TALENT CAMBRILENC

En aquesta secció de “Talent cambrilenc” que fem des d’aquest canal de Revista Cambrils, amb vídeo inclòs, a persones destacades del poble o vinculades al municipi, avui hem volgut parlar amb la Pilar Casas Rom, Cap de l’Àrea del Servei d’Assistència al Ciutadà de la Diputació de Tarragona. Va començar a treballar a l’Ajuntament de Cambrils, ocupant durant molts anys la plaça de tècnica de l’àrea de Cultura. Actualment dirigeix un departament de 400 professionals de l’administració i gestiona el 20% del pressupost de la Corporació. Amb ella hem volgut repassar l’actualitat de Cambrils i l’anàlisi d’una trajectòria de 45 anys de servei, que engloba pràcticament tota l’etapa democràtica dels ajuntaments i la diputació en l’àmbit de la cultura i l’educació. Per tant, ens dóna una visió molt àmplia del procés que ha seguit l’administració al llar d’aquests anys.

-Fem una mica d’història personal Pilar. Com recordes el Cambrils de la teva infància i joventut?

Vaig néixer l’any 1957. Fins els 3 anys vaig viure en una masia al costat del Parc Samà, d’on els meus pares n’eren els masovers. Els meus primers records de la infància els tinc a través del que m’explicaven ells i també de les fotografies que encara tinc d’aquell espai tanbonic. El 1960 la família es va fer una casa al barri de l’Eixample i allí vaig viure fins que em vaig casar. El record que tinc d’aquella etapa és extraordinari perquè vaig seguir l’evolució del barri, des que només hi havia dos o tres cases. Recordo com jugàvem al carrer, passejàvem, anàvem en bicicleta, també que hi havia el camp de futbol. Per tant, vaig viure tot el procés d’urbanització. Va ser una infància molt agradable.

Quanta Cambrils, ha experimentat una evolució increïble. Penseu que als anys 60, quan jo tenia 18 anys, tenia 4.761 habitants i a l’any 1975, ja n’eren prop de 10.000. Vaig viure els inicis del turisme, recordo molt clarament el despuntar de la gastronomia. El meu pare que era pagès baixava en bicicleta, jo anava amb ell darrera i portàvem maduixes al restaurant del Joan Gatell. Això és un record impagable. Recordo les tartanes, el començament del Cambrils turístic i el creixement d’una part de la riquesa en la que ara es fonamenta el poble. Van ser uns records molt feliços i agradables.

Als 11 o 12 anys vaig tenir clar que havia d’estudiar i que m’havia d’espavilar si no volia quedar-me a fer de pagesa o viure del que en aquells moments es podia viure a Cambrils, és a dir, del turisme. I si alguna cosa recordo molt és l’estima que tenien els meu pares per la terra. Jo sempre li preguntava al pare: “com és que t’agrada tant fer de pagès?” i ell em deia: “mira, és que a mi m’agrada molt plantar una planta, regar-la, cuidar-la i veure com creix”. Potser aquest sentit de la constància, aquest sentit de cuidar perquè creixi el millor possible, em va marcar.

I ara me n’adono d’aquest missatge, reflexionant sobre la vida i la trajectòria en aquest sentit de cuidar les coses, de cuidar les persones, que tothom tregui el millor de si mateix. És una cosa que s’aprèn de molt petita i t’adones de la importància d’on vius des de petita, de com et cuiden, ésa dir, de com vas creixent i de les amistats que tens.

-Quina formació acadèmica vas fer?

Vaig anar al col·legi de les Germanes Vedruna, als 11 -12 anys ja vaig anar a l’Institut Pons d’Icart, de Tarragona i a partir d’aquí, com sabia què volia estudiar, vaig mirar l’oferta educativa que hi havia a la Universitat de Tarragona i vaig decidir estudiar Ciències de l’Educació. Aquesta etapa va anar del 1975 al 1980. Des dels 14 anys he anat estudiant i treballant. Vaig començar a la gestoria del Joan Serra i tinc un gran record d’ell, perquè em va ensenyar moltíssim, a part que m’agradava molt la feina que feia. Vaig acabar els estudis el 1980 i després em vaig treure el Doctorat en Pedagogia, amb una tesidoctoral que tractava sobre l’educador social i el dinamitzador social i cultural, en realitat, tot el que fa referència a l’educació, però fora de l’escola, processos educatius i dinamització cultural.

-A quin any vas entrar a treballar a l’Ajuntament?

Vaig entrar a l’Ajuntament l’any 1977. Vaig fer unes primeres oposicions d’auxiliar administrativa i al cap d’unes setmanes unes altres de funcionaria administrativa, les vaig aprovar totes dues i per tant, vaig ocupar la plaça. El 1980 – 1981 es va convocar una plaça de tècnic de cultura que també vaig guanyar, i a partir d’aquell moment la vaig ocupar.

-Com va ser el salt a tècnica de Cultura de la Diputació de Tarragona?

A la Diputació es va produir la jubilació d’una persona que portava l’àrea de Cultura i Ensenyament. En aquells moments, els polítics d’aleshores van tenir la visió de convocar una plaça de tècnic de Cultura perquè pogués portar tota l’àrea. Va ser un concurs de mobilitat interadministrativa, això vol dir que ja has de ser funcionaria i has de presentar tota una memòria. A partir d’aquí un tribunal fa l’examen, que tractava sobre el Pla d’Acció Cultural per a la Diputació de Tarragona. Em vaig presentar i vaig guanyar el concurs i ja fa 25 anys que hi treballo.

-Quines principals diferències vas trobar entre les dues administracions?

Sempre que passes d’una administració més petita a una de més gran se suposa que hi ha una organització més sòlida. Tot i que hi ha bons tècnics a les dues, però una Diputació té un cos tècnic molt important. Per una altra part, els ajuntaments tenen una avantatge i és que qualsevol acció que fas veus el resultat d’una manera immediata. És a dir, veus el resultat de les accions que fas d’una manera molt directa i la gent t’ho fa saber. El contacte amb el ciutadà és al cent per cent. En una Diputació aquest contacte no és tan directe, tot i que en el càrrec que ocupo en tinc molt amb el ciutadà, però no tant com a l’ajuntament, perquè el usuaris dels nostres serveis són principalment els nostres ajuntaments. Passar d’una administració local a una supramunicipal és molt enriquidor, i això et motiva molt més.

Vaig estar a l’Ajuntament de Cambrils del 1977 al 1997, o sigui vint anys justos i la veritat és que en tinc un gran record, però al cap de 20 anys començar una altra feina t’apassiona i t’hi il·lusiona, una il·lusió que encara tinc ara. Crec que la mobilitat entre les administracions públiques, entre els professionals de les administracions públiques, hauria de ser més freqüent, perquè fa que et puguis proposar nous reptes i exercir noves capacitats, sempre d’acord amb els càrrecs polítics de cada moment. La mobilitat administrativa seria una de les coses que podria facilitar la renovació, podria facilitar que les persones desenvolupin el màxim possible el seu lloc de treball amb energies renovades.

Tot i treballar a la Diputació no has perdut mai la teva vinculació directa amb Cambrils. Tu que des de la Diputació tens una visió molt més àmplia de tot el territori, com veus el sector cultural de Cambrils?

Per sort a la demarcació de Tarragona tenim una gran quantitat de municipis que tenen moltes associacions que impulsen l’activitat cultural. A Cambrils també passa el mateix, hi ha moltes entitats. Tot i la pandèmia, la represa està sent molt important. Per tant, aquesta vitalitat cultural que observem a molts municipis, Cambrils també la té i és molt diversa: cultura popular, associacions d’integració social, teatre, música, etc. Tenim una activitat cultural rica, la gent s’il·lusiona i participa i el repte és que la gent jove continuï tenint aquest mateix ritme,

“Quan la gent es troba i entra en contacte es quan es creen noves oportunitats, i hi ha innovació, hi ha riquesa”

que trobi els seus propis mecanismes per associar-se i tirar endavant les seves pròpies activitats en benefici del municipi, en benefici de les activitats públiques, el contacte directe i quotidià és molt important. Quan la gent es troba i entra en contacte és quan es creen noves oportunitats, hi ha innovació, hi ha riquesa. Són uns aspectes que tots hauríem de potenciar i els ajuntaments i les administracions públiques hem d’estar al darrere i al costat d’aquestes iniciatives, donant suport perquè la gent pugui tirar endavant. Hem de posar les bases per tal que es puguin fer les iniciatives.

-Com veus en general el mapa d’equipaments culturals de Cambrils?

Aquest és un tema delicat en el sentit que des de l’any que vaig entrar a l’ajuntament estem parlant del mapa de centres culturals i educatius i s’han anat construint diferents equipaments, igual que en altres municipis de la demarcació de Tarragona, on també hi ha mancances. No és fàcil construir un gran teatre, no és fàcil construir un teatre auditori o un equipament cultural, però sí que és cert que hi ha moments que s’ha d’afrontar aquest repte, que s’ha de tirar endavant i s’ha de veure de quina manera entre tots i amb consens es pot arribar a construir un equipament de referència a les diferents ciutats o pobles, que en el cas de Cambrils seria el teatre – auditori.

En aquest cas a Cambrils tenim un teatre-auditori inacabat, però pensem que també hauria de ser escola municipal de música, perquè es va dir que tindria les dues funcions. Pensem que la funció de tots els ajuntaments és facilitar que es puguin fer equipaments culturals i educatius i això Cambrils ho ha sabut fer molt bé al llarg del temps. Tenim reptes, com tots els pobles, però és qüestió que en un moment determinat posem en el mapa el repte, anem a veure si el podem tirar endavant, tot i que no és fàcil. És un tema complex, però que segurament les administracions públiques tenen programes de suport que en un moment determinat poden facilitar la construcció d’aquests equipaments culturals, no només de Cambrils, sinó de tota la demarcació, encara que sigui per fases.

-Com veus en general Cambrils. Quins són els seus punt forts i els seus punt febles?

A nivell intern, Cambrils té en general unes grans oportunitats, té la situació, té la vitalitat de la gent, Cambrils és una mina. Cambrils, malgrat totes les crisis que tinguem, tira endavant d’una manera o d’una altra. Per tant, tenim una bona situació, tenim una bona agricultura, tenim una pesca, que tot i que no n’hi ha tanta com abans, va tirant, tenim un bon sector primari, tenim un altre sector que és el turisme que és sòlid i potent i que va transformant-se, però sobretot tenim gent, tenim el talent de les persones. Cambrils ha passat dels

“A nivell intern, Cambrils té en general unes grans oportunitats, té la situació, té la vitalitat de la gent, Cambrils és una mina”

A nivell extern, tenim una posició molt bona. Cambrils hauria de ser el nucli dur de la Costa Daurada sud i això ens ho hem de creure, ens hem de creure que tenim potencialitats i les hem d’explotar. Crec que entre tots hem de saber construir un projecte de ciutat on es visqui bé, una ciutat on els ciutadans, on les persones que hi vivim tinguem silenci, puguem descansar a la nit, no tinguem sorolls, que siguem capaços de treballar en un sentit i en una direcció, perquè només quan se suma es multiplica. El que importa es poder dir on som, quin Cambrils volem i com hi anem, com hi transitem cap aquest Cambrils i aquí hi hem d’aportar tots.

Penso que això ens ho hem de creure i hem d’intentar fer aliances amb altres municipis del voltant que també són potents, però nosaltres som com un brillant, i encara hem de brillar més en aquest aspecte. Hem de ser una ciutat on es visqui bé i on també s’hi treballi bé.

“Hem d’intentar fer aliances amb altres municipis del voltant que també són potents, però nosaltres som com un brillant”.

En aquests moments convé aspirar a tenir un model de ciutat en ment a la que puguem anar arribant. Cambrils no és qualsevol municipi, és un dels més importants i ens ho hem de creure. De vegades hi ha gent que compara el nostre municipi amb altres que potser tenen més diners i aquest factor sens dubte és important, però també s’han de tenir projectes al calaix, molts projectes. Si no tens no pots demanar subvencions i per tant, tampoc saps què vols fer. Si no ho fas així vas tirant, però res més. Cal tenir un projecte de ciutat consensuat.

“Hem d’intentar fer aliances amb altres municipis del voltant que també són potents, però nosaltres som com un brillant”

Hem de pensar amb visió de futur, i recuperar aquesta centralitat i aquest lideratge que teníem. Hem de continuar mantenint, recuperant i ampliant el nostre horitzó.

-Dóna la impressió, de vegades, que el polític improvisa en el dia a dia i no es mira prou la projecció del municipi a llarg termini. Com veus aquest tema?

Treballar a mig i llarg termini sempre és molt complicat i no passa només a Cambrils, passa a tot arreu, inclús ens passa a nosaltres en la nostra feina. De vegades treballem el dia a dia, perquè és molt potent i has de tirar endavant coses tan concretes que costa tenir aquesta visió. Has de fer un esforç i tenir una consciència molt clara de la necessitat d’aquesta visió de futur, de saber on som i on es volem anar i a partir d’aquí transitar en el dia a dia, orientant o, reorientant. Tampoc es poden fer canvis destruint tot el què s’ha fet fins ara, al contrari, tot el bo s’ha de mantenir. És complicat si no t’ho poses a l’agenda personal i col·lectiva. És cert que els polítics tenen aquesta responsabilitat, però també la tenim els ciutadans, responsabilitat de demanar que volem aquesta projecció, aquest exercici de dir on anem, per això els processos de participació ciutadana són importants, perquè ajuden a reflexionar. On volem anar també és un procés de reflexió col·lectiva.

-Ocupes un dels llocs de més responsabilitat tècnica de la Diputació de Tarragona. Quina funció desenvolupes dins l’organigrama funcional?

La Diputació de Tarragona és una organització que està molt estructurada. Tenim una organització tècnica d’11 àrees de responsabilitat, que agrupen tots els serveis i d’aquestes 11 n’hi ha 5 que en diem finalistes, que són el Servei d’Assistència als Municipis, els Servei d’Assistència al Ciutadà, de la qual en sóc la directora d’àrea. Aquesta comprèn dos àmbits, el de Cultura i el d’Ensenyament, una altra és el Servei d’Assistència al Territori, també hi ha BASE, que és l’organisme autònom de gestió d’ingressos i el Patronat de Turisme. Després hi ha àrees de servei més directes, que són tecnologies de la informació, recursos humans, polítiques d’ocupació i emprenedoria, serveis interns, regió del coneixement, projectes europeus a més secretaria, intervenció i tresoreria. Per tant, jo ocupo una d’aquestes 11 àrees més importants a nivell tècnic i reporto directament als polítics dels dos àmbits, el de Cultura i el d’Ensenyament i també directament a Presidència.

-La Diputació sempre ha tingut la imatge de ser una institució seriosa, amb importants recursos econòmics. Quin pressupost gestiona el teu Departament?

Normalment gestionem una mitjana d’un 20% del pressupost inicial. Enguany la Corporació té un pressupost de 180M€. L’àrea de Cultura no consumeix massa recursos, però la d’Ensenyament sí, donat que tenim centres educatius que tenen molt personal. Tenim centres d’educació especial a Tarragona, Reus i Tortosa, amb 250 – 300 alumnes escolaritzats en etapes des de 2 o 3 anys fins als 21 anys. Els nostres professionals fan una funció increïble. Són centres que van néixer en el propi territori i la Diputació els va emparar. És fa la funció educativa i també se’ls forma per tenir la màxima autonomia possible, tant en l’aspecte educatiu i formatiu com en el de vivència de la vida quotidiana.

Així mateix, tenim escoles i conservatoris de música a Tarragona, Reus i Tortosa, amb un total de 800 a 900 alumnes. També tenim les escoles d’art, a les mateixes ciutats. Per tant, tenim, molt de talent a l’organització. Quant a l’àmbit cultural disposem de serveis que són més estables i més permanents com el Museu d’Art Modern, els programes culturals i la línia de subvencions.

Al Museu d’Art Modern, previ a la pandèmia, hi passaven 33.000 persones a l’any i a l’auditori unes 25.000. Ara s’està recuperant un altre cop tota l’activitat en tots el nivells. Quant a ensenyament, abans de la pandèmia teníem un 2.400 alumnes, ara tenim sobre uns 1.950 i estem recuperant aquell nivell d’alumnat a la demarcació.

Quant a professionals treballant a l’àrea de Servei d’Assistència al Ciutadà som un total de 405 persones, que poden fluctuar en funció de les necessitats. El total de treballadors i treballadores a la Diputació és de 1.200 persones. Tot i això,el capítol de personal no és excessivament elevat, no consumeix molt en relació al total del pressupost general. Per tant, és prou equilibrat, el que permet donar molts serveis.

-Actualment les Diputacions van dirigides més als ajuntaments o estan més al servei de les persones?

La Diputació de Tarragona justament a través de l’àrea de Serveis d’Assistència al Ciutadà és la que més a prop està del ciutadà, és la que més serveis directes presta. Donem subvencions als ajuntaments per a activitats i per a inversions, però la nostra especialització és tot el que fa referència a entitats culturals i d’interès ciutadà. Tenim una línia que és de 1,5 M€, per a la demarcació de Tarragona. A entitats socials s’hi dediquen 750.000€ per a projectes, ajut sorgit arran del Covid i també tenim la línia d’activitats singulars per a entitats esportives. A més, s’ha obert una línia d’inversions per a entitats de tot tipus, perquè puguin fer petites compres, reparacions o petites millores en inversions.

Des del Covid es va veure la necessitat de donar suport a la producció cultural d’empreses i petites empreses culturals i es va crear una línia d’1,6M€ per a tota la demarcació. Aquesta línia es va crear el 2020, per al possible dèficit que haguessin pogut tenir les empreses culturals en les seves activitats i per a nous projectes. El 2021 aquesta línia va evolucionar i ara és per a projectes, activitats i producció cultural. L’any 2022 també hem convocat aquesta línia i l’hem ampliat per a produccions i per a gires o circuits que aquestes empreses puguin organitzar, de forma que l’aportació d’1,6M€ fa que pugui revertir a la pròpia demarcació de Tarragona a partir d’oferir activitat cultural. En aquest sentit, s’han fet experiències molt interessants, per exemple actuacions artístiques d’alt nivell en petit format a residències de la gent gran.

-Com es dóna a conèixer l’oferta cultural de la Diputació. A quin públic van dirigits principalment els ajuts?

Tenim tres tipus de públics ben diferenciats, per una part els ajuntaments, per una altra les entitats sense afany de lucre i finalment, les empreses culturals. Pel que fa referència als ajuntaments, abans de convocar els ajuts se’ls hi expliquen les diferents línies d’ajuda i quant a les entitats, s’utilitzen tots els mitjans de difusió. A part, des del departament, tenim un servei d’atenció personalitzat per resoldre tots els dubtes que hi pugui haver.

-La Diputació des de sempre ha ajudat la premsa local i comarcal. Quina opinió en tens sobre la funció que desenvolupa?

Crec que és una funció molt important, perquè la premsa local i comarcal fa una funció de proximitat en un món globalitzat, en un món en el que hi ha les grans agències i tot el que ens arriba ja ho fa molt filtrat. Aquesta acció local és una acció importantíssima. Primera perquè estem ben informats del que està passant i també genera opinió i per una altra banda, quan fa aquesta funció la fa amb qualitat. El repte però és que la gent jove hi participi, hem de saber captar el talent jove. Aquest és sempre el repte de les organitzacions, captar i incorporar talent i sobretot del jovent, amb ganes i idees i donar-li aquesta oportunitat.

"La funció que fa la premsa local i comarcal és una funció de proximitat en un món globalitzat”

Revista Cambrils ha fet un gran canvi tecnològic, s’han anat superant les diferents etapes, ja que no és fàcil sobreviure des de l’any el 1953, però no només la Revista Cambrils, sinó tota la premsa local i comarcal, per això també des de la Diputació s’ajuda en la mesura del possible.

-Des del teu Departament també es gestionen les Escoles d’art i els Conservatoris de la Diputació. Quina aportació fan al mercat laboral i et consta si hi ha molts alumnes de Cambrils?

Tenim un cicles formatius molt competitius, que són moderns i que els hem anat actualitzant. Hi ha disseny gràfic, il·lustració, disseny d’interiors, audiovisuals, videojocs, etc. La taxa d’inserció està al voltant del 30% - 35%, que és una taxa d’inserció professional important. L’impacte de les nostres escoles en el territori és molt rellevant. L’Escola d’Art de Tarragona, per exemple, tenia un cicle clàssic de joieria, quan encara no teníem cicles formatius, on s’han format molts joiers de la demarcació de Tarragona. Aquesta inserció la volem anar reforçant i millorant des del propis centres educatius.

Quant a alumnes de Cambrils a les escoles d’art hi ha al voltant de 15 alumnes a Tarragona i a Reus uns 9. En total una vintena i de les escoles de música i conservatoris amb els alumnes de Cambrils tenim dues situacions diferents. Al de Tarragona realment n’hi ha pocs, perquè van a un altre conservatori que tenim més proper a Cambrils i també n’hi van al de Reus. Per tant, també en aquest cas fem una funció important a nivell de territori.

-Com es porta la relació amb els polítics, que en molts casos canvien cada 4 anys en les institucions supramunicipals? Es deixen assessorar tècnicament?

Sí. La relació polític – tècnic al màxim nivell sempre és una relació complexa, però ha de ser una relació fluida, de confiança, perquè els polítics venen amb el mandat pel que han estat elegits i porten una sèrie qüestions i programes que volen realitzar. El tècnic té uns coneixements, una formació, uns coneixements de l’organització, de la realitat i un saber com fer les coses. En aquest diàleg entre polític i tècnic sempre he tingut una sort extraordinària. Tant a l’Ajuntament de Cambrils com a la Diputació sempre he trobat un respecte increïble, però també he tingut un gran respecte pel polític, perquè estan representant als ciutadans i per tant, aporten una sèrie de qüestions, programes, i accions a aquest diàleg. És en aquesta relació de confiança on es troba el punt d’equilibri.

Els polítics es deixen assessorar, perquè també saben que assessorem honestament. L’equilibri és el treball conjunt. Quan els projectes es complementen entre la voluntat del polític i l’assessorament tècnic, es millora i el projecte resultant és molt més potent. Aquesta relació explica moltes vegades l’èxit de les organitzacions. Tots plegats com a ciutadans hem de prestigiar les institucions i no les podem depreciar, perquè les institucions en democràcia són el millor que tenim i si les desprestigiem ens estem desprestigiant a nosaltres mateixos.

“Tots plegats com a ciutadans hem de prestigiar les institucions i no les podem depreciar, perquè les institucions en democràcia són el millor que tenim i si les desprestigiem ens estem desprestigiant a nosaltres mateixos”

-Vols afegir alguna cosa més ?

Només volia afegir una cosa i és que vaig tenir l’immens privilegi de començar a treballar a l’Ajuntament de Cambrils l’any 1977, amb un equip tècnic extraordinari, que va ser el Marius Viadel, el Jesús Coll, arquitecte, i la Maria Antònia Moretó, de secretaria i em van acollir i incorporar a l’equip tècnic i d’ells vaig aprendre molt. També hi va haver un alcalde en aquell moment que va tenir un referent cultural a Orleans (França) i a partir d’aquí va voler deixar marge per fer coses a nivell cultural a Cambrils. Després, amb els ajuntaments democràtics, va ser un moment de construir un nou país, una nova ciutat i hi havia una il·lusió global, amb totes les incoherències que tenia i tots els mals moments. Però realment ha estat un privilegi haver pogut participar en els primers ajuntaments democràtics i després haver pogut continuar a nivell tècnic donant suport, orientant, treballant colze a colze amb els diferents equips de govern que hi ha hagut en cada moment. I sobretot, també amb els equips de govern que van saber continuar aspectes que s’havien fet i en van saber innovar d’altres.

Ara, quan passo per Cambrils i veig la biblioteca, o la xarxa del Museu d’Història de Cambrils, els diferents equipaments culturals que s’han fet, els centres educatius que hi ha, recordant, per exemple quan es va crear el centre municipal de BUP, en el que vam estar treballant amb el Jaume Badia, veig que són una sèrie de realitats molt importants en la direcció d’aquest projecte de futur que puguem construir. Cambrils ha de ser una referència, que ja ho és, però hem d’intentar mantenir-la i incrementar-la.