Article publicat a Revista Cambrils el mes de setembre de 1957
La devoció a la Mare de Déu del Camí a través dels segles
Setembre 1957 / La secció «Estampes Cambrilenques» elaborada per Josep Salceda es va publicar a Revista Cambrils des del setembre de 1953 fins el maig de 2005
Estampes cambrilenques / Setembre 1957
Des que el 1953, precisament el setembre, aparegué la nostra revista, hem volgut, expressament, que tots els anys per aquestes dates la nostra habitual secció històrica tractés d'alguna cosa relacionada amb el santuari o amb la imatge de Nostra Senyora del Camí, sota la protecció amorosa de la qual encomanàrem la revista "Cambrils" des del primer moment.
Fidels a aquest costum quasi tradicional, enguany parlem dels llegats, beneficis i capellanies donades pels devots de Santa Maria del Camí, amb els quals enriquiren el santuari i donaren esplendor al culte a la sagrada imatge.
Els primers llegats testamentaris a la Mare de Déu del Camí de què tenim notícia foren fets per Matena, muller de Guillem, d'Alcover, el 8 de maig de 1247; el de Sança, vídua de Guillem Rosa, de Blancafort, el 4 de setembre de 1254; i el de Guillermina, vídua de Galceran Pineda, l'l d'octubre de 1287. El pare Camús també parla d'un cert benefici fundat pel gloriós monarca, Jaume I, concedit per aquestes dates (meitat del segle XIII). El fet que els esmentats atorgants no siguin cambrilencs és una prova incontrastable que des de fa set segles no només ja existia el santuari del Camí, sinó que ja era conegudíssim i famós, tal com ho corrobora la intervenció real en la magnificència del santuari.
En el segle XIV fou Alegret Taudell qui instituí el benefici de Nostra Senyora del Camí en sufragi de la seva cunyada Sibil·la; Guillem Abad fundà el de l'Esperit Sant; Guillermina (anotem, per als nostres lectors, l'ús freqüentíssim que es feia en aquell temps del nom Guillem, nom tan absolutament desusat avui dia que dubtem que hi hagi algú que se'n digui, a Cambrils), muller de Joan Teixell, fundà el de Santa Anna, el 31 d'agost de 1391; Josep Ferré i Codina, senyor de les baronies de Canyelles, el de Sant Jordi i Santa Caterina; el Dr. Francesc Peyrí, el de Sant Antoni i Sant Francesc.
Pel que fa a les capellanies, al segle XIV van ser fundades la de Sant Bartolomé pel noble cavaller de Puigvert, el 17 de juliol de 1348, i una altra per Berenguela, vídua d'Abad. D'aquestes dates (1365), n'és, també, el famós document expedit pel rei Pere III d'Aragó confirmant els emoluments concedits al capellà del santuari, document que ja vam reproduir en la nostra revista de setembre de 1953.
Hem estudiat, mitjançant dades històriques, un aspecte de la devoció a la Mare de Déu del Camí, profundament arrelada en els cambrilencs i profundament estesa per Catalunya en els segles XIII i XIV. Si examinem atentament una miqueta (potser algun dia ho farem) l'avenç d'aquesta devoció arreu dels següents segles ens adonarem que, evidentment, no és gens menyspreable res pecte de la que hom demostrà en els primers segles del mil•enni que s'acaba. I avui, la generació actual no és l'excepció d'aquell amor i d'aquella esperança que en la Mare de Déu posaren els nostres avantpassats.
Jo invito l'amable lector que en un 8 de setembre qualsevol vingui al nostre bell santuari i s'hi estigui unes hores; podrà veure com milers de cambrilencs, naturals o d'adopció, desfilen ininterrompudament per besar la santa imatge i com centenars de ciris s'encenen, símbol d'una fe que mai no es podrà apagar, en els peus de la Mare de Déu que, per a nosaltres, abraça tota la dolçor i l'amor de la més tendra de les mares.