Estampes cambrilenques / Agost 1994

Aquest mes, com el mes passat, la temàtica marxa una mica del que s’acostuma a tractar en aquesta pàgina, que és habitual a la Revista, pràcticament des dels seus inicis: la història local, els costums, la manera de ser i de viure la nostra gent o de fets esporàdics que han marcat la vida cambrilenca. Ni el fet casteller novet de trinca, ni el Festival Internacional de Música amb aquests vint anys de vida formen encara part de la vella història de la vila, però convé de parlar-ne perquè hi ha el Festival, déu-n’hi-do.

La música a Cambrils, i d’això sí que n’hem parlat altres vegades, té un solatge esplèndid de molts anys. Bandes de música, orquestres i orquestrines, alguns cops de força nomenada, cors parroquials, cors d’entitats, cors esporàdics com per a les caramelles i d’altres elements configuratius del que pot ser l’ampli ventall de manifestacions musicals, sempre s’han donat a Cambrils amb més o menys intensitat. També la música tradicional com poden ser les gralles, els balls folklòrics i fins i tot la guitarra acompanyant han tingut vida històricament a la nostra vila, al llarg del temps.

Tot això, però, avui podem dir que s’ha estabilitzat en unes entitats que, amb esforç, vetllen per una continuïtat i un constant millorament de la música en els seus més variats aspectes: des de la música folk amb el grup Traüt de Tarí fins a l’Escola Municipal de Música, passant per la Coral Verge del Camí, els grallers, la Capella Polifònica i potser d’altres, fins a arribar a l’Associació del Festival Internacional de Música de Cambrils, que aquest any compleix el seu vintè aniversari. Meritòria certament és l’actuació d’aquestes entitats dins el món cultural de Cambrils i cal remarcar-ne una doble tasca: la de preparació i la de projecció. Per damunt de tots aquells elements musicals que esmentàvem més amunt, muntats moltes vegades sobre un aprenentatge memoritzador, tenim avui vertaderes i sòlides bases tècniques que faciliten i a la vegada enriqueixen el bagatge cultural i científic, dins el seu camp, d’aquells que per afecció o professionalment es dediquen a ensenyar o interpretar música i els donen una preparació adient i consolidada. A la vegada i precisament amb aquest bagatge s’augmenta cada dia el prestigi musical de Cambrils, que cada vegada més estén el seu radi d’influència en amplitud que sobrepassa en molt les fronteres del país.

Avui, però, volíem referir-nos més concretament al que és i representa el Festival Internacional de Música per a Cambrils i la seva trajectòria. Aquesta darrera, com totes les coses d’aquest món, ha sofert alts i baixos, unes vegades ha estat més brillant i unes altres més apagada, però el conjunt cal reconèixer que ha estat, no solament molt positiu, sinó fins i tot excel·lent. El Festival també és, cal adonar-se’n, un esdeveniment anyal que dona a conèixer el nom de Cambrils, dins i fora del país, que el prestigia i aporta a la nostra vila un relleu excepcional si tenim en compte que el Festival de Cambrils és un dels més antics dins la seva especialitat i avui és tingut per un dels tres o quatre festivals musicals més importants de Catalunya.

Mercès al Festival, Cambrils ha pogut viure i gaudir d’unes vetllades musicals del tot extraordinàries, considerant que en les seves diverses edicions han passat per l’auditori conjunts orquestrals, cors i solistes d’una categoria excepcional i que mai no hauria estat possible de poder fruir-ne, a Cambrils, és clar, de no haver nascut el Festival i de no haver col·laborat en el seu desenvolupament un grup de persones, més aviat reduït, però voluntariós i amb una gran càrrega d’optimisme i il·lusió, a la vegada que d’esforç, sacrifici i perseverant tenacitat, entre les quals és obligat d’esmentar la figura del seu fundador, l’Àngel Recasens. També amb els de l’empenta inicial cal comptar-hi la Coral Verge del Camí, dirigents i membres que, des del primer dia, sempre ha col·laborat en l’organització i desenvolupament del Festival i força vegades en la mateixa programació, interpretant obres d’una gran dificultat i no menys impacte.

Mercès al Festival, Cambrils ha pogut viure i gaudir d’unes vetllades musicals del tot extraordinàries, considerant que en les seves diverses edicions han passat per l’auditori conjunts orquestrals, cors i solistes d’una categoria excepcional i que mai no hauria estat possible de poder fruir-ne, a Cambrils, és clar, de no haver nascut el Festival

Tampoc a l’hora de valorar cooperacions importants podem oblidar l’empenta decisiva del senyor Salvador Samà i Coll, marquès de Marianao, que des del primer moment va facilitar que la majoria dels concerts es poguessin fer als jardins del Parc, recinte meravellós i molt suggeridor, i a més va prestar el suport necessari i entusiasta a la iniciativa, suport que, a la seva mort, va continuar donant el seu germà Jaume, comte de Solterra, i ara encara continua oferint l’actual propietari del bell recinte, Alfons de Fontcuberta i Samà, també comte de Solterra i marquès de Marianao i nebot dels anteriors.
Aquesta «estampa» no vol ser una crònica, ni vol fer una relació exhaustiva dels vint anys de Festival, sinó només valorar la importància del Festival de Cambrils i encoratjar i donar ànims per a la seva continuïtat. Però, tot i això, és convenient recordar alguns dels valors més rellevants que hem pogut, més que veure, escoltar, en el curs d’aquests vint anys transcorreguts des del 1974, any de l’inici del Festival. Grans orquestres europees i americanes i prestigiosos grups de cambra s’han deixat sentir les nits del Festival i entre els solistes, a part de notables personalitats estrangeres, hem pogut escoltar els tenors Josep Carreras i Pedro Lavirgen, el gran guitarrista Narciso Yepes i la incomparable Montserrat Caballé.

Capítol a part es mereix la Coral Verge del Camí que, a més de col·laborar en l’organització, alguns anys ha pres part activa en el programa, posant a contribució del Festival interpretacions difícils i compromeses de les quals sempre n’ha sortit amb una gran dignitat. Entre les que han fet més impacte i més han merescut el reconeixement i les ovacions del públic recordem la «Cantata» d’Antonio Caldara, «Magnificat» d’Antonio Vivaldi, «El Messies» de Händel (fragments), «Carmina Burana» de Carl Orff, «Vespere solemne de confessore» de Mozart, «El fuego» de Mateu Fletxa i altres obres no menys importants.

Quan aquest número de la Revista veurà la llum ja s’haurà clausurat el Festival d’enguany, que s’ha desenvolupat amb força èxit, potser com mai, fins al moment d’escriure aquestes ratlles. La programació commemorativa d’aquest vintè aniversari s’ha procurat que fos extraordinària, tant per la diversitat dels elements que comportava el programa com per la seva categoria artística i també per l’acollida del públic que, en algunes de les nits del Festival, ha superat amb escreix l’assistència mitjana d’anys anteriors.

Aquest èxit ens satisfà i el nostre desig és el de la continuïtat ascendent. El Festival Internacional de Música, que és una brillant conquesta del Cambrils actiu i modern d’avui, serveix per augmentar el prestigi i el nivell cultural i artístic de la vila i també per oferir amb garanties quelcom més que sol, platja i bon menjar, que res d’això és dolent, però no ho és tot, als nostres visitants.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques