Avui, 31 d'agost, es compleixen 10 anys del tancament de la residència de gent gran Montemar. Aleshores es va anunciar el seu tancament "temporal" després que la Generalitat obrís un expedient al Grup BBS –empresa responsable de la seva gestió–. En aquell moment, els 81 avis residents van haver de ser traslladats a d'altres centres propers. A nivell laboral, l'empresa es va veure obligada a fer un ERE per extinció. A la residència, situada al Vial del Cavet, hi treballaven un total de 45 persones. A partir d'aquí, i amb el pas dels anys, l'edifici –que havia estat seu d'una residència per a la gent gran– va viure tot tipus de successos: el saqueig i el vandalisme; es van tapiar els accessos, l'edifici va ser ocupat, es va incendiar i, finalment, va ser enderrocat.

L'edifici queda en estat d'abandó i l'Ajuntament tapia els accessos

Gairebé dos anys després del seu tancament i que l'edifici quedés en un estat d'abandó, el juny de 2014 s'anunciava que l'Ajuntament prendria mesures per evitar els nombrosos actes de vandalisme que patia l'immoble. L'edifici va ser saquejat, a nivell del material i del mobiliari que havia quedat a l'interior, i va patir nombroses destrosses. A més, el malestar dels veïns de Vilafortuny va quedar palès arrel que patissin amenaces per part d'algunes persones que entraven al seu interior per emportar-se tot el que trobaven. Així doncs, el juliol de 2014, el consistori duia a terme els treballs per tapiar tots el accessos a l'antiga residència. Es van tancar els dos accessos generals situats als extrems de l'edifici i totes les obertures que donaven al pati. A partir d'aleshores, l'edifici va romandre tancat amb el conseqüent procés de degradació.

Ocupació de l'edifici amb l'anomenat projecte "Edifici Dignitat"

Quatre anys després, a meitats de juny de 2018, l'edifici de l'antiga residència Montemar era ocupat per un grup de persones que va posar en marxa l'anomenat projecte "Edifici Dignitat". Aquest grup, fins i tot, va posar en marxa una pàgina web on s'explicava que, "es realitzaran diferents treballs de condicionament per atendre les necessitats de llar de gairebé 50 famílies amb menors i un centenar de persones amb desarrelament social. Tot plegat donarà una solució habitacional i un allotjament temporal per a persones desnonades, famílies amb fills, joves sense recursos econòmics i persones que no tinguin possibilitats d'accedir a un habitatge". Per dur a terme aquesta reforma es va activar una recaptació a través d'un crowfunding de la plataforma Teaming (1 euro al mes) o bé comprant una samarreta. Els ocupants també van penjar una pancarta a l'exterior de l'edifici anunciant la seva ocupació. Tot plegat va provocar l'alarma entre el veïnat que va convocar diferents concentracions. Al capdavant d'aquesta ocupació es va significar l'activista Jorge Fernández, un dels impulsors del Moviment del 15-M, a Madrid, d'on procedia.

Concentracions veïnals en contra de l'ocupació

En els dies següents, la successió de reaccions va ser constant. Per un costat, l'Ajuntament va demanar a la propietat que presentessin una denúncia "per tal de poder actuar policialment i amb una ordre judicial". Per altra banda, també hi va haver grups com el CDR Cambrils que es van posicionar a favor del projecte "Edifici Dignitat". El 27 de juny es produïa la primera concentració dels veïns de Vilafortuny en contra de l'ocupació de l'edifici, mentre que a nivell polític, la situació també es feia palesa al plenari amb l'aprovació d'una moció per crear un protocol d'actuació en casos d'ocupació il·legal –a proposta de Ciutadans i el PP–. Uns dies després, a principis de juliol, es va convocar una nova concentració veïnal.

La Plataforma d'Afectats BB Serveis projecta el documental "Pactos de silencio"

El 12 de juliol de 2018 tenia lloc un altre episodi en tot aquest culebrot. La Plataforma d'Afectats BB Serveis va projectava, al Casal Municipal de la Gent Gran, el documental "Pactos de silencio" –de Toni Navarro–. Es tractava d'un documental sobre l'estafa comesa per l'empresa BB Serveis d'uns 35 milions d'euros de diners públics destinats a persones dependents i que va deixar 750 avis sense residència. Part d'aquesta estafa va succeir a la residència Montemar de Cambrils, així com al centre comercial Port Halley de Vila-seca i a l'Ajuntament de Tarragona. De fet, el cas va ser conegut com Operació Port Halley. Segons van explicar en aquell acte, el 'modus operandi' dels detinguts era el següent: creaven empreses franquiciades per tot Espanya –que controlaven des de Barcelona– i es presentaven a concursos públics per aconseguir l'adjudicació dels serveis a persones grans a diferents ajuntaments i comunitats autònomes. Una vegada havien aconseguien els contractes, es desentenien de les seves obligacions i deixaven de pagar els impostos, les nòmines dels treballadors i creaven ERO falsos. En total van guanyar uns 90 concursos públics arreu de l'Estat. De fet, l'empresa BB Serveis oferia el servei amb el cost més baix i s'enduia l'adjudicació.

Aquell mateix dia, 12 de juliol, es va dur a terme una nova concentració. Aleshores, uns 200 veïns van fer una cadena humana al voltant de l'edifici –en la tercera setmana de mobilitzacions–.

Jorge Fernández, impulsor de l'ocupació, inicia una vaga de fam

El mes d'agost de 2018 es va encetar amb més notícies relacionades amb tot plegat. L'impulsor del projecte de l'Edifici Dignitat, Jorge Fernández, va començar una vaga de fam davant l'Ajuntament. El motiu era exigir que "fos reconegut com a veí –amb el seu empadronament– i que es restablissin l'accés als serveis bàsics, llum i aigua" que havien estat tallats a l'edifici.

Uns dies després, el 9 d'agost, prop d'una cinquantena de persones van participar en una nova manifestació organitzada pels veïns de Vilafortuny per mostrar la seva disconformitat amb les ocupacions que patia el barri.

Desallotjament del "Campament Dignitat" a la plaça de l'Ajuntament

Un mes després de l'inici de la seva vaga de fam, el diumenge 2 de setembre al matí, la Policia Local desallotjava l'anomenat «Campament Dignitat» que havia muntat l'activista –Jorge Fernández– al costat de la Casa de la Vila. El permís que l'activista havia sol·licitat per instal·lar el seu campament reivindicatiu a la plaça de l'Ajuntament finalitzava el divendres 31 d'agost a les 00.00 hores de la nit. La nit de divendres, la Policia Local li va fer arribar una notificació conforme no se li ampliava el permís per seguir acampat i que tenia 24 hores per retirar el campament. Després d'això, l'activista i el seu grup de suport van fer una crida a través de les xarxes socials per tal que la gent acudís el dissabte a les 23 hores de la nit a la plaça de l'Ajuntament davant d'un possible desallotjament. S'hi van aplegar més d'una vintena de persones. Després d'una nit de calma tensa, poc abans de les set del matí de diumenge, agents de la Policia Local –acompanyats de membres de la brigada municipal– acudien per desmuntar el campament i endur-se el diferent mobiliari instal·lat.

Jorge Fernández deixa la vaga de fam

El 14 de setembre, l'activista Jorge Fernández, deixava la seva vaga de fam un cop se li va concedir l'empadronament a Cambrils, la seva principal reivindicació. Fernández va estar 44 dies en vaga de fam i en els darrers dies va patir un notable empitjorament de la seva salut.

Espectacular incendi a l'edifici

El següent gran episodi de tot aquesta història va ser l'espectacular incendi que va patir l'edifici de l'antiga residència, el 28 de febrer de 2019 a la tarda. El foc es va originar a la planta baixa, a la zona on s'havia habilitat amb sofàs i material divers. El foc i el fum es van estendre fins els pisos superiors pel costat de l'edifici que fa cantonada amb l'avinguda de Mas Clariana. Per sort, en el moment d'iniciar-se el foc no hi havia cap dels residents habituals a les dependències. Jorge Fernández, la persona va ocupar l'edifici, va manifestar a revistacambrils.cat que sospitava que el foc havia estat intencionat per part d'algú que hauria entrat a l'edifici per algun dels laterals i hauria calat foc en aquesta zona on hi havia més material acumulat. Fernández explicava que, aleshores, dins l'edifici hi estan vivint quatre persones i que s'havien cremat gran part de les seves pertinences, sofàs i, també, joguets recaptats en una campanya solidària.

L'Ajuntament torna a precintar l'edifici per motius de seguretat

Un parell de setmanes després de l'incendi, l'Ajuntament precintava l'edifici "per motius de seguretat, salubritat i habitabilitat" i ordenava la propietat que tapiés els accessos "per la situació de perill existent". El dia de l'incendi, Jorge Fernández, ja no va poder dormir a dins i es va passar la nit al ras. L'Ajuntament li va oferir allotjament però Jorge Fernández el va rebutjar. L'endemà, 1 de març, va voler entrar a l'edifici i finalment, va ser detingut per agents de la Policia Local i portat a comissaria. El 2 de març va començar una vaga d'inanició al costat de l'Ajuntament que va haver d'aturar sis dies després per motius de salut.

S'enderroca l'edifici

El darrer i definitiu episodi d'aquesta truculenta història va tenir lloc el 22 de maig de 2019 amb els treballs d'enderroc de l'edifici. Poc abans, l'antiga residència va ser adquirida pel grup Blasi, propietaris del càmping Cambrils Park, del càmping Sangulí i del complex esportiu de Salou, al vial de Cavet. Des d'aleshores, els terrenys es van tancar amb unes tanques metàl·liques però no s'hi ha construït res de nou.