Aquests dies hem llegit i hem vist per televisió la història completa de com fa cinc anys els catalans vam poder votar en un referèndum d’autodeterminació. Ens han explicat, amb les reserves necessàries, com es va fer la complexa operació perquè els ciutadans ho tinguéssim tot a punt per poder decidir el nostre futur. La gran incògnita era si aquell diumenge d’octubre hi hauria urnes i paperetes, d’on vindrien, i com aniria tot plegat atenent que Espanya tenia tots els aparells de seguretat buscant-les per impedir la celebració de la consulta. Però les urnes i les paperetes van aparèixer a les 7 del matí a tots els col·legis electorals, i no va ser per art de màgia, sinó per la feina ben feta d’un ampli equip de voluntaris.

La història a nivell nacional ja l’hem vista aquests dies, i aquests anys hi ha hagut força literatura sobre com es va organitzar l’1 d’octubre. Revista Cambrils ha pogut reconstruir la manera com va arribar a Cambrils el material que va fer possible que 6189 cambrilencs anessin a votar aquell primer diumenge d’octubre del 2017.

Treball fet amb molta discreció

“Hi vam treballar amb molta discreció des de mesos abans” ens explica el coordinador del referèndum a Cambrils, que va ser l’encarregat de reclutar un ampli equip de col·laboradors, tant pels diferents col·legis electorals, com per altres tasques que comportava la celebració d’una consulta des de la societat civil i no des de les institucions vigilades i amenaçades per l’Estat. La procedència era diversa, de tot l’àmbit independentista, tant dels partits com de les organitzacions, però el que més el va sorprendre va ser que al explicar-los, de què es tractava, cara a cara, és que “tots s’ho van prendre com un gran honor i una gran distinció per poder fer una cosa important pel seu país”.

El responsable de l’operatiu cambrilenc, que prefereix guardar l’anonimat -“per si algun dia hem de tornar a fer altres coses”- comenta que havia de ser gent experimentada, amb un bagatge professional i amb capacitat d’organitzar, “perquè en algun moment potser caldria prendre decisions ràpides i importants”. Una altra característica que es demanava era la prudència i la discreció. Unes condicions que un dels Responsables de l’Administració (RA) d’aquell dia 1 d’octubre en un col·legi cambrilenc, destaca que tots van complir al màxim: “No ho vaig dir a ningú de casa, ni de la família, ni de la feina, que estava en això, ni que vaig tindre l’urna a casa. Va ser quasi un més llarg” explica. La discreció també afectava totes les trobades que es tenien, tant a nivell local com comarcal, com eren les jornades de formació que es feien a Tarragona. Recorden que per seguretat, allí havien de deixar els mòbils en una capsa abans d’entrar a la reunió, el que ja no saben és si algú feia com el Lluís Llach en d’altres reunions, que engegava una ràdio al costat dels telèfons per si el CNI activava algun micròfon i així els escoltes estesin distrets.

Els equips de coordinació, que admeten que coneixien ben poca gent de la resta de l’organització perquè “quanta menys informació tens millor”, es comunicaven bàsicament per la xarxa de missatgeria Signal i en alguna ocasió per Telegram, però res de Whatsapp, un canal que sí que van utilitzar a altres nivells les persones que s’encarregaven d’altres tasques. Això sí, aquells dies es va posar de manifest la gran capacitat d’imaginació de la gent a l’hora de buscar paraules clau o maneres de comunicar-se per tal d’evitar que alguns d’aquests missatges poguessin ser llegits per la multitud de persones i institucions que volien de totes totes impedir la celebració del referèndum. En aquest sentit, per exemple, dos membres de l’equip de Cambrils a finals de setembre van quedar “per anar al rovelló”, la clau que indicava que havien d’anar a recollir les paperetes per a la consulta del dia 1 a un poble del Baix Camp. En aquelles dates una cita d’aquestes característiques no aixecava sospites, però els cistells no van baixar plens de bolets, sinó amb les butlletes electorals amb les que els seus convilatans havien de votar uns dies després.

Aquest mateix equip, molt actiu, dies abans ja havia estat l’encarregat de recollir les 23 urnes que l’organització del referèndum va destinar per a cobrir els col·legis electorals cambrilencs. Al Baix Camp hi havia un dels 8 grans punts d’emmagatzematge d’urnes que hi va haver a tot Catalunya, en els que si van guardar aquelles ‘capses de plàstic’ que van venir des de Illa, un poblet de la Catalunya Nord on van anar a parar les urnes després de descarregar-les al port de Marsella provinents de Guangzhou, a la Xina, que és on es van fabricar i comprar. “Va ser a mitja setmana, al pàrquing de la gasolinera de la Cooperativa, cap al vespre. Hi vam anar amb una furgoneta i les vam carregar ràpidament, hi havia les urnes i els precintes vermells” explica amb normalitat un membre de l’equip. La mateixa tranquil·litat amb la que narra com les van portar a un mas i les van guardar allí uns quants dies. “No és que estiguessin especialment amagades, les vam guardar allí. Era un lloc normal, qui havia de sospitar, o d’anar a buscar allí?” relata.

Entrega de les urnes als responsables dels col·legis electorals, el dia abans

I allà s’hi van estar fins la tarda-nit del dissabte 30 de setembre, el dia abans de la consulta. Aquest va ser el moment de l’entrega de les urnes a cada responsable dels col·legis electorals junt amb les paperetes. “Algú em va avisar a través d’un missatge i vaig baixar al carrer, i unes persones, que evidentment coneixia però que no sabia que també estaven en l’operatiu, em van donar una gran bossa de brossa negra que s’han fet famoses, on hi havia les urnes i les paperetes” recorda emocionat un dels encarregats d’un col·legi que la va portar fins a casa seva fins l’endemà a la matinada. I així ho van fer els 11 responsables de les meses dels centres de votació del poble. Començava així una de les nits més llargues de la història democràtica a tot el país, també a Cambrils. En alguns punts de votació hi havia gent ja de nit, que no volia marxar per por a que no hi arribessin les urnes o que la policia els impedís entrar l’endemà. Va ser una nit de nervis, de tensió, on es va dormir més aviat poc.

L'obertura dels centres de votació

Quedava encara una altra part delicada de l’operatiu: l ’obertura dels centres de votació. Però tot estava previst i preparat, el coordinador del referèndum explica que hi havia un equip que obriria els col·legis i aquest es coordinava amb els responsables de l’administració per poder ja portar las urnes cap al seu lloc. I a les 7 del matí, les urnes i les paperetes eren al seu lloc, envoltats per l’eufòria i l’escalf de molta gent que aquelles hores ja eren a l’exterior dels llocs de votació. D’anècdotes no en van faltar. A l’Institut Cambrils, al blanc, l’alarma va començar a sonar i no hi havia forma d’aturar-la perquè algú no posava bé la contrasenya, fins al cap d’una bona estona va aparèixer algú que se sabia la clau correcte. Però enmig d’aquest neguit, una alarma sonant a un centre escolar un diumenge de matinada, va fer que s’hi presentessin els Mossos, però la cosa no va anar a més perquè al desactivar-la tot es va solucionar.

El cos policial va anar passant aviat per tots els col·legis per comprovar la situació. En un dels centres quan els Mossos van preguntar pel responsable es va produir un silenci, l’ambient es podia tallar amb un ganivet, però abans que el Responsable de l’Administració s’identifiqués van començar a escoltar-se diverses veus: “jo, jo, jo, jo,jo...”. Unes quantes persones van fer un pas endavant presentant-se com els responsables, davant aquest fet els Mossos no van insistir. “Va ser molt bonic, molt emocionant, veure com la gent, els ciutadans es feien seu aquell referèndum i donaven la cara” confessa aquest responsable que també recorda la solidaritat dels veïns durant la jornada electoral. “Jo ja havia estat en un col·legi alguna vegada, però mai com aquesta, ens portaven cafè, ens van portar dinar, aigua...el que necessitéssim. La gent va ser part implicada i volia que tot anés bé” alhora que confessa que la seva gran preocupació era que no hi haguessin incidents, ni aldarulls: ”teníem molt clar tant a nivell personal, com col·lectiu, que no volíem res de violència i sabíem el que havíem de fer”.

Els bloquejos informàtics

El decurs de la jornada ja és conegut. El coordinador rememora que el seu maldecap van ser els bloquejos informàtics constants que patien els col·legis i que el van portar de corcoll tot el dia. “Vaig haver de canviar 14 o 15 vegades els codis per superar els bloquejos, i tot i així vam tindre molts problemes, però el ciutadans van demostrar maduresa, molta paciència, moltes ganes de participar en una cosa que era important, i es van esperar hores i hores, i anaven d’un col·legi a l’altre a veure si tenien més sort” relata, al mateix temps que comenta que també estaven en contacte amb els pobles dels voltants per conèixer els moviments de les Forces de Seguretat de l’Estat que estaven en localitats pròximes per impedir la jornada de votació i la repressió que exercien envers els ciutadans que volien exercir el seu dret a votar. Aquestes alertes van motivar que els Responsables de l’Administració en alguns moments decidissin amagar les urnes per una possible aparició de la policia. “Algunes van fer cap a la teulada d’un col·legi, algunes altres al forat de l’ascensor, i a l’Escola d’Hostaleria s'en van amagar una dintre de les cambres frigorífiques” comenta un dels membres de l’organització. També va haver-hi un col·legi que va decidir tancar una mica abans de l’hora perquè a la vora de Cambrils es va detectar la presència d’un gran contingent de la Guàrdia Civil, el que havia actuat violentament a Mont-roig, i van témer que pogués fer el mateix aquí.

El responsable de l’operatiu cambrilenc es mostra satisfet perquè van aconseguir el seu únic i gran objectiu “que la gent pogués votar” i així va ser gracies a la feina, subratlla, d’un gran equip que va treballar per “una cosa important”. Ara cinc anys després i al rememorar-ho per la Revista Cambrils una d’aquells o d’aquelles protagonistes conclou emocionada: “és un record que no oblidaré mai. Meravellós”.