El passeig Jaume I de Salou va acollir, ahir a la tarda, la cinquena Passejada per la República, una edició en la que es recuperava el format de Passejada i es deixava enrere el format estàtic dels dos darrers anys de la pandèmia. La Passejada va aplegar poc més d’un centenar de persones, una xifra força allunyada d’aquell miler de persones que van participar en l’edició de l’any 2018 però que des de l'organització, la Plataforma per la Democràcia i la Llibertat de Cambrils, Salou i Vila-seca, es posava en valor atenent a les circumstàncies, el no comptar amb el suport dels partits polítics i, també, el fet de tenir present el que significa fer la Passejada a Salou en ple agost.

El recorregut de la Passejada va ser força diferent, en aquesta ocasió l’inici es va fer des de la font lluminosa i el final va ser al costat del monument de Jaume I. La Passejada estava encapçalada per una gran pancarta amb la paraula Independència seguida d’una estelada gegant i d'un grup de percussió. Un gran dispositiu policial, format per Mossos i Policia Local de Salou, van custodiar la manifestació i, també, van formar el cordó de separació entre els contramanifestants, una vintena de persones que amb banderes espanyoles s’havien situat darrera del monument.

Quan la Passejada va arribar a la zona dels parlaments es va produir l’intercanvi d’eslògans entre un bàndol i l’altre. Els crits de “No nos engañan, Catalunya es España” d’un costat eren contrarestats pel de “Fora feixistes dels nostres barris”, de l’altre. També van ressonar amb força els crits d’Independència.

Parlaments a càrrec d'advocats de Juristes de Catalunya i Advocats Voluntaris 1 d'Octubre

La tanda de parlaments va comptar amb la participació de Teresa Rosell, de Juristes per la República, i de Carles Ferrer, dels Advocats Voluntaris 1 d’Octubre. Teresa Rosell va lligar el seu parlament amb el concepte d’Espanya que cridava la gent que just tenia al darrera. Rosell va considerar que “d’Espanyes n’hi ha moltes” i en va concretar tres, “l’Espanya que respecte els drets humans, que és respectuosa, solidària, educada, culta, que escolta l’adversari” i que amb aquesta Espanya, “ens hi entendríem”. Però, va dir, hi ha una segona Espanya, “com aquesta que tenim aquí”, referint-se al grup de contramanifestants, “que ha construït la idea de que és una espècia humana superior que pot trepitjar, que pot menystenir i menysprear un poble, negar la seva cultura i la seva llengua, aquella que creu que s’han d’espanyolitzar els nens catalans. Per ells només hi ha una cultura i una llegua, la qual ens volen imposar i anul·lar la nostra. No saben argumentar perquè pensen així, tampoc saben perquè no volen la independència de Catalunya, només tenen un senzill argument, la “unidad de España”. No volen que marxem, ens volen sotmesos a ells”. La tercera Espanya, segons l’advocada, és la de la guerra bruta de l’estat, “aquesta cinquena Passejada és filla de la guerra bruta de l’Estat”, una guerra bruta “que va néixer per frenar l’independentisme” i que encara “no ha paït l’1 d’Octubre”.

Carles Ferrer, per la seva banda, va repassar la tasca feta pel grup d’Advocats voluntaris 1 d’Octubre representant molts dels encausats del nostre territori. La tasca dels advocats ha estat molt reeixida tot i que també va repassar les nombroses denúncies que han fet cap a actuacions fetes per policia, guàrdia civil, enaltiment de la violència policial,... i que han estat totes desestimades.

4.200 persones represaliades a Catalunya des de l’1 d’Octubre

El manifest de la Passejada va ser llegit per dues dones, una de Cambrils i l’altre de Salou. En el manifest s’assenyalava que la repressió de l'estat espanyol no s’ha aturat en cap moment, “a la Passejada de l’estiu de l’any passat vàrem denunciar que la repressió afectava a 3.300 persones. Avui, al 2022, el treball de diferents entitats i organitzacions que lluiten pels drets humans a nivell nacional i internacional, ens confirmen que la repressió afecta ja a 4.200 persones a Catalunya”. El manifesta afegia que “avui a Catalunya tenim 1.369 víctimes de la brutalitat policial o agressions de l’extrema dreta que han requerit assistència mèdica, 1.432 persones investigades en procediments penals, 1.200 afectats per procediments administratius i comptables, 65 víctimes de l’espionatge polític de l’anomenat Catalangate i per si això no fos suficient, els aparells de l’estat s’infiltren en les organitzacions juvenils vulnerant els drets fonamentals a la intimitat i d’associació”.

El manifest també assenyalava l’estat espanyol com a “dèbil” ja que “la repressió no és altre cosa que un signe de la seva feblesa. És dèbil com ho són les seves institucions perquè no tenen res a de nou a oferir a Catalunya i molt poca cosa a la resta dels pobles del territori espanyol i perquè sempre ofereix solucions mirant el passat, mai mirant cap el futur. Espanya, dins dels indicadors internacionals, ja no és considerada una “democràcia plena” sinó una “democràcia defectuosa” pel fet de la degradació del poder judicial espanyol i la incapacitat de donar resposta a la qüestió catalana”.

El manifesta acabava dient que “contra la repressió no hi ha més antídot que la unitat d’acció i la persistència en la mobilització fins a la consecució del nostre objectiu final: la independència” i afegia que “és hora que els interessos sectorials o partidistes es supeditin a aquest objectiu final. La lluita és difícil, posar contra les cordes un estat no és fàcil, però ja ho hem fet, ho sabem fer i ho tornarem a fer”. El manifest es va tancar amb els crits de Visca la terra i Visca Catalunya Lliure. Quan ja s’havia donat per acabat l’acte va ser l’activista Jordi Pesarrodona, exregidor d’ERC a Sant Joan de Vilatorrada i una de les persones represaliades l’1 d’Octubre, qui va exhortar la gent a no defallir i a seguir amb la mobilització permanent.