Atemp
Cambrils commemora les víctimes en el cinquè aniversari dels atemptats terroristes amb un acte sobri i emotiu
En l'ofrena floral hi han participat les diferents autoritats, els representants dels cossos de seguretat, del sector sanitari i de les confessions religioses (CONTÉ GALERIA FOTOGRÀFICA)
Cambrils ha recordat aquest matí l'atemptat gihadista que va sacsejar el municipi la matinada del 18 d'agost del 2017, ara fa cinc anys. El Memorial de la Pau de davant del Club Nàutic, zona zero de l'atemptat, ha sigut l'escenari d'un acte commemoratiu a les víctimes dels fets que ha comptat amb una gran presència institucional. L'homenatge "Cambrils per la pau" ha transcorregut sense cap polèmica, a diferència del que es va celebrar ahir a les Rambles de Barcelona, i ha tingut un gran component emotiu, marcat pel minut de silenci guardat just al començament.
L'únic discurs polític l'ha ofert l'alcalde de Cambrils, Oliver Klein, qui ha demanat que "actes com aquest serveixin per prevenir l'odi, el terrorisme, la guerra i la desraó" i que també era un "acte de solidaritat i acompanyament a les víctimes perquè el seu dolor és un dolor compartit". Klein ha volgut agrair als cossos de seguretat que fan possible "que fets com aquests no es repeteixin més" i ha tancat el seu parlament enviant "un missatge de pau que s'imposi a la rancúnia i al dolor".
Després de la interpretació del Cant dels ocells per part dels violoncelistes Olga Prats i Jesús Valls, s'ha dut a terme una ofrena de roses blanques al memorial commemoratiu. L'han iniciat les víctimes dels atemptats i els seus familiars, entre els quals hi havia el marit de la saragossana Ana María Suárez, l'única víctima mortal de l'atemptat de Cambrils. A continuació, múltiples representants polítics i representants de la Policia Local de Cambrils, dels Mossos d'Esquadra, de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Bombers i del sector sanitari s'han acostat a fer la seva ofrena floral.
Nombrosa presència institucional i representants de diferents confessions religioses
Entre ells hi havia la delegada del Govern a Catalunya, Maria Eugènia Gay; la consellera d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat, Tània Verge; la delegada territorial de la Generalitat a Tarragona, Teresa Pallarès; el president de les Corts d'Aragó, José Javier Sada i la tinent d'alcalde i la regidora delegada de víctimes de terrorisme de l'Ajuntament de Saragossa, Patricia Cavero. També hi han participat els alcaldes de Ripoll, Jordi Munell; i Alcanar, Joan Roig; així com diversos diputats al Parlament català, senadors i la cònsol general del Marroc a Tarragona, Lleida i Aragó, Saloua Bichri.
Per últim, ha sigut el torn dels representants de diferents confessions religioses. En aquest cas, han protagonitzat l'ofrena l'arquebisbe de Tarragona, els rectors de la parròquia de Santa Maria i Sant Pere, l'imam de la Mesquita de Cambrils i el pastor de l'Assemblea Bíblica del Camp de Tarragona. L'homenatge ha acabat amb la interpretació de l'Himne d'Europa al violoncel, mentre la pubilla, la damisel·la i l'hereu infantils de Cambrils feien enlairar globus blancs en representació de tots els infants cambrilencs i d'arreu que volen la pau. Després dels 25 minuts de durada de l'acte, s'ha permès l'entrada al recinte tancat a tothom qui volgués fer la seva ofrena. Desenes de persones que havien estat presenciant la cerimònia des de fora s'han acostat llavors al memorial.
"Les víctimes de Cambrils se senten víctimes de segona"
En finalitzar l'homenatge, Maria Teresa Mariné, qui hi ha assistit en representació de les víctimes i de l'Associació 11-M Afectados por el Terrorismo, ha declarat que les víctimes de Cambrils "se senten desemparades, indignades i víctimes de segona". Així mateix, ha qualificat com a "vergonyós i molt poc ètic" els fets ocorreguts a l'acte commemoratiu de Barcelona, on es va interrompre el minut de silenci. En la mateixa línia, Oliver Klein ha manifestat que "quan hi ha un acte que està dedicat a unes víctimes i que vol tenir un missatge, no es pot esborrar amb qualsevol altra reivindicació". Pel que fa als homenatges, Klein considera que "com a societat és bo que ho fem anualment, i cada cinc anys fer un recordatori encara més important pot ser interessant".