Estampes cambrilenques / Agost 1985

És costum que en les proximitats de la festa de la Mare de Déu del Camí escrivim quelcom de relacionat amb la història del santuari o de la imatge de la patrona de Cambrils. Certament, el tema és força explotat, però sempre hi ha quelcom de què parlar.

Encara que l'any passat, en el programa oficial de les festes de setembre, ja esmentàvem "les obres de consolidació de la teulada del temple que urgeix restaurar" i dèiem que es tenia "la idea de tancar amb vidrieres artístiques les portes i el finestral central de la façana principal, no podrà ser, de moment, perquè en fer-se la insta•ació elèctrica es va veure que convenia més l'arranjament de la teulada i en la preparació tècnica d'aquest projecte s'està treballant.

Quan sigui l'hora de la veritat, s'explicarà amb detall l'envergadura i el cost de les obres; per realitzar-les tots hi haurem de posar el nostre gra de sorra."

I l'hora de la veritat ja ha arribat. La preparació tècnica s'ha realitzat, s'ha fet el projecte i s'han confeccionat els pressupostos que, en xifres rodones, s'acosten molt al milió i mig de pessetes. I, com dèiem més amunt, cal fer un esforç entre tots perquè l'obra pugui realitzar-se plenament i a satisfacció de tothom i perquè la integritat i seguretat del santuari resti fermament restablerta durant molt de temps. Cal estar atents a les normes que amb motiu de la Festa Major es donaran per tal d'arreplegar els diners necessaris i ser generosos, fins i tot sacrificats, com ho van ser els nostres avantpassats quan, amb tota esplendor, basada en un esforç gegantí, van aixecar a Santa Maria del Camí aquest "Santuari sumptuós", com diem en el Goig.

Però, com que en aquestes mateixes pàgines trobareu altres escrits que us parlaran d'aquest tema, jo, per tal d'ambientar-ho, us parlaré de les altres ocasions en què les teulades de l'ermita s'han hagut de refer per diferents circumstàncies.

Deuria fer, més o menys, un segle que les obres de construcció del santuari s'havien acabat i ja es va veure la necessitat de fer una repassada a les teulades del temple. Era l'any 1870 i l'obra va costar 3.449 rals i 14 maravedisos. Per tal de recollir aquesta quantitat diuen els cronistes de l'època que "es va implorar la caritat dels fidels, i es va formar una junta que anà passant per les cases del veïnat, tot recollint el que bonament hom els lliurava". La cosa va anar bé i es va cobrir el pressupost, ja que es van recollir 3.546 rals i set maravedisos.

L'estiu de 1939, durant quasi dos mesos van treballar quasi tots els paletes del poble i molta gent, d'alguna manera, va col·laborar treballant 'a obra de vila' en la reconstrucció de la teulada de l'ermita

El 1913, precisament a la vigília de la festa de la Mare de Déu del Camí, va planar sobre Cambrils una gran tempesta amb un impressionant aparat de llamps i trons. Un llamp va caure sobre el cimbori del temple, va fer-hi un gran forat i va afectar també la teulada de la part esquerra que recau sobre la sagristia, l'arranjament de la qual va costar 456,85 pessetes. Diuen les cròniques que l'import de les despeses ... es va cobrir ... amb una subscripció pública".

Després, l'any 1936, va venir la guerra; cap a la seva meitat, especialment a causa dels metrallaments dels avions 'nacionals', la teulada del santuari va quedar poc menys que desfeta, de manera que, l'any 1939, una de les primeres mesures que calgué adoptar fou la de fer la teulada pràcticament nova. L'estiu d'aquell any, durant quasi dos mesos hi van treballar quasi tots els paletes del poble i molta gent, d'alguna manera, va col·laborar-hi treballant 'a obra de vila'. El seu import va ser de 17.369,95 pessetes, encara que amb aquests diners es va pagar també alguna altra obra que va haver de realitzar-se amb caire d'urgència. Per cobrir aquest pressupost, certament alt en aquells temps de misèria, derivada dels estralls de la guerra, es va haver de concertar un crèdit de deu mil pessetes amb el Banc d'Espanya, que el va concedir, i la resta es va anar recollint a base de donatius dels fidels.

Ara estem, doncs, davant d'una nova versió del problema. El temps no perdona i la fusta s'ha fet vella i s'ha podrit; cal canviar-la per altres materials més sòlids i més d'acord amb el moment que vivim. I també, com en les anteriors ocasions, la subscripció popular i els donatius seran els que faran possible la realització de les obres, per a les quals es compta també, cal dir-ho, amb una bona aportació de la Diputació Provincial i una altra de l'Ajuntament de la vila. La resta, però, haurà de ser fruit de l'esforç collectiu.

Si els nostres avis van saber fer molt, no podem dubtar que els cambrilencs de la generació de 1985 sabrem fer el que calgui per mantenir el santuari, del qual tots ens sentim cofois, en unes condicions òptimes.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques