Estampes cambrilenques / Agost 1986

I diem una vegada més perquè en altres ocasions hem parlat, en diferents aspectes, dels nostres carrers. L'acord de la Comissió de Govern del municipi del dia 8 de juliol passat ens obliga a fer-ho un cop més. En l'acta d'aquesta sessió llegim: "En base a la proposta de les Comissions de Turisme i Festes, Governació i Obres, signada en data 20-8-85, la qual fotocòpia s'adjunta, aquesta Comissió proposa:

lr.— Que el carrer General Casas Morà, passi a anomenar-se Passeig Lluís Companys.

2n.— Que el carrer Gimbernat Ballvé, passi a anomenar-se Francesc Macià.

3r.— Que la cruïlla compresa entre els carrers Rambla de Jaume I, carrer Ramon Llull, plaça Creu de la Missió, carrer País Basc i carrer Colón, s'anomeni Plaça de la Constitució.

4t.— Així mateix es proposa tenir en compte els noms dels carrers Gimbernat Ballvé i General Casas Morà, a l'hora de donar noms als nous carrers que sortiran del Càmping Cambrils (Cañellas)." I això, a mi i a molta gent del poble, no ens ha agradat i, a més, potser abans cal fer algunes consideracions sobre el tema.

A les urbanitzacions han donat moltes vegades un nom als carrers capriciós o destinat a donar glòria als mateixos promotors o a honorar familiars, amics o capdavanters de les empreses

A Cambrils, per les circumstàncies que tots coneixem prou bé, hi ha hagut darrerament una vertadera explosió urbanística. Han sorgit eixamples del nucli urbà originari per tots quatre costats i urbanitzacions arreu del terme i d'una manera especial a tot el llarg de la costa; tot això comporta la creació de dotzenes i dotzenes de nous .carrers, carrerons i avingudes, i arreu hi ha de tot com en una casa bona. I, naturalment, per un elemental criteri d'organització i de prestació de serveis, a cada carrer s'ha hagut de donar un nom.

Als eixamples de la població, dominats pràcticament i directa per l'Ajuntament, no hi ha hagut massa problemes, les coses s'han fet amb bastant equilibri i els noms han estat posats en raó a honorar persones, fets o circumstàncies relacionats amb la vila, més o menys directament, i, entre d'altres, a fomentar la relació fraterna amb les poblacions properes i amb altres més o menys allunyades, especialment en correspondència amb les que, per la seva part, havien donat el nom de Cambrils a alguna de les seves vies urbanes.

Quant a les urbanitzacions, la cosa canvia. Aquestes, promogudes i realitzades en la seva pràctica totalitat per grups financers o empreses immobiliàries, amb poca o nul·la vinculació amb Cambrils, i també en la seva quasi totalitat amb l'única idea de fer diners, han planificat també els seus carrers i, per aquelles raons d'utilitat pràctica i organitzativa, els han donat també un nom, no sempre, però sí moltes vegades, capriciós o destinat a donar glòria als mateixos promotors o a honorar familiars, amics o capdavanters de les empreses, més de quatre vegades, per acabar-ho d'adobar, estrangers.

O, si més no, prescindint de l'autoritat municipal i amb molta despreocupació i poca imaginació, donant als carrers noms que ja figuraven en la llista dels carrers urbans o en els d'altres urbanitzacions. Per això, en un moment donat, hi havia a Cambrils dos o tres carrers Reus, dos o tres carrers Barcelona, tants Mars, Pins, Olivers i coses per l'estil. Darrerament, em consta que algunes d'aquestes irregularitats s'han arreglat, però tinc a mà la "Guia Urbana de Cambrils", editada no fa pas massa anys, i en la qual encara figuren un carrer a Cambrils i una avinguda a Vilafortuny dedicats a Fortuny, i dos carrers dedicats al Monestir de Poblet, un a Mar-Cambrils i l'altre al sector del Prat d'en Forés.

Ara moltes d'aquestes urbanitzacions, o potser totes, han passat ja directament a l'Ajuntament, que ha encarregat a algú de posar al dia molts embolics relacionats amb la nomenclatura local.

Però això s'ha fet sense un estudi aprofundint sobre a qui convenia dedicar un carrer. I tenim de tot; aquí, noms relacionats amb els vaixells: des de la proa fins al pal major; allà, amb la flora, amb tota l'extensió possible. I tot això sense pensar que encara hi ha molts cambrilencs amb mèrits més que suficients per tenir el seu nom en una placa de carrer i als quals es veu que encara no ha arribat el torn.

I és precisament aquí on volia arribar. Ja sé que la frase bíblica que ningú no és profeta a la seva terra no ha perdut encara actualitat i dissortadament potser no la perdrà mai, però d'això a aguantar que Cambrils tingui un carrer dedicat a Calderón de la Barca hi ha un abisme. No es pot negar que va ser un gran clàssic de la literatura i un extraordinari dramaturg, que representa la culminació del barroc i de la 'comedia' espanyola, però per a nosaltres representa també l'opressió pel fet provat que va participar en la campanya contra Catalunya el 1640, fent costat a les forces invasores com a assetjant; es diu també (això ja no és tan comprovat, però ho asseguren molts comentaristes d'aquella guerra de tan mal record per a Cambrils) que va ser l'autor de la cèlebre frase: "Cambrils, i campo de demonios!, hasta las hierbas se rebelan contra mi culo", dita amb enuig quan va anar a fer certes necessitats fisiològiques en un camp on hi havia moltes ortigues.

Per mi, la gent de Cambrils són per damunt de tot. Que Serra i Dalmau no es pot comparar amb Calderón de la Barca, bé, però el primer era de Cambrils. Que Fabra i Ribas no es pot comparar amb Simón Bolívar, bé, però el primer estava molt lligar a Cambrils. Jo crec que pel sol fet que una persona hagi destacat pel seu treball a favor de Cambril o que per l'alçada del seu nom en qualsevol activitat hagi fet lluir el nom de la vila, ha de ser el primer en rebre el petit homenatge que el seu nom sigui gravat en una placa. Altrament, la nostra postura és la d'un poble desagraït.

Quan fa uns anys es van canviar els pocs noms dels carrers dedicats a polítics o militars de signe franquista, la comissió que va encarregar-se'n va tenir una especial cura de substituir-los per noms que no tinguessin una implicació política del signe que fos. Ara s'ha tornat a caure en el mateix. I amb tots els meus respectes per les figures històriques dels presidents Macià i Companys, crec que mai haurien d'haver substituït amb els seus noms els dels cambrilencs que els portaven. Com a mal menor, s'haurien d'haver donat a carrers nous.

Cambrils té un deute pendent amb il·lustres fills de la vila o amb persones molt vinculades a Cambrils i que d'alguna manera li han fet palesa la seva estima: Gené i Torrents, missioner i sociòleg; Serra i Dalmau, escriptor i historiador; Vidal i Gimbernat, advocat, sociòleg i destacat eclesiàstic; Fabra i Ribas, escriptor i cooperativista de renom internacional; l'Andreu Boix, economista i escriptor, i potser d'altres que en aquest moment no recordo, mereixen prou bé de tenir un carrer a Cambrils, que en té de dedicats a tot i a tothom, menys a molts dels seus fills. Com sempre, estic disposat a explicar a qui ho necessiti els mèrits d'aquestes persones fins ara mancades d'aquest homenatge tan senzill com és el de dedicar-los un carrer. Tant de bo, aviat es pugui 'desfacer el entuerto'.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques