Benet Vidal i Gimbernat, un home providencial / Setembre 1986

Quan hom parlava del Dr. Benet, no calia posar-hi cap afegitó; tothom sabia de qui es tractava perquè a nivell de poble el doctor Benet Vidal i Gimbernat era conegut simplement i afectuosament pel seu nom: el Dr. Benet.

La seva figura, però, va ser la d'una personalitat molt destacada i amb forta incidència dins de la vida cambrilenca del segle XIX i amb repercussions que avui encara perduren. Però cal reconèixer que per a la immensa majoria dels convilatans dels nostres dies el Dr. Vidal i Gimbernat és un cambrilenc ben poc conegut.

Va néixer a la casa pairal dels Vidal el matí del 23 de juliol de 1827 i el mateix dia va ser batejat en el temple parroquial de Santa Maria, on se li van imposar els noms de Benet, Josep i Ramon. És de creure que el petit Benet faria la vida normal dels infants d'aquell temps, entre jugar al carrer amb els nois de la seva edat, acompanyar els pares, Josep i Paula, en les visites a les seves propietats i freqüentar les classes del mestre de la vila, on aprendria les primeres lletres. De tot plegat se'n sap ben poca cosa.

Com que, de sempre, la família Vidal ha anat alternant les seves estades entre Cambrils i Barcelona segons les temporades de l'any i la pròpia convivència de la família, és de creure que en aquella època, quan es va fer precís pels estudis dels nois (en Benet va tenir dos germans: Josep i Francesc d'Assís), farien més vida a Barcelona que a Cambrils. En Benet, aconseguits els estudis mitjans, va començar la carrera d'advocat a la Universitat de Barcelona, recentment establerta, després de la supressió de la de Cervera pel general Espartero, el 1842. Assolida d'una manera brillant la llicenciatura en Dret, exercí amb gran lluïment durant deu anys la carrera d'advocat a Barcelona, i sembla que era també un gran expert en el món de les finances, per tal com va actuar com a assessor d'aquesta especialitat en el món econòmic de destacades personalitats de la banca catalana i barcelonina.

La prematura mort de la noia amb la qual estava a punt de casar-se va fer que el nostre home, que ja tenia trenta anys, es decidís a deixar els quefers terrenals i penetrar en la vida sacerdotal.

Desconeixem on va fer els estudis eclesiàstics, que serien els indispensables de Teologia, per la seva condició d'home de carrera, on va ser ordenat i on va dir la seva primera missa, però segurament que tot ho faria a Barcelona, cosa que es desprèn de l'afirmació que fa el seu nebot, Josep Vidal i Barraquer, en una lletra privada: "Estudiando aún la carrera (sacerdotal) fue nombrado fiscal de la curia eclesiàstica de Barcelona." És una bona prova del prestigi que havia adquirit, com a home de lleis, el doctor Vidal i Gimbernat, i que la carrera l'havia estudiada a Barcelona.

El trobem a Tarragona l'any 1865 i, encara que el "Butlletí Oficial de l'Arquebisbat", que havia nascut precisament en començar aquest any, no fa esment del seu nomenament, es pot deduir que el nou arquebisbe de Tarragona monsenyor Francesc Fleix i Solans el nomenaria, en una de les seves primeres providències, vicari general de l'Arquebisbat. Però de tot això cal fer-ne una mica d'història.

El 14 d'abril de 1864 moria l'arquebisbe de Tarragona Josep Domingo Costa i Borràs i el Capítol de la Seu va elegir com a vicari capitular `seu vacant' el canonge Ramón de Ezenarro, a qui trobarem quan tractarem de la fundació de la parròquia del port. Per substituir el doctor Costa i Borràs va ser preconitzat nou arquebisbe de Tarragona el doctor Francesc Fleix i Solans que, des de feia divuit anys, ho era de l'Havana, que en aquell temps, com és sabut, era encara la capital de la Cuba espanyola. El doctor Fleix i Solans va fer la seva entrada solemne a Tarragona l'11 de gener de 1865, i sembla que tot seguit faria el nomenament del doctor Benet Vidal i Gimbernat com a provisor i vicari general de l'Arquebisbat, ja que, si bé el seu nom no surt al Butlletí fins el 20 de juliol d'aquest any, quan parla el vicari general en anteriors ocasions es pot donar per segur que es tracta del doctor Vidal, ja que en el període que va de gener a juliol de 1865 no parla mai d'altra persona que ocupés aquests càrrec, sempre, en aquell temps, el primer en importància després del bisbe.

Per altra part, cal destacar també un fet important: el doctor Benet Vidal va arribar a ser vicari general quan encara no era canonge, fet bastant insòlit en els costums eclesiàstics, ja que fins el 15 de març de 1866 no va prendre possessió d'una canongia a Tarragona, per a la qual l'havia elegit expressament l'arquebisbe.

En quatre ocasions trobem que l'arquebisbe Fleix i Solans deixa encarregat del govern de l'Arxidiòcesi el cambrilenc Vidal i Gimbernat: la primera, durant un mes, del 20 de juliol del 16 d'agost de 1865, amb motiu d'anar a fer una cura d'aigües el prelat. La segona va ser més llarga: del 2 de juliol el 6 de setembre de 1866, amb motiu de practicar l'arquebisbe la Visita Pastoral a una trentena de pobles de diverses comarques, visita que feia sense retornar a Tarragona per la dificultat de desplaçament en aquell temps. La tercera, del 26 de maig al 2 de juliol de 1867, amb motiu d'un viatge de l'arquebisbe a Roma, i la quarta, l'estiu de 1868, en absentar-se novament el prelat per practicar la Visita Pastoral a altres indrets de l'Arxidiècesi i fer una cura d'aigües.

Finalment, tot i ser jove encara, ja que només tenia 41 anys, veiem que, al·legant motius de salut, presenta la dimissió dels seus càrrecs de provisor i vicari general a monsenyor Fleix i Solans, el 19 d'octubre de 1868, dimissió que l'arquebisbe va acceptar, ja que ja no hem vist més aquests càrrecs lligats al nom del doctor Benet Vidal, que va continuar amb la seva canongia a Tarragona segurament fins a la mort. El 1897 el trobem encara com canonge mestre-escola del Capítol de la Seu.

Amb tot i els seus càrrecs i responsabilitats, el doctor Benet Vidal no va pas oblidar Cambrils; almenys en dos fets de molta transcendència per a la vida espiritual de la vila, el trobem amatent vetllant pel bé de Cambrils. Anem a historiar-los una mica.

El primer fet està relacionat amb la creació de la parròquia de Sant Pere Apòstol. Com és sabut, fins ben entrada la segona meitat del segle passat, a la nostra vila no hi havia més que la parròquia de Santa Maria i el reduït nucli de població que fins llavors hi havia al barri del port havia de pujar al temple de l'antic nucli de població quan volia assistir als cultes religiosos, o quan els seus habitants havien de rebre els sagraments o participar en la resta d'actes religiososocials, com casaments, funerals, bateigs, etcètera. Fins i tot allí hi havia la confraria de Sant Pere dels Pescadors. Aprofitant uns canvis de compromisos testamentaris, es va construir una capella en aquell barri, església que va ser beneïda, l'11 de desembre de 1864, pel que era vicari capitular `seu vacant' M.I. Ramón de Ezenarro. Poc després, i ja a Tarragona, essent el nou arquebisbe monsenyor Fleix Solans, i el vicari general el doctor Benet Vidal, va ser atorgat a la nova capella un sacerdot, que era vicari de Santa Maria, però amb cura pastoral dels feligresos del port. Dos anys més tard, el 19 d'agost de 1867, amb els mateixos arquebisbe i vicari general, va ser concedida a aquella capella la categoria de parròquia d'entrada i un rector.

El segon fet correspon a la construcció de l'església i del convent del que és avui el La Salle. El lloc que avui ocupa el convent i part dels seus patis era un hort propietat del germà del doctor Benet, el senyor Francesc d'Assís Vidal i Gimbernat, pare del que més tard seria el cardenal Vidal i Barraquer. El Dr. Benet Vidal havia decidit d'emprar la fortuna personal en una obra cristiana i social en bé de Cambrils. I res li va semblar tan convenient i oportú com la construcció d'un gran centre escolar regit per comunitats religioses. Cedits els terrenys familiars i comptant amb l'ajuda d'uns llegats testamentaris fets amb aquesta mateixa finalitat per dos bons cambrilencs, el senyor Pere Martí i Sangenís i el doctor Josep Clanxet i Sanmiquel (canonge també de Tarragona i lectoral entre els anys 1842 i 1873, en què va morir), el doctor Benet Vidal va anar aixecant la gran construcció de la casa i de l'església, la primera pedra de la qual va ser beneïda i col.locada per l'arquebisbe Benet Vilamitjana i Vilà el 14 de desembre de 1880.

La construcció va durar uns sis anys, aproximadament, i el cost total de l'obra va ser d'unes vint-i-cinc mil pessetes.

El 17 de desembre de 1886 el propi doctor Benet Vidal i Gimbernat va beneir l'església i l'edifici en general en el curs d'un acte molt solemne. Menys d'un mes més tard, el 17 de gener del 1887, cinc religioses de la congregació de les germanes Carmelites de la Caritat començaven a donar classes a les noies en una meitat del convent. En l'altra meitat, el 2 de maig del mateix any, tres religiosos de la Sagrada Família començaven també la seva tasca educativa amb els nois. L'obra del doctor Benet estava en marxa.

El doctor Benet Vidal i Gimbernat va continuar la seva vida sacerdotal a Tarragona. Déu el va provar amb malalties i la pèrdua total de la visió en els darrers anys de la seva llarga i fecunda existència. Va morir a Tarragona, als vuitanta anys, el 22 d'agost de 1907.

Com que havia expressat el seu desig de ser enterrat a Cambrils, va ser traslladat de Tarragona a la nostra vila i a Cambrils va celebrar-se el seu enterrament amb l'assistència de moltes personalitats i, pràcticament, de tota la gent del poble. Va ser sepultat provisionalment en el cementiri de la Mare de Déu del Camí, però fou més tard traslladat a la capella del Sagrat Cor, del col·legi, i enterrat sota les lloses del passadís central, sense inscripcions ni ostentacions de cap mena. Senzillament i humil com havia viscut.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques