L'antiguitat de l'advocació mariana del Camí / Setembre 1971

La darrera celebració de la diada de la Mare de Déu del Camí, aromatitzada de fervors i multituds, està encara en la pensa de tots i se m'ha pregat la traducció d'aquest treball, aparegut en llengua castellana a "Diario Español" amb ocasió de les festes. En ell dèiem:

Advocació antiquíssima com la que més en la història mariana d'Espanya, el monografista cambrilenc, Salvador Rovira, ens la fa d'origen visigòtic quan diu: "... que los de Oleastrum, sobre el año 600, habían construido un templo casi subterràneo al pie de la Vía Aureliana que pasaba por extramuros de dicha población, en cuyo mencionado templo se rendía culto a la Madre del Crucificado...", mes el que és cert és que els geògrafs, tan antics com moderns, localitzen l'Oleastrum vora l'Hospitalet de l'Infant i que els historiadors Pare Camús i Mn. Sants Capdevila no s'atreveixen a buscar la gènesi del santuari més enllà de la fundació de l'actual població de Cambrils, fet que fa versemblant l'opinió dels autors que assenyalen la data de la troballa de la imatge entre els anys 1100 i 1155, si bé queda clar que si la imatge es trobà és que algú l'havia anteriorment amagada, potser per evitar la seva profanació en els temps que els sarraïns campaven per les nostres comarques.

No solament foren els cambrilencs o comarcans els que es preocuparen del famós santuari medieval del Camí, sinó que la seva fama arribà fins als mateixos monarques de la Corona catalanoaragonesa, que l'ompliren d'atencions i privilegis

Això sí, després de la promulgació de la carta de població de Cambrils, lliurada per Ramon Berenguer IV el 5 de febrer de 1154, ja sovintegen les notes basades en la fermesa de la documentació històrica, i aquesta prova que la fama del santuari cambrilenc estava molt estesa per tot l'Arquebisbat de Tarragona ja a la meitat del segle XIII, com es desprèn dels mots llegats testamentaris fets en diferents pobles de les nostres comarques a favor de la imatge de Santa Maria del Camí. Es poden citar com a mostra: el de Na Matena, muller de Guillem, d'Alcover, del 8 de maig de 1247; el de Na Sanxa, vídua de Guillem Rosa, de Blancafort, del 4 de setembre de 1254, i el de Na Guillermina, vídua de Galceran Pineda, que en el seu codicil del primer d'octubre de 1287 deix un llegat de cent sous per la construcció d'un 'Chor'.

També la gent adinerada de Cambrils donava fe del seu fervor marià i de la seva estima a l'històric santuari, fundant a favor seu beneficis i capellanies i així, entre els primers, citarem el de l'Esperit Sant, fundat per Guillem Abat a finals del segle XIII; el de Santa Anna, instituït per Na Guillermina, esposa de Joan Teixell, el 31 d'agost de 1391; i el de Sant Jordi i Santa Caterina, patrocinat per Josep Ferré i Codina a darreries del segle XIV; entre les segones anotarem la fundada per Berenguela, vídua d'Abat, als començaments del segle XIV; el de Sant Bartomeu, instituïda pel noble cavaller Guillem de Puigvert el 17 de juliol de 1348, i la de la Mare de Déu del Camí, fundada per Alegret Taudell sobre dels mateixos anys.

Mes no solament foren els cambrilencs o comarcans els que es preocuparen del famós santuari medieval, sinó que la seva fama arribà fins als mateixos monarques de la Corona catalanoaragonesa, que l'ompliren d'atencions i privilegis, i així el P. Camús ens diu que Jaume I, el Conqueridor, fundà a favor seu un benefici i Mn. Capdevila afirma que ha vist "els documents de diverses provisions de cert benefici al santuari de Cambrils, fetes pels reis Pere II i Pere III, les quals provisions reials semblen confirmar la referida institució del gran rei". I jo mateix he vist una còpia d'una lletra lliurada a Barcelona amb data de 15 de novembre de 1365 pel rei en Pere III, el Cerimoniós, en què diu: "Com sigui que els nostres il·lustres predecessors, de feliç memòria, contribuïssin o concedissin a la Capella de la Benaurada Maria del Camí del Lloc de Cambrils o al seu Capellà les tres parts que es retenien per a ells en els Forns del Lloc i Terme de Cambrils i certes majordomies del mateix Terme..." I afegeix: "... concedim i volem que el Rector del dit Lloc faci o mani practicar a la dita capella el Servei acostumat i que rebi els drets mentats..."

Ja es comprèn que aquest treball no pot compendiar un resum històric del volum del nostre santuari. Només volíem provar la seva antiguitat i la gran fama que ja tenia en els llunyans segles XIII i XIV. Les centúries posteriors tampoc veieren minvades la devoció i l'entusiasme de cambrilencs i comarcans vers la `seva' Mare de Déu del Camí i així, a començaments del segle XVIII (any 1704), veient els prohoms que l'antiga capella resultava petita per donar cabuda a la gran massa de devots, emprengueren la tasca d'aixecar el sumptuós temple actual amb planta de creu llatina, de 32 per 17 metres; consta de tres naus, les laterals d'estructura claustral, i formen sis capelles, un atri porticat a la façana i un espaiós cambril. La imatge venerada fins l'any 1936 era un bellíssim exemplar d'escultura gòtica catalana del segle XIV, que substituí una primitiva imatge romànica. Era treballada en pedra, esplèndidament policromada i de proporcions semblants a l'actual. Fou molt encertadament restaurada l'any 1877 en el curs d'un ample pla d'obres d'embelliment del santuari portat a bon terme les últimes dècades del segle passat.

Obres de restauració i embelliment que també els cambrilencs d'avui hem anat realitzant amb la mateixa fermesa dels nostres avantpassats.

Consulta més articles de la secció Estampes cambrilenques