Estampes Cambrilenques

Article publicat a Revista Cambrils el mes d'agost de 1982

La Mare de Déu del Camí i la seva ermita

Agost 1982 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005

Per Josep Salceda (1923-2011)

Estampes cambrilenques / Agost 1982


Són molts els anys que, a l'entorn d'aquesta data sempre entranyable del 8 de setembre, ens plau d'escriure quelcom que es refereixi al santuari, a la imatge de la Mare de Déu del Camí o a alguna de les circumstàncies que envolten l'un o l'altra. Precisament és per això mateix que em costa molt d'ésser original i de dir quelcom que sigui realment inèdit sobre aquest tema. S'haurien de fer estudis profunds sobre aquestes qüestions (i crec que valdria la pena de realitzar-los), ja que tot i sabent-se moltes coses i coneixent-se molts detalls històrics sobre el temple i sobre la imatge que atresora, resten encara per esbrinar moltes dades que ara ignorem, algunes de les quals, potser, quedaran per sempre desconegudes en mancar les fonts d'informació adequades.

Qüestions per esbrinar són, per exemple: Quantes són les esglésies que a Cambrils han estat dedicades a la Mare de Déu del Camí i en quines èpoques? Han estat sempre al mateix lloc que ara? Quantes imatges han estat "la Mare de Déu del Camí" a través dels temps? Com eren i de quines èpoques? Què se'n va fer, de les imatges antigues?

Hi ha d'haver hagut diverses esglésies, construïdes en diferents èpoques, dedicades a la Mare de Déu del Camí

Aquestes set incògnites, i segurament moltes altres que ara no se m'acudeixen, necessitarien una resposta si es volgués fer un estudi equilibrat, complet, fiable i verídic del fet que comporta la presència d'una imatge, d'un temple i d'una devoció mariana dels quals tenim referència des de la primera meitat del segle XIII, però amb llacunes molt importants entremig, que impedeixen el coneixement continuat del fil històric d'una realitat que és intrínsecament consubstancial amb el mateix poble de Cambrils, ja que des de la seva fundació sabem del cert que han anat aparellats el nom de la vila i el de la Mare de Déu, sota l'advocació del Camí.

De fet, les preguntes que comporten les llacunes adduïdes són totes vàlides en ordre que obeeixen plantejaments d'unes realitats que coneixem inicialment i fins i tot substancialment, però de les quals ignorem detalls que ens són imprescindibles a l'hora de conèixer fil per randa la història del Camí.

Quantes esglésies ha tingut la Mare de Déu del Camí? Sabem que l'actual va ser construïda durant tot el segle XVIII. Queda clar, doncs, que abans n'hi havia hagut una altra. La Mare de Déu va ser trobada, se'ns diu, per sobre la meitat del segle XII, quan a Cambrils hi havia encara poquetes cases, o potser cap, o cases isolades com a masos, quan feia molts pocs anys que Ramon Berenguer IV havia concedit als seus repobladors la carta de població. Llavors segurament es construiria una capelleta, que quasi podem estar segurs que no és la que va arribar fins a principis del segle XVIII, quan va començar la construcció del temple actual. Difícilment hauria durat tants segles, i una capella insignificant tampoc hauria estat objecte de la preocupació dels reis de la Corona catalanoaragonesa, ja que, de la devoció per la Mare de Déu del Camí, ens en parla el rei Pere III el Cerimoniós en la seva famosa, per a nosaltres els cambrilencs, lletra de 1365. Hi ha d'haver hagut, doncs, diverses esglésies, construïdes en diferents èpoques, dedicades a la Mare de Déu del Camí.

La imatge de què molts però cada vegada menys cambrilencs tenim record, i de la qual queda només un preuat tros de la testa, és l'escultura gòtica que va ser trossejada l'estiu de 1936

Han estat successivament edificades al mateix lloc de l'actual? És cosa que no sabem. Estudiant la cripta, que està ben conservada després de la neteja i de les obres que van fer-s'hi fa uns quants anys, sembla que hi ha força probabilitats que fos l'antic temple, sobre el qual va construir-se l'actual església monumental durant el segle XVIII. Conformen aquesta suposició la seva forma de creu llatina, la capella frontal on, fins que van realitzar-se aquestes obres de què parlàvem, encara es conservava la taula d'obra de l'altar per celebrar la missa, els nivells dels terrenys exteriors i d'altres detalls. Que més aviat hi havia hagut alguna capella al mateix lloc o en algun altre indret? No ho sabem. De quina època és exactament la cripta? Convindria que un bon tècnic fes un raonat informe que donés llum on fins ara hi ha hagut ombra espessa.

I les imatges? La imatge de què molts però cada vegada menys cambrilencs tenim record, i de la qual queda només un preuat tros de la testa, és la que va ser trossejada l'estiu de 1936. Era una magnífica escultura gòtica que podria remuntar-se com a màxim al segle XII. Era aquesta la imatge primitiva? No ho creiem versemblant, entre altres raons pel seu volum inusual, poc d'acord amb les mides corrents en les imatges de les característiques de les verges trobades. Com era possible amagar una imatge tan monumental? A més, si es va amagar davant els perills de la invasió sarraïna, és que la imatge ja existia i, per tant, havia d'ésser d'època anterior. Potser visigòtica? Encara que és aventurat, si busquéssim la lògica com a resposta podria potser ser així. I llavors, amb els anys, on hauria anat a parar la imatge primitiva? S'hauria destruït? La formació dels museus és posterior als temps de què parlàvem, i és dubtós que anés a parar allí. Abans de la guerra, en una cantonera de la façana lateral del santuari hi havia una petita imatge de pedra de la Mare de Déu, que es va destruir l'any 36; hi cap la possibilitat que fos aquella la Mare de Déu del Camí antiga?

Són uns interrogants que ens hem plantejat moltes vegades i que seria molt interessant que algun dia, si és possible, tot i que ho veiem molt difícil, poguessin tenir una resposta certa. Llavors podria quedar completa la història de la Mare de Déu del Camí i la del seu santuari que, ara com ara, resten incompletes. Tindrem un dia el goig de veure-ho? Déu ho vulgui!

 


Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques

Comenta aquest article