El batlle del ball parlat Vileros i Mariners ja ho va anunciar a l'inici de la representació, la "purga cambrilenca" acabava de començar. Les quatre parelles mixtes vilero-marineres amb el mossèn, el batlle i el guàrdia civil van fer un repàs exhaustiu als temes informatius d'àmbit local dels darrers mesos amb referències, també, als grans temes internacionals. Tot ben amanit per la sàtira i, aquesta vegada, farcit de números musicals amb una versió del Ay Mamá de Rigoberta Bandini, una referència als Miserables o bé fent una particular adaptació del talent show televisiu de TV3, Eufòria. El públic va respondre, hi havia ganes de Vileros i Mariners, i va omplir de gom a gom el pati de la Torre del Llimó, el que podria ser, si res canvia, l'espai definitiu de la representació del ball parlat.

Cinc anys de Vileros i Mariners

Primer que tot, els personatges del ball parlat van agrair poder veure el públic sense les mascaretes. Les referències a la classe política van ser força continuades. A nivell local, les parelles del ball parlat van agrair el "detall" de l'alcalde Oliver Klein de fer la moció de censura tot just acabada la Festa Major de l'any passat. Es va fer un repàs de la composició de l'Ajuntament i les parelles van fer una porra de cara al nombre de llistes electorals que hi poden haver a les eleccions municipals d'aquest proper any. Tot seguit, va entrar en escena un nou personatge que s'havia lligat el Ramon, un dels dos mariners de l'obra, i que va substituir la seva dona vilera, la Camí. Aquí és on es va fer el primer número musical amb la cançó Ay Mamá amb una lletra personalitzada per a l'ocasió.

El repàs de temes locals va anar des del trasllat de la via i l'enderroc de l'antiga estació, la nau per a la brigada municipal, el nou edifici escolar del pati de la Salle a les obres de la Rambla de Jaume I. També es va esmentar la utilització del despatx municipal del PP per fer una votació de partit, la candidatura olímpica dels Pirineus, les quotes del castellà a l'ensenyament, la repressió cap els rapers Valtonyc i Pablo Hasel, el feixisme, la "visita" del rei emèrit a Sanxenxo, la guerra d'Ucraïna, la crisi dels refugiats. Al final i com ja és habitual, hi va haver una baralla entre les parelles que el batlle i el mossèn van haver d'aturar. Això va donar pas a una adaptació ben particular dels goigs de la Mare de Déu del Camí amb una escena final emulant la del musical Els Miserables. Després van venir els quatre números musicals fen referència al programa Eufòria, amb lletra pròpia i personalitzada fent referència als cinc anys del ball parlat, explicant la feina que suposa de fer el guió i assajar, una feina que comença el mes de juny i s'intensifica durant tot l'estiu amb assajos continuats. També van fer referència a continuar i al nou emplaçament. Les cançons triades van ser Tobogan, de Zoo; Com una lluna a l'aigua, de Txarango; Volcans, de Buhos i Vola amb mi, versionada per diferents grups entre ells Els Catarres.

Al final de la representació els personatges van fer un reconeixement a la seva companya Carme Pascual, la Camí de Vileros i Mariners, que aquest any havia tingut problemes de salut que en un moment donat li havien fet replantejar la seva participació a la representació d'enguany. Tal com ella mateixa va dir, s'havia readaptat el guió donant-li paper més eduït però deixant clara la voluntat que participés a l'obra. El públic va acomiadar la representació d'enguany amb un llarg aplaudiment.