despeses:

"Tinc rebuts jo infrascrit, del Dr. i Canonge Diego Fogueres, Charitater, quaranta lliures, tres sous i sis diners per tantes en tinc pagades per la sepultura de dit il·lustre senyor Andreu Foix, ço és:

Al Mestre de Capella i Cantors / 8 lliures
Als Monjos per los tocs / 5 lliures
Als Monjos per llevar i tornar el faristol / 5 sous
Al fuster per lo baul o caixa / 3 lliures
Al fuster per lo dit baul o caixa / 1 lliura 10 sous
Al fuster per parar i desparar el túmol / 5 lliures 10 sous
Al fosser per bateixos (portadors de la caixa) / 4 lliures
Al fosser per ports de cera i enterrar / 1 lliura 9 sous
Drets d'obre i campanes / 2 lliures 20 sous
A 8 beneficiats joves pels brandons / 1 lliura 12 sous
A 8 beneficiats ploradors (i) 3 dies / 1 lliura 4 sous
A 4 escolans per entonar l'antífona "In Paradissum" / 5 sous
? del dia de l'oferta i enterro / 2 lliures 16 sous
Diner de l'oferta en 2 i 3 dies / 1 lliu. 2 sous 6 din.
Per celebrant i assistents per 4 dies / 6 sous i 2 sous als assistents
per cada dia / 2 lliures
que junt fan 40 lliures, 3 sous i 6 diners.

En fe firmo el present rebut a Barcelona a 3 de juliol 1723 Francisco Ribera, pvre. Bosser de la Canonical."

EL CANONGE FOIX, IMPULSOR DE LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU SANTUARI DEL CAMÍ (II) / Setembre 1980

Segueixen dos rebuts, un d'un industrial cerer de Barcelona per les despeses de cera i un altre del procurador de l'Hospital de la Misericòrdia, la gent del qual, acollida al benèfic establiment, seria l'encarregada de portar el llum en l'enterrament. Diuen així: "Tinc rebut jo infrascrit de dit Canonge Fogueres, cincuanta tres lliures, set sous i cinc diners i són pel gasto de 12 ciris d'una lliura, 8 brandons de 8 lliures, 40 ciris per lo túmul, junts tots els sobredits de pes 83 lliures: 24 atxes grogues de pes 733 lliures; 428 candeles de beneficiat de pes 28 lliures, tot cera groga la lliura i ha servit per la tras dita sepultura, com a part del compte entregat, en fe, firmo lo present rebut a Barcelona a 8 de Juliol 1723. Josep Ratart, candeler de cera.

I l'altre: "Tinc rebut jo infrascrit com a Procurador de l'Hospital de Misericòrdia, contra de la procura atras calendada de dit Canonge Fogueres sis lliures per los ports dels convens i atxes de la sobredita sepultura, en Barcelona a 21 de Juliol 1723. Martí Berenguer."

Naturalment, tot el que hem dit és només a títol de curiositat. El que importa és el que va fer Andreu Foix. Sabem tan poca cosa que, pràcticament, desconeixem del tot allò que es refereix a la seva infància i a la seva joventut i tot el que podem dir són deduccions i conjectures. És de suposar que sortiria molt jove de Cambrils; ja capellà?, o ja va estudiar a Barcelona?

La primera cosa que sabem del cert és que va prendre possessió d'una canongia a la Seu de Barcelona l'any 1675 i que, per tant, va ser canonge d'aquell Capítol catedralici la no petita bagatel·la de quaranta-vuit anys, fins la seva mort l'any 1723. Podem també deduir que alguna vegada vindria a Cambrils, encara que el viatge de Barcelona a Cambrils, en aquella època a cavall dels segles XVII-XVIII, estigués prenyat de dificultats. Malgrat que tindria algun encarregat o majordom, la cura dels interessos que tenia a Cambrils així li ho aconsellaria, encara que fos de lluny en lluny. A aquesta deducció també hi ajuda el fet que en els llibres vells de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria es troben encàrrecs de misses fets pel canonge Foix en sufragi de l'ànima dels seus pares.

És evident que el prebendat Foix era una persona rica o, almenys, el que vulgarment es diu molt arreglada; la fastuositat del seu enterrament n'és una bona prova. Les seves rendes havien servit per començar a aixecar el santuari que encara avui és orgull de Cambrils i del qual sembla que el propi Foix fou l'iniciador. Per tota una sèrie de detalls, sembla que podem ben bé creure que la cripta actual era el temple anterior al majestuós santuari actual que, possiblement, resultaria petit o insuficient per acollir la gent que hi anava; pot ser també que la idea de construir un temple gran i magnífic fos fruit simplement de l'amor i de la devoció dels cambrilencs en el sentit de voler fer un obsequi esplèndid i digne a la Mare de Déu del Camí.

El cas és que quan Andreu Foix va morir feia ja uns vint anys que duraven les obres de l'església nova del Camí (sembla que van començar el 1704). I aquest benemèrit fill de Cambrils deixà en el seu testament l'hostal i "todos los bienes y rentas que tenía en esta Villa" amb la finalitat que "todo lo que producirán cada año sus bienes sirva para acabar la iglesia nueva de la Virgen del Camí que él empezó...", i que una vegada acabada l'obra del temple es reservés el convenient per a les reparacions necessàries i per proveir la sagristia d'ornaments sagrats. Afegia el testament que, després d'aquestes previsions referides al nou temple de la Mare de Déu del Camí, el que quedés es destinés a "enseñar la letra a los niños y niñas de esta Villa y su playa" i que de tot es donés el degut compte a l'arquebisbe de Tarragona. El testament afegia que deixava "sus casas y todo cuanto poseía en Barcelona" a algú que havia de tenir cura de posar en marxa un "establecimiento o casa de enseñanza de niñas dirigido por monjas en una de las casas de Barcelona". Sembla que queda clar que l'ardiaca de Barcelona necessàriament havia de ser un home ric, si jutgem la cosa amb els ulls posats en aquestes esplèndides disposicions testamentàries.

El mateix "Llibre de Deliberacions" afegeix que uns dies després de la seva mort es va celebrar un solemne funeral "doble i general", al qual "ha asistido casi toda la población" i que després de la cerimònia es va prendre possessió de la "Casa Posada, huerto, casas... y viva" que havia deixat en el seu testament el canonge Foix.

Naturalment, no tota l'obra de l'ermita es va cobrir amb les deixes d'en Foix, ja que ens consta com la gent va treballar-hi a obra de vila i que els mariners portaren la pedra necessària amb les seves barques. De diners, també en deurien sortir d'altres butxaques, però, tot i això, el gest del canonge Foix ha passat a la nostra història com una mostra exemplar de generositat i despreniment vers la Mare de Déu del Camí i d'un innegable i ferm amor a Cambrils.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques