No fa tants anys que el Parc del Pescador, a més de ser un espai verd neuràlgic a Cambrils, era també la residència de nombrosos animals, els quals habitaven a les gàbies situades en aquest recinte. Tots aquests animals van abandonar finalment el recinte l'estiu del 1997, ara fa 25 anys, de manera que els diferents habitacles van quedar buits i el parc va encetar una nova etapa.

Els micos aranya, el mandril, el pelicà i altres espècies ja s'havien retirat al maig del 1991

Els darrers animals en desallotjar el Parc del Pescador van ser la coneguda ossa Olga, la guineu, els galls dindis, les oques i els ànecs. Tots ells van ser traslladats a la Protectora d'Animals de Reus el 7 de juliol del 1997, mentre que una població de coloms encara va poblar una de les gàbies del parc durant unes setmanes. Tanmateix, l'assumpte de les espècies residents al Parc del Pescador es remunta al maig de l'any 1991, quan es van retirar del parc els micos aranya, el mandril, el pelicà, la cigonya i els alcatrassos que en aquell moment també hi vivien. En aquest cas, va ser una decisió del Jutjat número 4 de Primera Instància i Instrucció de Reus, ja que tots aquests animals estaven catalogats com a espècies protegides. Així, els funcionaris del Servei d'Inspecció de Duanes els van traslladar llavors a centres de recollida i recuperació.

Per la seva banda, el GEPEC (Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp), durant els anys 1985-1986, ja havia presentat un seguit de denúncies davant la Direcció General  del Medi Natural de la Generalitat per la tinença d'espècies protegides al parc del Pescador. La Generalitat, per la seva part, va respondre que l'acolliment d'espècies animals al parc era il·legal i prometia fer-se càrrec de les espècies protegides per dur-les a centres de recuperació especialitzats.

L'Ajuntament de Cambrils va estar acusat de contraban d'animals per disposar de l'ossa Olga

Tot i això, l'ossa Olga va quedar engabiada al parc durant forces anys més. A causa d'això, l'alcalde i el secretari de l'Ajuntament de Cambrils d'aleshores van haver de comparèixer davant el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Reus per respondre a l'acusació de contraban d'animals. La qüestió se centrava en la manca de documentació que pogués acreditar la procedència dels animals, la qual cosa incomplia la normativa CITES (Convenció Internacional del Tràfic d'Espècies Salvatges). Segons es va poder saber llavors, gairebé la totalitat dels animals que durant molts anys van habitar al Parc del Pescador provenien de donacions particulars. 

Cal apuntar que, anys enrere, a la dècada dels 70, en una de les gàbies del parc hi va haver fins i tot una lleona, sembla ser que procedent de la donació d'un circ.

El partit municipal ACI defensava la construcció d'un zoo al Pinaret per mantenir els animals 

D'aquesta manera, l'afer va tornar a ser un tema de debat el maig del 1997, quan es parlava de la retirada definitiva de totes les bèsties. El partit Alternativa Cambrilenca Independent (ACI) va presentar una moció al ple de l'Ajuntament sol·licitant que els animals es quedessin a Cambrils, acompanyada de mil signatures de suport entre la població. El grup municipal demanava que s'adeqüés un espai al Pinaret, el qual en aquell moment encara no tenia la funció de parc que té ara, perquè hi poguessin residir aquestes espècies. ACI defensava que, tot i que era necessari que l'ossa abandonés el Parc del Pescador, Cambrils requeria un parc zoològic amb animals vius que pogués ser visitat pels centres educatius, així com també seria un atractiu turístic. El partit argumentava que la Protectora d'Animals de Reus no estava en condicions d'acollir aquests animals, i que per això eren necessàries unes instal·lacions dignes noves. Aquesta moció no va ser aprovada pel ple cambrilenc, de manera que la campanya de l'ACI no va tirar endavant. 

Amb el Parc del Pescador ja sense espècies el juliol del 1997, es va anunciar que a finals d'estiu començarien unes obres per remodelar el recinte i retirar-hi els habitacles dels animals que durant tants anys van caracteritzar el parc.