Més captures i més volum de facturació
Una de les quatre barques dencerclament descarrega les captures a finals del mes de juny |
Comercialització directa
El procés de comercialització directa que la Confraria de Pescadors de Cambrils va començar ara fa cinc anys és una de les claus per entendre aquests resultats. Segons explica el president de la Confraria, Josep Pijoan, aquí es ven pràcticament tot el peix que sagafa i és el mateix venedor que tenim a la Confraria qui ens avisa, en dies puntuals, que no portem massa peix dun tipus o dun altre ja que sinó rebentaríem el mercat. El que sha vist en altres ports pesquers de la província de Girona, que llançaven peix a la mar, aquí és impensable. Aquí fins i tot guardem el sorelló, el guillem... guardem molt de peix que en altres llocs no compren i aquí el venem.
Aquest procés de comercialització directa sha fet en una doble direcció. Per una banda, shan incrementat i consolidat els mercats on senvia el peix cambrilenc. I per una altra banda, la Confraria ha anat obrint més botigues. Recentment nha obert una al nucli de la Pineda, a Vila-seca, i està a punt dobrir-ne una altra al mercat central de Salou. De cara a lany vinent, està previst obrir botigues a Vila-seca i a Reus, entre daltres poblacions properes. També hi ha la previsió de fer una gran botiga de peix en una part dels baixos del nou edifici que es construeixi a la plaça del Pòsit. Per Pijoan, els trets van per aquí. Sha de tenir una bona comercialització, però si a més a més tens botigues on pots vendre el teu peix jo crec que és molt important. Les xifres bé ho demostren. Lany 2004 la Confraria va vendre per a consum local un total de 566.412 quilos de peix, és a dir una quarta part del volum total, la qual cosa va suposar un import de 2.038.372,54 euros. La resta, 1.663.253 quilos, es va vendre als diferents mercats fora de la població i va suposar un import de 4.498.541,10 euros.
Preu del gasoil
Un dels principals problemes que afronta, ara per ara, el sector pesquer és el del preu del gasoil. Poc abans diniciar-se la veda del sector de larrossegament, a finals del mes dabril, els pescadors van arribar a pagar el litre de gasoil a 40 cèntims. El preu ha anat oscil·lant al voltant dels 36 cèntims el litre, en dies succesius. Pel president de la Confraria de Pescadors de Cambrils aquest preu és molt car, perquè el pescador es pugui guanyar la vida i pugui pagar el que deu hauria danar a 24 cèntims el litre.
Un altre aspecte que ha provocat les queixes del sector pesquer ha estat el dobligar a experimentats pescadors a fer uns cursets per poder seguir treballant com a pescadors. Segons Pijoan, això són coses que fa ladministració i que els pescadors no entenem. A gent que té 52 i 53 anys li demanen que faci un curset. Tot això ho van començar fa anys amb el títol de mariner competent que era obligatori per a tothom que volia anar a la mar. Ara han fet una altra classe de curset i et trobes que lhan de fer gent que fa 40 anys que van a la mar. La Federació Provincial de Confraries de Pescadors ha fet arribar un seguit de queixes a ladministració central sobre uns quants aspectes a solucionar advertint de possibles dimissions en cas que no satenguin aquestes reclamacions.§ A la recerca de la Q de Qualitat per al calamar de Cambrils§
La Confraria de Pescadors està interessada a aconseguir la distinció de la Q de Qualitat per al calamar que es pesca a Cambrils. En aquest cas la Q de Qualitat distingiria una espècie, el calamar, de la qual la flota pesquera cambrilenca és la que en captura més de tot Catalunya des de fa més de 10 anys. Així es recull en un informe encarregat per la Generalitat que avalua lestat de les poblacions de calamar a Catalunya. Segons linforme, Cambrils ha estat el port de Catalunya on shan fet més captures de calamar en el període que va del 1992 al 2002, amb lúnica excepció de lany 1995, en què el port de Roses va superar el de Cambrils per uns 500 quilos. La resta danys, la diferència entre les captures de calamar fetes a Cambrils en relació als altres ports catalans mostra unes diferències que en algun cas arriben als 30.000 quilos. Lestudi lliga aquesta elevada població de calamar a la nostra zona a la presència de les praderies de posidònia que hi ha al mar de Cambrils. El pescador cambrilenc Carles Rom, patró de la barca darrossegament Carlos Ventura, és la persona que ha seguit de prop el treball de camp que sha fet fins ara sobre les poblacions de calamar i qui sha encarregat de mostrar els resultats de linforme a lAjuntament de Cambrils per tal que aquests moguin fitxa en la reclamació de la Q de Qualitat per al calamar de Cambrils. Segons comenta Rom, aconseguir aquesta Q serviria per tenir un producte estrella de referència a Cambrils que podria servir tant per fer promocions gastronòmiques com per a lelaboració de conserves. Segons les dades de lany 2004, a Cambrils es van pescar 45.062 quilos de calamar, que va tenir un preu mitjà de 14,6 euros el quilo, amb la qual cosa la Confraria va fer una facturació de 656.053,73 euros per la venda daquest peix.
§ Les xifres§Espècies de peix més capturades durant l'any 2004
per la flota pesquera cambrilenca
1 | SARDINA | 639.865 QUILOS |
2 | LLUÇ | 243.999 QUILOS |
3 | SEITÓ | 216.956 QUILOS |
4 | POP | 182.638 QUILOS |
5 | VERAT | 122.296 QUILOS |
6 | SORELL | 107.930 QUILOS |
7 | MORULLA | 83.668 QUILOS |
8 | MÒLLERA | 49.478 QUILOS |
9 | MOLL | 48.118 QUILOS |
10 | CALAMAR | 45.062 QUILOS |
11 | GALERA | 44.413 QUILOS |
Rànquing d'espècies segons els diners obtinguts
en la seva venda durant l'any 2004
1 | LLUÇ | 1.614.198,21 EUROS |
2 | CALAMAR | 656.053,73 EUROS |
3 | POP | 556.804,11 EUROS |
4 | SARDINA | 526.150,44 EUROS |
5 | SEITÓ | 432.842,68 EUROS |
6 | MOLL | 304.587,47 EUROS |
7 | ESCAMARLÀ (GADAGANG) | 237.864,69 EUROS |
8 | PELAIA, SOLLETA | 197.729,68 EUROS |
9 | GALERA | 157.044,11 EUROS |
Les espècies més cares
1 | ESPARDENYA | 63,2 EUROS/QUILO |
2 | LLANGOSTA | 42,2 EUROS/QUILO |
3 | LLAMÀNTOL | 28,5 EUROS/QUILO |
4 | ESCAMARLÀ (GADAGANG) | 26,5 EUROS/QUILO |
5 | LLANGOSTÍ | 26,4 EUROS/QUILO |
6 | RÈMOL EMPETXINAT | 22,3 EUROS/QUILO |
7 | MERO | 21 EUROS/QUILO |
8 | LLENGUADO | 18,9 EUROS/QUILO |
9 | CAP-ROIG | 16,5 EUROS/QUILO |
El lluç i la sardina lideren els rànquings respecte a la facturació i el total de captures, respectivament. La comercialització del lluç durant lany 2004 va representar gairebé la quarta part del total facturat. El preu mitjà dun quilo de lluç lany 2004 va ser de 6,6 euros. La sardina, per la seva banda, va ser lespècie amb més quilos capturats, tot i que pel preu mitjà de 0,8 euros el quilo, el va fer quedar en un quart lloc quant a la facturació. Daltra banda, la galera, lespècie protagonista de lany gastronòmic 2005, ocupa lonzè lloc dins el rànquing per volum de captures i el novè en el de facturació. El preu mitjà de la galera durant lany 2004 va ser de 3,5 euros el quilo.
La llista despècies més cares lencapçala lespardenya amb un preu mitjà de 63,2 euros el quilo. Daquest invertebrat sen van pescar 124 quilos lany passat. El segueixen tres espècies de crustacis: la llangosta, de la qual sen van pescar 174 quilos, el llamàntol amb 142 quilos capturats i lescamarlà amb unes captures que van arribar als 8.972 quilos.