Diada Nacional
Fina Mestres, parlament de la Diada: «Tenim història, arrels, identitat, cultura, llengua, però sobretot tenim el sentiment i l'orgull de ser catalans» (CONTÉ GALERIA FOTOGRÀFICA)
El parc del Pescador va acollir, ahir al migdia, l'acte institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya; els parlaments van anar a càrrec de l'alcalde i la cambrilenca Fina Mestres
El parc del Pescador va acollir, ahir al migdia, l'acte institucional amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Aquest es va obrir amb un torn de parlaments que va encetar l'alcalde, Oliver Klein. Segons va exposar: "per la Diada, el poble cambrilenc i el poble català s'atura i fa una reflexió sobre els fets històrics, però també sobre el present i sobre el futur. Evidentment, els cambrilencs i els catalans no som aliens al que passa al món i quan parlem de l'11 de setembre de 1714, també hi ha altres onze de setembre que han succeït a d'altres parts del món com el cop d'estat a Salvador Allende a Xile o l'atemptat contra les Torres Bessones a Nova York. La memòria col·lectiva s'ha de posar en valor i la manera com els catalans celebrem la Diada és un exemple de que d'una derrota –d'un fet desgraciat–, ens sabem refer. Celebrar l'11 de setembre també és una forma de recordar tots aquells que ens han precedit i de manifestar l'orgull de ser catalans. Cal treballar per ser un poble de consens; saber on hem d'anar i progressar positivament. També cal posar més en valor allò que ens uneix que allò que ens separa. La nostra societat és plural, diversa i respectuosa; a Cambrils hi vivim gent d'arreu en pau i harmonia i així volem continuar, però també hem de recordar els orígens i les arrels. Un país millor passa per municipis forts i competitius com Cambrils".
Tot seguit va donar pas a l'encarregada de fer el parlament de la Diada d'enguany, la cambrilenca Fina Mestres Ventura qui va definir com "una cambrilenca de tota la vida, una cambrilenca extrema". Abans de passar-li el torn de paraula, l'alcalde va fer un breu repàs de la seva trajectòria.
Fina Mestres: "Avui commemorem 'una derrota', però la podríem anomenar una 'derrota victoriosa' pel que fa al sentiment català"
En primer lloc, Fina Mestres va agrair que se l'hagués triat per fer el parlament institucional, "un gran repte, però també un gran orgull" va dir. Va seguir el seu parlament fent referència als fets històrics de 1714 i què van representar aquests fets per a la societat catalana. Mestres va fer esment que, al segle XVIII, el pensament va ser la clau per canviar el món i les figures de filòsofs com Rousseau, Voltaire, Hume o Locke van transformar la societat per trencar amb les estructures medievals; però tot i així les guerres i les revoltes van seguir sent un mitjà freqüent per tal d'aconseguir la llibertat dels pobles.
Sobre la data de l'11 de setembre, la cambrilenca va recordar que, "avui commemorem 'una derrota', però la podríem anomenar una 'derrota victoriosa' pel que fa al sentiment català, que malgrat el patiment que va suposar, no va impedir que els valors que té el poble català i un bon nombre de les persones que viuen a Catalunya, hagin perdut el sentiment d’arrelament a la nostra llengua, a les nostres tradicions i a la nostra cultura. Aquesta 'derrota amb victòria' va ser en part un revulsiu per convertir a Catalunya en el que ha esdevingut en el segle XXI: una Catalunya oberta al món".
"A Catalunya hi cabem tots i totes i no per això deixarem de ser el que som"
Fina Mestres va reivindicar "una Catalunya industrial, un poble obert al mar, una Catalunya integradora. A Catalunya hi cabem tots i totes i no per això deixarem de ser el que som. L’Onze de setembre no separa! Uneix. Per una derrota no es va perdre la identitat. En el transcurs dels segles l’hem aconseguit mantenir ferma i sense defallir. En l’actualitat, els governs han d’avançar en la igualtat entre dones i homes, en assolir la igualtat de sexes en qualsevol tipus de tasques. Per això és fonamental tenir consciència de país, deixar-nos de partidismes i de personalismes i avançar anant tots units cap a un mateix objectiu: Catalunya. I sobretot no hem d’oblidar el paper que ha tingut la dona en tot aquest procés, en tot aquest període de la història del nostre país".
"L’únic deure que tenim amb la història és tornar a escriure-la... Doncs fem-ho, però fem-ho bé"
En aquest punt, Mestres va citar Oscar Wilde per dir "l’únic deure que tenim amb la història és tornar a escriure-la... Doncs fem-ho, però fem-ho bé. Els catalans som ferms, coratjosos, tenaços per la nostra actitud perseverant davant els esdeveniments. I com diu un poema: Tenim història, Tenim arrels, Tenim identitat, Tenim cultura, Tenim una llengua, però sobretot Tenim el sentiment i l’orgull de ser CATALANS".
Per acabar va encalçar el símbol de la senyera dient: "emmirallem-nos en el nostre símbol nacional, la senyera, i en paraules de Joan Maragall deixeu-me que acabi dient: porteu-me alta i aixequeu-me dreta al damunt vostre i mirant sempre avant, i al vostre cor teniu-me estreta, que el vent és fort i Catalunya és gran".
Actuació de la Coral, dels Xiquets de Cambrils i ofrena floral
Després dels parlaments hi va haver una actuació de la Coral Verge del Camí que va cloure amb l'himne dels Segadors i els Xiquets de Cambrils van aixecar un pilar de quatre. Per cloure l'acte i, com a novetat d'enguany, es va fer una ofrena floral al monòlit de l'11 de setembre del parc. Les flors van anar a càrrec de l'Ajuntament de Cambrils –portades per l'alcalde i Fina Mestres– i tots els partits polítics amb representació al consistori cambrilenc, és a dir, l'NMC, Cs, el PP, el PSC, ERC i Junts per Cambrils. Les Dones Amunt també es van sumar a l'ofrena floral.
L’Apunt
Discurs íntegre de Fina Mestres Ventura amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya
En primer lloc, vull expressar el meu més sincer, profund i entusiasta agraïment a l’Ajuntament, l’haver-me proposat de fer aquest parlament institucional. Soc conscient que és un gran repte, però a la vegada també un gran orgull. Moltes gràcies, especialment al Sr. alcalde.
Avui commemorem l’11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya i, recurrentment, en discursos com el d’avui s’han repetit els fets succeïts en aquella data de 1714, per tant, són coneguts per moltes persones. Les institucions, els centres docents, els mitjans de comunicació, la població i a més la pròpia història s’han encarregat de fer-ne memòria històrica.
Però en el fons, què va representar aquest fet per a la nostra societat catalana que fins i tot va exposar-ne i arriscar-ne la vida?
A partir del S. XVIII la societat, en l’Europa del moment, va resoldre, després de quatre segles, que el pensament era la clau per canviar el món:
Rousseau, Voltaire, Hume, Locke, tants i tants filòsofs i científics varen transformar la societat trencant de soca-rel les estructures medievals per construir una societat més igualitària on hi tindríem lloc tots i totes, on hi cabria tothom.
Per arribar aquí es van haver de destruir molts clixés en les resistents estructures socials per tal de no perdre els seus privilegis, les seves prebendes.
Per això, les guerres i les revoltes foren un mitjà massa freqüent, malauradament encara no eradicat, per tal d’aconseguir que la llibertat i el dret fossin un fet comú per a tots. Aquest “mal instrument” (la guerra), persevera per resoldre els conflictes, però mai ho aconsegueix del tot. Una guerra no la guanya mai ningú, en realitat, tothom hi perd.
En la data d’avui commemorem “una derrota”, però la podríem anomenar una “derrota victoriosa” pel que fa al sentiment català, que malgrat el patiment que va suposar, no va impedir que els valors que té el poble català i un bon nombre de les persones que viuen a Catalunya, hagin perdut el sentiment d’arrelament a la nostra llengua, a les nostres tradicions i a la nostra cultura.
Aquesta “derrota amb victòria” va ser en part un revulsiu per convertir a Catalunya en el que ha esdevingut en el segle XXI: una Catalunya oberta al món.
Una Catalunya Industrial, amb idees pròpies de primer ordre coneguda i relacionada amb tota la comunitat internacional.
Catalunya és un poble obert al mar, a totes les identitats i cultures, acollidora i integradora, on el qui hi arriba s’hi identifica sense imposició. Qualsevol política que no ho mantingui, que no ho sostingui, erra en el seu intent. Catalunya no imposa, perquè coneix molt bé què és ésser rebutjada. És Catalunya la que sempre ha estat i vol integrar als que venen i així ho seguirà fent.
Amb tot aquest bagatge i amb un gran esperit de lluita, ha generat grans professionals: metges, científics, músics, poetes, pintors, artistes, escriptors, etc., els quals amb la seva expressió i obres han fet que la nostra petita societat sigui imprescindible en qualsevol marc social.
A Catalunya hi cabem tots i totes i no per això deixarem de ser el que som.
L’Onze de setembre no separa! Uneix. Per una derrota no es va perdre la identitat. En el transcurs dels segles l’hem aconseguit mantenir ferma i sense defallir.
D’Onze de Setembre n’hi ha hagut molts, uns més sorollosos i reivindicatius, amb la voluntat i la intenció de fer-nos escoltar i fer-nos sentir una part del món i d’altres més silenciosos. Portem un bagatge històric que ens fa molt forts.
Hem recuperat les nostres institucions, la nostra cultura, les nostres tradicions i també la nostra llengua, malgrat viure diferents intents per debilitar-les.
Els nostres clams no són res més que un prec als governants per tal que esmercin tots els seus esforços en defensar les realitats i necessitats del moment amb il·lusió, fermesa, respecte i responsabilitat, per tal de lliurar a les noves generacions una societat catalana més lliure, justa, culta, oberta, unida, amb menys pobresa i diferencies socials. Però Ull !!, això s’ha de fer amb un alt nivell de compromís i equilibri de forces, perquè com deia Voltaire: ”una justícia portada massa lluny, pot transformar-se en injustícia”.
En l’actualitat, els governs han d’avançar en la igualtat entre dones i homes, en assolir la igualtat de sexes en qualsevol tipus de tasques, reivindicar els diferents tipus de família, així com també les relacions socials, sense cap discriminació. Cal que ens portin a una Catalunya cada cop millor, tant des de la vessant econòmica, com de la cultural i social. Per això és fonamental tenir consciència de país, deixar-nos de partidismes i de personalismes i avançar anant tots units cap a un mateix objectiu: Catalunya.
I sobretot no hem d’oblidar el paper que ha tingut la dona en tot aquest procés, en tot aquest període de la història del nostre país. Les dones del 1714 van tenir un paper transcendental en el subministrament de recursos, guarint ferits, treballant als tallers i obradors dels homes absents, portant la terra, tenint cura de la família i també acompanyant les tropes, participant activament en la lluita armada o movent les armes subtils de l’espionatge i infiltrant-se en les files enemigues.
En el darrer segle, un dels canvis socials més destacats que hem viscut ha estat la plena participació de la dona en la vida econòmica, social, política i cultural. Un canvi imparable i imprescindible per al progrés democràtic i humà de l’estat del benestar i de la pròpia història.
Tal com va escriure Oscar Wilde: ”l’únic deure que tenim amb la història és tornar a escriure-la...”
Doncs fem-ho, però fem-ho bé. Els catalans som ferms, coratjosos, tenaços per la nostra actitud perseverant davant els esdeveniments. I com diu un poema:
Tenim història,
Tenim arrels,
Tenim identitat,
Tenim cultura,
Tenim una llengua,
Però sobretot
Tenim el sentiment
i l’orgull de ser CATALANS
Avui, tot recordant uns fets que van marcar la nostra història, fem-ho amb entusiasme i tal com deia l’any 1840, Sir John Robert Seeley “La història és el passat de la política, i la política el present de la història”. Doncs bé, aprofitem-la!
Amb el cor obert, la nostra generació no pot condemnar les generacions futures amb les lleis actuals. Cal que els hi donem les eines i l’exemple perquè facin les seves, perquè construeixin el seu futur i una Catalunya millor.
I tal com deia un Vers de Pere Quart:
“Una esperança desfeta.
Una recança infinita,
i una pàtria tan petita
que la somio completa”
Amb prudència i amb la nostra manera de ser i de fer, emmirallem-nos en el nostre símbol nacional, la senyera, i en paraules de Joan Maragall deixeu-me que acabi dient: porteu-me alta i aixequeu-me dreta al damunt vostre i mirant sempre avant, i al vostre cor teniu-me estreta, que el vent és fort i Catalunya és gran.
BONA DIADA
Moltes gràcies per la seva atenció
VISCA CATALUNYA I VISCA CAMBRILS!!!